Balears defineix les begudes energètiques com a drogues i en prohibeix la venda a menors
La comunitat autònoma modifica la legislació autonòmica relativa a drogodependència i inclou substàncies anteriorment no esmentades en el text legal.
I a més: Prohens marca la fulla de ruta en sanitat: de la reproducció assistida als habitatges per a metges
Alcohol, tabac, cànnabis i vaper solen ser els protagonistes dels problemes d'addicció dels menors d'edat. Tanmateix, el ventall d'estupefaents és molt més ampli. És més, en ocasions, alguns dels causants ni tan sols es consideren drogues. Balears vol posar fi a aquesta situació a través de la reforma legislativa. D'aquesta manera, la comunitat autònoma inclou dues substàncies anteriorment no contemplades en la seva llei sobre drogodependències. Una d'elles es pot trobar a les prestatgeries dels supermercats.
En primer lloc, l'arxipèlag altera la definició de droga de la seva normativa. Així, afegeix tot producte de venda legal quan s'utilitzi per a fins diferents dels autoritzats a la llista de "substàncies naturals o de síntesi que modifiquen les funcions de les persones i la percepció de la realitat i generen dependència i efectes nocius per a la salut".
A partir d'aquí, aborda el problema que suposen les begudes energètiques per als joves. Segons l'enquesta Estudes 2023, el 47,7 per cent dels joves entre 14 i 18 anys n'havia consumit alguna, gairebé el 20 per cent barrejada amb alcohol. Cal no oblidar que aquestes es troben rere múltiples casos de diabetis tipus dos, obesitat i patologies cardiovasculars, a més d'afavorir la presa de substàncies alcohòliques, en reduir la sensació d'embriaguesa. D'aquesta manera, Balears prohibeix la venda a menors d'edat de tot producte que contingui una alta concentració de cafeïna combinada amb sucres i altres components estimulants com la taurina, el guaranà o la glucuronolactona.
Cal destacar que no és la primera comunitat autònoma que fa aquest pas. Galícia impedeix la venda de begudes energètiques a menors de 18 anys des de març de 2026, alhora que en restringeix la presència als supermercats. Per la seva banda, el Govern central té la intenció de prohibir-la a menors de 16 anys. Aquesta s'ampliaria fins als 18 anys en el cas dels productes que superin els 32 mg de cafeïna per cada 100 ml.
La inclusió del gas del riure
Més enllà de les begudes energètiques, la comunitat autònoma fixa la seva atenció en una altra substància: l'òxid nitrós. El Pla Nacional sobre Drogues assenyala que aquest s'ha convertit en un dels estupefaents que més ha incrementat la seva popularitat en l'oci nocturn en els darrers anys, gràcies al seu baix cost, fàcil disponibilitat i efecte ràpid. No obstant això, pot causar danys neurològics importants.
Actualment, la seva comercialització és habitual, ja que es requereix per a usos sanitaris, d'hostaleria i industrials. Tanmateix, la seva distribució sota el nom de "gas del riure" ha arribat a les principals zones recreatives d'Espanya, especialment les de Balears, receptora d'un gran volum de turistes a la recerca d'oci nocturn. Aquest escenari obliga la comunitat autònoma a assolir una solució que impedeixi el seu consum, sense modificar-ne la venda per motius legals.
![Óscar Castro Reino, presidente del Consejo General de Dentistas.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/61003.jpg?p=w:320\/h:240&h=7tB_QVUR"])
Així, s'ha acordat la prohibició de la seva venda al detall a l'arxipèlag. A nivell estatal, la seva compra està permesa, tot i que el seu consum es considera delicte contra la salut pública.
D'altra banda, la reforma normativa balear incideix en la figura del menor. Per a aquest perfil no només se suprimeix la distribució d'òxid nitrós, sinó també de cola i altres productes químics que puguin generar dependència.
