Ola de calor
Sanitat avui

L'estiu de 2026 deixa la xifra més gran de morts atribuïbles a la calor de l'última dècada

El Sistema de Monitorització de la Mortalitat de l'Institut de Salut Carlos III ha comptabilitzat 5.807 defuncions a l'estiu més calorós des que hi ha registres

I a més: Els trens d'onada de calor tensionen els hospitals i disparen les visites a les urgències

Publicada

Aquest darrer estiu ha passat a la història com el més calorós des que hi ha registres a nivell nacional, segons el balanç climàtic de l'Associació Espanyola de Meteorologia (Aemet). Aquestes temperatures de rècord també han deixat un balanç tràgic per a la sanitat espanyola, que situa aquest darrer període estival com el que més defuncions registra en l'última dècada. Segons les dades del Sistema de Monitorització de la Mortalitat diària per totes les causes (MoMo), depenent de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII), entre el 15 de maig i el 30 de setembre es van comptabilitzar a Espanya 5.807 morts per causes atribuïbles a la calor.

L'estiu passat va estar marcat per una conjunció de factors climàtics adversos: quatre onades de calor oficials, un episodi addicional d'altes temperatures a començaments de setembre, una sequera persistent, grans incendis forestals i una intensa onada de calor marina a les aigües del Mediterrani occidental. Tots aquests factors van donar lloc a una tempesta perfecta que, malauradament, ha tingut la seva translació en la mortalitat. Segons destaquen des de l'ISCIII, aquestes dades es produeixen en un "context climàtic excepcional" que reafirma la importància d'adoptar mesures preventives i d'adaptació de la població davant els efectes de la calor extrema sobre la salut de la població.

Perfil de les defuncions

L'anàlisi epidemiològica d'aquestes xifres revela que els efectes fatals de la calor extrema es concentren sobre la població més vulnerable. Les dades de MoMo revelen que el 97% de les defuncions estimades van correspondre a persones de 65 anys o més, concentrant-se el 62% de la mortalitat total en el grup de majors de 85 anys. Pel que fa al sexe, les dones van ser les més colpejades, representant el 60% de les defuncions atribuïbles a l'excés tèrmic.

Pel que fa a la distribució geogràfica d'aquestes defuncions, les províncies més al nord, les acostumades a temperatures més baixes, són les que més han patit els estralls d'aquest estiu inèdit en cotes de calor. Les dades de l'ISCIII reflecteixen una marcada bretxa territorial: les majors taxes de mortalitat per cada 100.000 habitants es van concentrar al nord, nord-est i centre peninsular, assolint els seus nivells més crítics (superiors a 20) al País Basc, Navarra, La Rioja, la Comunitat de Madrid i les províncies d'Osca, Saragossa, Lleida i Girona. En un segon esglaó d'alt impacte, amb valors entre 10 i 20, es van situar àrees de Galícia (com Lugo i Ourense), Astúries, Cantàbria i diverses províncies de Castella i Lleó i Castella-la Manxa. Per contra, la meitat sud i els arxipèlags van registrar les taxes més contingudes, destacant els nivells més baixos (per sota de 10) a la major part d'Andalusia —amb Cadis al capdavant del menor impacte—, Extremadura, la Regió de Múrcia, les Illes Balears i Canàries.

Per realitzar aquestes estimacions, el MoMo empra sèries històriques de mortalitat diària i registres meteorològics de l'AEMET als quals aplica models matemàtics i estadístics avançats que permeten aïllar i calcular la mortalitat atribuïble de manera específica als factors tèrmics. Per a això, l'ISCIII empra l'anomenat Índex Kairós, un sistema d'alerta diària dissenyat per anticipar el risc de mortalitat associat a les temperatures extremes. Aquest indicador avalua la probabilitat que es produeixi un increment igual o superior al 10% en la taxa de mortalitat atribuïble al fred o a la calor.

Amb aquestes dades i l'evidència creixent sobre la relació directa de les temperatures extremes en la morbimortalitat general, els experts de l'Institut incideixen en la importància de la monitorització contínua d'aquests fenòmens. Aquestes noves xifres evidencien l'amenaça creixent del canvi climàtic sobre la salut pública, per la qual cosa des d'aquest organisme subratllen la urgència d'enfortir els plans d'adaptació davant la proliferació d'episodis climàtics extrems.