Des d'un pla nacional fins a fer front als 'deutes' autonòmics: les alternatives per a la sanitat penitenciària a Espanya
PP i Vox expliquen a Redacció Mèdica quines són les seves propostes per frenar el problema estructural de la sanitat penitenciària
I a més: Entra en vigor la llei que reconeix els metges i infermeres de presons com a agents d'autoritat
La disposició addicional sisena de la llei de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut (SNS), publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el 2003, estableix que els serveis sanitaris dependents d'Institucions Penitenciàries haurien de ser transferits a les comunitats autònomes per a la seva plena integració als corresponents Serveis de Salut regionals. No obstant això, això només s'ha dut a terme en tres territoris (Navarra, Catalunya i Euskadi).
Mentre les autonomies afirmen que no existeix una proposta econòmica adequada per part del Govern nacional per fer-se càrrec d'aquesta competència, des del Ministeri d'Hisenda asseguren que les regions han rebut aquests darrers anys els majors recursos de la seva història, amb unes bestretes rècord. No obstant això, per als Executius autonòmics no és suficient.
En poc menys d'un mes, els espanyols tenen una cita amb les urnes, el futur de la sanitat penitenciària està en joc i sobre la taula hi ha diferents propostes dels partits amb més representació parlamentària actualment. El Partit Popular i Vox han desgranat els seus projectes polítics en aquest àmbit a Redacció Mèdica, on s'observen diferents plantejaments.
Ambdues formacions coincideixen en les seves dures crítiques a la gestió de l'actual Executiu, però marquen prioritats diametralment diferents: mentre els populars exigeixen aturar el dèficit estructural i saldar el deute estatal amb les autonomies, el partit de Santiago Abascal posa el focus prioritari en un pla nacional que blindi la salut física i mental dels funcionaris de presons.
"Saldar deutes" abans del traspàs competencial
Per a la portaveu de Sanitat del PP, Carmen Fúnez, la situació actual de les presons és la constatació d'una mala gestió a nivell nacional i "l'exemple d'un altre fracàs del Govern". Segons la dirigent popular, l'actual Executiu "demostra que allà on té competències no les exerceix i incompleix la seva responsabilitat", traçant un paral·lelisme directe amb el que passa a les ciutats autònomes: "Un altre exemple clar és la deixadesa de funcions de l'Executiu a Ceuta i Melilla, amb la clara manca de professionals sanitaris i amb l'abandonament que han patit els ceutins".
Des de la formació insisteixen que "tant la sanitat penitenciària com el servei sanitari a Ceuta i Melilla haurien de ser de primer nivell i, tanmateix, el Govern de Sánchez ha punxat".
Amb el debat de la transferència de les competències sanitàries de presons a les comunitats autònomes sobre la taula, el projecte del Partit Popular passa per rebutjar un traspàs cec. Fúnez adverteix que "encara que el Govern de Sánchez fracassi allà on té competències, no es pot solucionar tot traspassant-les", apostant en el seu lloc per "abordar els problemes de fons que existeixen, com és la manca de professionals, les seves condicions laborals i econòmiques o el finançament d'aquests serveis".
En aquest sentit, el PP fixa una línia vermella econòmica clara: "Abans d'abordar cap debat sobre traspàs de competències, el Govern de Sánchez hauria fet bé en pagar el que deu a les comunitats autònomes pel que fa a l'atenció hospitalària derivada de la sanitat penitenciària, que acaben sufragant les autonomies tot i ser competència estatal".
Per a Fúnez, aquest dèficit és "un altre exemple del famós ‘jo convido, però tu pagues’, que està exercint el Govern de Sánchez amb totes les polítiques socials i sanitàries: ofereix nous serveis, però no posa sobre la taula el finançament amb què sufragar-los". Per això, els populars recalquen que els governs autonòmics "no poden assumir una nova càrrega mentre el Govern es desentén de la seva obligació de finançar adequadament l'assistència sanitària de les persones internes", recordant a més com a agreujant que l'Executiu de coalició "ha estat incapaç de presentar i aprovar uns Pressupostos Generals de l'Estat en tota la legislatura, una cosa que no havia passat mai en democràcia".
Un pla nacional centrat en la salut dels sanitaris de presons
Per la seva banda, la portaveu de Sanitat de Vox, María García Fuster, subratlla a aquest mitjà que la sanitat és un "pilar de l'Estat del benestar, maltractat sistemàticament pel Govern socialista de Pedro Sánchez". Des de la seva formació asseguren que l'atenció mèdica és una prioritat "sigui quina sigui la situació judicial en què es trobi l'espanyol, i així ho hem defensat sempre".
Tanmateix, davant el debat merament competencial o d'atenció als reclusos, la pedra angular del projecte penitenciari de Vox es dirigeix a la salut, seguretat i benestar del personal treballador. García Fuster recalca que presten "especial atenció a la salut dels funcionaris de presons", als quals consideren "abandonats per l'Administració Pública".
Per il·lustrar aquesta urgència, des de Vox denuncien la inseguretat als centres penitenciaris assenyalant que "cada dia, la premsa es fa ressò de casos de funcionaris de presons agredits o fins i tot violats". La portaveu fa menció expressa a un succés recent: "Un dels darrers casos es va produir fa tot just uns dies a la presó de Zubieta (Sant Sebastià), on un pres marroquí va agredir sexualment una funcionària mentre la direcció del centre penitenciari va intentar ocultar el que va passar".
Davant d'aquest escenari, la formació de Santiago Abascal marca com a prioritat "cuidar i protegir tots aquests agents que cada dia posen en perill la seva vida". La seva principal proposta programàtica en aquest àmbit és l'impuls d'un "pla nacional de protecció per als funcionaris de presons que garanteixi la seva integritat física i el seu benestar emocional". Des de Vox rebutgen qualsevol model descentralitzat per a la gestió d'aquestes plantilles, concloent que "la cura i la protecció del cos de funcionaris de presons no poden dependre de l'arbitrarietat de cada comunitat autònoma".
