Andrea Oviedo, trabajadora social y futura enfermera.
Estudiants

La treballadora social que va aconseguir el seu somni d'estudiar Infermeria: "La mirada social ajuda a veure el pacient en la seva totalitat"

Després d'adonar-se en les seves pràctiques que buscava una atenció sanitària més directa, l'Andrea Oviedo va aconseguir l'única plaça per titulats a Sòria i avui compagina la seva feina amb el primer any de carrera

I a més: D'una plaça fixa com a infermera a posar rumb a Austràlia: "Estem millor valorades"

Publicada

Notícies relacionades

Andrea Oviedo sempre va tenir clar que el seu era la Infermeria, però "per circumstàncies de la vida" va acabar prenent un altre camí. "Va ser una espineta que sempre se'm va quedar dins", afirma a Redacción Médica, amb el record de la certa convicció que l'envaïa en aquell moment. Després de cursar Treball Social i adonar-se durant les seves pràctiques hospitalàries que buscava un contacte assistencial més directe, la soriana va aconseguir accedir al grau a través de la via reservada a titulats universitaris. "Un camí encara poc conegut", reconeix, al qual va arribar després de cursar un màster en Gerontologia a Saragossa. "Vaig aconseguir l'única plaça disponible en Infermeria a la Universitat de Sòria", afegeix sorpresa.

Actualment, compagina les exigències del primer curs de la carrera amb la seva feina en una associació de persones amb paràlisi cerebral. "Sempre m'ha cridat l'atenció la branca de Salut Mental", afirma la futura infermera, que també assegura com tenir una "mirada social" la convertirà en "una millor infermera". Ara afronta aquesta nova etapa amb la sensació de no haver-se donat mai per vençuda. "Mai és tard", subratlla a d'altres que també busquen perseguir els seus somnis.

De Treball Social a Infermeria per la via de titulats

El seu interès pel món de la Infermeria va néixer de la mà de la seva mare, Tècnica d'Emergències Sanitàries. També assenyala que va ser la seva primera carrera, Treball Social, la que va acabar de reconfirmar el seu veritable somni. "Vaig fer unes pràctiques al Hospital Clínic de Saragossa, on em vaig adonar que la tasca del treballador social se'm quedava molt curta i volia tenir una relació més directa", recorda la soriana, qui assegura que sentia "que seria molt més feliç" estudiant Infermeria.

Després d'acabar la carrera, l'Andrea va optar per entrar per la via dels titulats, gràcies a, segons reconeix, assabentar-se en el màster que existia aquest procés. Es refereix al Màster de Gerontologia que va decidir realitzar per poder especialitzar-se. "Vaig veure que la majoria dels meus companys eren allà per després entrar a Medicina o Infermeria", assenyala. No obstant això, ella se sentia en una clara desavantatge. "Jo no havia cursat carreres sanitàries com ells, que tenien més coneixements i facilitats", afegeix. Però això no va frenar la soriana, que va acabar el màster amb un 9,26 de nota mitjana.

Amb una sola plaça per la via de titulats a Sòria, l'Andrea ja ho havia donat tot per perdut. "Ja ni m'ho plantejava perquè el campus d'Infermeria a Sòria és molt demandat. Vaig aconseguir plaça a Saragossa i Logronyo", explica. Però els seus plans van canviar completament quan va rebre la notícia que podria estudiar sense haver de marxar lluny de casa. "Va ser una emoció tremenda, semblava mentida tot... Que no fos per a tu", recorda emocionada aquell dia.

"Vaig fer unes pràctiques al Hospital Clínic de Saragossa, on em vaig adonar que la tasca del treballador social se'm quedava molt curta i volia tenir una relació més directa"

Compaginar feina i la carrera d'Infermeria

L'Andrea també compagina ara la universitat amb la seva feina en una associació sense ànim de lucre on ajuda persones amb paràlisi cerebral i altres discapacitats similars. Tot i que assegura que és "una mica complicat", també subratlla que amb organització tot és possible. "Les meves caps em faciliten anar a les pràctiques obligatòries i als seminaris de la universitat", afegeix.

A l'hora d'estudiar, la futura infermera explica que sol fer-ho a la nit, ajudant-se també d'un pla setmanal. "Al final saps que no estàs en la situació d'un estudiant normal. Ja tens les teves responsabilitats, treballes i saps que estaràs cansada", reconeix.

No obstant això, això mateix es converteix en un gran avantatge, segons apunta l'Andrea, que assegura tenir intacta la capacitat d'estudi havent acabat el màster fa tot just uns mesos. "Ja saps com és la universitat, els mètodes d'estudi, el que funciona i el que no", assenyala.

"Al final saps que no estàs en la situació d'un estudiant normal. Ja tens les teves responsabilitats, treballes i saps que estaràs cansada"

El valor del Treball Social en el món de la Infermeria

Així mateix, espera que la seva experiència com a treballadora social marqui la diferència quan aconsegueixi convertir-se en infermera. "Crec que tindré una visió més àmplia. La mirada social ajuda a comprendre les situacions que fan que una persona tingui salut o no, com els moments de crisi o d'inestabilitat emocional", assegura convençuda. Per a ella, els treballadors socials són experts en "veure la vulnerabilitat de les persones", cosa que pot esdevenir "un bon mètode per veure la persona en la seva totalitat" dins l'àmbit sanitari.

"Sempre m'ha agradat la branca Salut Mental", assegura la futura infermera, que no descarta no especialitzar-se en un futur, però tampoc deixar la seva feina a l'associació.

Preguntada sobre algun consell que li hauria agradat rebre quan dubtava sobre si començar de nou una carrera o no, ho té clar: "Em va costar adonar-me que jo podia. Aquests quatre anys de carrera passaran igualment. Tu decideixes si vols invertir-los a estudiar la carrera dels teus somnis o a fer una altra cosa". Un entusiasme amb el qual la futura infermera espera afrontar els quatre anys de carrera que té per davant, amb la certesa que l'esforç valdrà la pena.