Els professionals de Primària han d'aprendre a "coordinar i ser coordinats" per aportar el seu màxim valor
Eduardo Satué, president sortint de Sespas, analitza nous models de col·laboració en aquest nivell assistencial que, adverteix, necessitaran tenir partides específiques
I a més: La frustració amb el lideratge i el burnout empenyen el 40% de cirurgians a meditar la seva renúncia a la professió
Perquè Espanya avanci cap a una Atenció Primària més resolutiva, equitativa i sostenible, és imprescindible 'trencar' l'estructura tradicional centrada en els professionals de Medicina i Infermeria. Aquesta és una de les principals conclusions del segon capítol de l'Informe Sespas 2026, sota el títol 'Nous models de col·laboració a l'equip d'Atenció Primària: transversalitat i coordinació', que proposa una transformació profunda de l'equip d'Atenció Primària cap a un model interdisciplinari on cada professional aporti el seu màxim valor. Segons Eduardo Satué, coautor del document i president sortint de Sespas, el veritable repte actual no és només sumar nous perfils, sinó abordar "la poca atenció que hi ha a la col·laboració i a la coordinació" als centres de salut.
L'article subratlla que l'augment de la cronicitat exigeix optimitzar les funcions perquè "cada activitat sigui realitzada per qui sigui més competent per a això". Sobre aquesta qüestió, Satué adverteix que, en la pràctica diària, la coordinació "normalment es veu a posteriori". Segons explica, els professionals solen planificar les seves tasques de forma aïllada i només al final es pregunten com coordinar-se amb la resta. "La coordinació ha d'estar prevista des de l'inici", subratlla l'expert, qui creu necessari que els plans de Primària "dediquin partides específiques i temps real a les agendes perquè els sanitaris puguin comunicar-se". "Si no s'estableixen espais dins de l'horari laboral, la col·laboració és inviable", sentencia Satué.
L'informe de Sespas aposta per consolidar l'anomenat "equip ampliat", integrant plenament a l'atenció fisioterapeutes, farmacèutics, odontòlegs, psicòlegs i personal auxiliar. Al respecte, el coautor aclareix que no es tracta d'inventar rols nous, sinó d'aprofitar els perfils "que ja estan normalment als centres de salut treballant o en el context d'Atenció Primària". Per aconseguir-ho de manera efectiva, el document incideix en la necessitat d'un desenvolupament normatiu coherent que eviti confusions competencials.
"Dins de les tasques sempre ha d'haver-hi una persona que coordini l'equip. El que no vol dir que sempre sigui el coordinador per a tot. Per exemple, en les activitats de salut comunitària, potser la figura que coordinarà serà la infermera, per exemple; però en el seguiment de la farmacoteràpia, la persona que coordinarà serà el Metge de Família. O en les activitats de gestió del pacient complex i altres, també pot entrar la figura de l'administratiu", il·lustra.
Rols i competències professionals a Primària
Un dels grans problemes que arrossega l'Atenció Primària, tal com denuncien els seus professionals des de fa anys i posen en relleu els autors de l'estudi, és l'excessiva burocratització, així com la medicalització de problemes socials. Per això, en el model col·laboratiu que planteja el panell d'experts, el personal administratiu adquireix un paper fonamental com a suport en la gestió diagnòstica i de tractament.
"No es tracta que les baixes les hagin de portar els administratius, sinó que assumeixin tràmits burocràtics perquè l'equip assistencial pugui dedicar-se a l'atenció als pacients"
En aquest sentit, Satué subratlla que "l'administratiu no tindrà una funció clínica", però és vital per optimitzar processos operatius en un entorn on els metges estan "immersos en una teranyina de burocràcia i de normatives". "No es tracta que les baixes les hagin de portar els administratius", matisa, sinó que assumeixin tràmits burocràtics perquè "l'equip assistencial pugui dedicar-se a l'atenció als pacients". "Aquests processos es poden optimitzar. Aquí la figura de l'administratiu sanitari pot tenir un desenvolupament molt important", afegeix.
El centre de la salut no està al centre de salut
Una altra conclusió transversal de l'estudi és la urgència de traslladar l'atenció més enllà de l'estructura física de l'ambulatori. Com recorda l'informe, les infraestructures no poden donar resposta per si soles als determinants socials de la salut. En l'entrevista amb Redacción Médica, Satué enfatitza de manera rotunda que "el centre de salut no és el centre de la salut", ja que factors externs com la qualitat de l'habitatge, l'aigua o l'alimentació són els veritables condicionants.
"Si a tu no t'agrada prescriure, doncs no pots fer de metge"
Per això, el president sortint de Sespas aposta per destinar un temps mínim estipulat a les agendes a la salut comunitària i la coordinació intersectorial. Ho compara, de fet, amb les obligacions clíniques bàsiques: "Si a tu no t'agrada prescriure, doncs no pots fer de metge... és una cosa que has de fer", exemplifica, il·lustrant així que l'atenció comunitària no hauria de ser opcional ni dependre de la voluntarietat del professional.
Per materialitzar aquests canvis, l'informe demana equips directius professionalitzats i formats en gestió, allunyats de la imposició jeràrquica més tradicional. Sobre aquesta qüestió, Satué precisa que Primària no requereix "un geni carismàtic" que guiï tothom cap al futur, sinó líders que entenguin la complexitat i promoguin pautes de col·laboració.
A més, recalca un repte cultural de fons: és imprescindible formar els sanitaris "no només per ser coordinador, sinó per ser coordinat". Aprendre quan delegar funcions és essencial per superar un sistema on, sovint, cada estament "està centrat en el seu, no mira una mica l'equip".
