Huelga de médicos.
Sanitat avui

La sanitat més combativa encapçala les vagues en un 2026 marcat per les mobilitzacions contra el nou Estatut Marc

Les activitats sanitàries se situen al capdavant de les aturades en el sector serveis amb més de 92.000 jornades no treballades entre gener i juliol d'enguany

I a més: Els metges aplacen la vaga indefinida després de l'avançament electoral

Publicada

El sector sanitari s'ha convertit en l'epicentre absolut de les reivindicacions laborals a Espanya. D'acord amb les dades provisionals de l'Estadística de Vagues i Tancaments Patronals corresponents a l'avanç acumulat entre gener i juliol de 2026 publicades pel Ministeri de Treball, la divisió d'Activitats sanitàries va comptabilitzar 22 vagues desenvolupades, amb un total de 24.720 professionals participants i 92.363 jornades no treballades.

Si s'amplia la perspectiva a la secció completa, que inclou també els serveis socials, la conflictivitat s'eleva fins als 99 aturades, mobilitzant 27.868 treballadors i acumulant 142.520 jornades perdudes, xifra que incorpora l'assistència en establiments residencials. Aquest volum d'aturades reflecteix el profund descontentament dels metges i del personal dels centres de salut i hospitals de tot el país.

Darrere de l'escalada de mobilitzacions hi ha el profund rebuig sindical, liderat pel Comitè de Vaga i la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM), al projecte d'Estatut Marc que va portar el Ministeri de Sanitat al Congrés dels Diputats. Les organitzacions sindicals mèdiques han denunciat durant tot l'any el que entenen com una negativa per part de l'Executiu a escoltar-los, al mateix temps que s'asseien a la taula amb els sindicats de classe. Les protestes i els calendaris d'aturades autonòmiques i estatals exigeixen solucionar els greus dèficits estructurals de la professió: fi de les guàrdies de 24 hores, límit a les agendes assistencials a l'Atenció Primària, la millora de les retribucions i el reforç urgent de plantilles. Atraure i retenir els nous metges és un desafiament, igual que l'homologació de professionals estrangers que volen exercir a Espanya.

En el balanç global de l'economia espanyola, els conflictes laborals entre gener i juliol reflecteixen un total de 466 vagues, 67 més que el 2025. En les protestes d'enguany, han participat, de moment, un total de 121.273 treballadors, acumulant 429.874 jornades no treballades. El sector serveis continua concentrant el major pes de les reivindicacions a Espanya. Dins d'aquest bloc, l'impacte ha estat especialment sever en àrees crítiques del sector públic i concertat, com l'educació, que registra 30.706 participants i 51.763 jornades no treballades, i la pròpia sanitat. En total, el sector serveis ha acumulat 373 vagues, 84.842 participants i 306.807 jornades perdudes.

Per la seva banda, el sector industrial va experimentar 143 vagues, amb 36.145 treballadors participants i 117.409 jornades perdudes, impulsat principalment per tensions en branques manufactureres com la fabricació de vehicles de motor (52.133 dies perduts) i la metal·lúrgia (26.131 dies). Els sectors Agrari i de la Construcció van registrar xifres molt més discretes, amb tres vagues cadascun i 5.564 i 94 jornades no treballades, respectivament.

Pel que fa als motius que van impulsar els conflictes, els aturades derivades del procés de negociació col·lectiva van sumar 234 vagues i 253.156 jornades perdudes, mentre que les mobilitzacions no derivades d'aquest marc van acumular 179 vagues i 97.053 jornades no treballades; per la seva banda, els conflictes motivats per causes no estrictament laborals van comptabilitzar 53 vagues i 79.665 jornades perdudes, completant així un mapa de conflictivitat on la sanitat i la defensa de les condicions professionals dels facultatius continuen marcant l'agenda sociolaboral del país.