La comunitat científica acomiada les investigadores mortes a Urda: "Eren dos talents brillants amb un futur prometedor"
La vida de Marta Shahbazi Alonso i Tamara González Costa es va quedar al tren accidentat a Urda. La seva mort ha causat una gran desolació al nostre país, però també a la comunitat científica internacional
I a més: Moncloa aprovarà una via d'incapacitat temporal específica per a víctimes de l'accident ferroviari d'Urda
Eren joves i tenien tota la vida per davant. Amb només 41 i 31 anys, la vida de Marta Shahbazi Alonso i Tamara González Costa es va quedar al tren accidentat a Urda. La seva mort ha causat una gran desolació al nostre país, però també a la comunitat científica internacional, que lamenta les seves pèrdues.
Shahbazi Alonso, biòloga de 41 anys especialitzada en cèl·lules mare i biologia del desenvolupament al Laboratori de Biologia Molecular (LMB) del Consell d'Investigació Mèdica (MRC) a Cambridge, Regne Unit, i González Costa, investigadora postdoctoral de 31 anys a l'Institut de Biotecnologia Molecular (IMBA) de Viena, es dirigien a l'esdeveniment de la Societat Espanyola de Biologia del Desenvolupament que tenia lloc a El Rompido (Huelva). Tanmateix, cap de les dues hi va arribar. La seva vida va quedar aturada en aquell tren, amb tants somnis per complir.
"Dues científiques brillants, amb un talent immens i un futur prometedor, que van dedicar les seves vides a ampliar les fronteres del coneixement", va escriure després de la seva mort Eva Ortega-Paino, secretària general d'Investigació del Ministeri de Ciència i Innovació. "El dolor i el buit que sento són immensurables, i res comparable al patiment que pateixen avui les seves famílies".
Passió per la ciència
L'any 2014, Shahbazi Alonso es va incorporar a la Universitat de Cambridge com a investigadora postdoctoral al laboratori de Magdalena Żernicka-Goetz, biòloga especialitzada en cèl·lules mare i desenvolupament. "Estimava la ciència per la ciència mateixa", recorda. "Una de les coses que mai oblidaré i que sempre recordaré és el seu entusiasme".
Només dos anys després de la seva incorporació, Shahbazi Alonso i els seus companys van aconseguir cultivar embrions humans al laboratori fins a 14 dies després de la fecundació. Aquest treball, asseguren a la revista Nature, va permetre als científics poder estudiar aquesta etapa del desenvolupament humà amb un nivell de detall "sense precedents", proporcionant "una alternativa als models de ratolí".
Futurs truncats
"La Marta no només era una científica excepcional i una estrella en ascens en el seu camp, sinó també una integrant vital i molt valuosa de la família del nostre institut, i part del futur del Laboratori de Biologia Molecular", va dir Jan Löwe, director del LMB (per les seves sigles en anglès), en un comunicat aquest dilluns. "Estem devastats per la seva mort i enviem les nostres més sinceres condolences a la seva família, als seus fills i a tots aquells que van tenir el privilegi de treballar al seu costat al LMB i a altres llocs".
"Era una científica i una mare exemplar", assegura per la seva banda Roser Vento-Tormo, genetista de l'Institut Wellcome Sanger de Cambridge i amiga de la Marta.
L'any 2020, la Marta va crear el seu propi grup d'investigació al LMB, on va continuar treballant en el desenvolupament embrionari. "La faig servir com a model per als meus alumnes", assegura Żernicka-Goetz. "No només pels seus coneixements científics, sinó també per la seva actitud envers la feina i el seu enfocament en la ciència".
Una tesi per presentar
Els científics d'arreu del món també diuen adéu a la Tamara, que aquell mateix dia anava camí de presentar la seva tesi sobre les enzims implicades en el desenvolupament del cor.
La Tamara va començar a formar part de l'IMBA el passat mes d'agost, on va treballar en el desenvolupament de la circulació sanguínia en organoides cardíacs: rèpliques en laboratori de teixit cardíac humà. "Era una científica molt meticulosa i, alhora, molt ambiciosa", assegura en declaracions al mitjà esmentat Sasha Mendjan, biòloga del desenvolupament i la seva supervisora a l'IMBA. "Es va integrar completament en molt poc temps. Era extremadament amable. Tenia un futur tan prometedor, tot aquest potencial s'ha vist truncat".
