El Govern obliga els hospitals a comptar amb plans actualitzats d'autoprotecció davant emergències de gravetat
També s'han publicat les bases per a l'atenció sanitària en cas de terratrèmol, volcà o accident amb substàncies perilloses
I a més: Els tècnics d'emergències sanitàries exigeixen homogeneïtzació i via al SNS
L'abordatge de situacions d'emergència compta amb una nova regulació des que el Consell de Ministres va aprovar dimarts passat la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil -dissenyada pel Ministeri de l'Interior i publicada aquest dissabte al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE)- per a la defensa d'infraestructures vulnerables, com són els centres sanitaris. Així mateix, també s'ha avançat en la publicació dels criteris a seguir en cas de terratrèmol, volcà o accident greu en què intervenen substàncies perilloses. Tres documents en què es recalca la necessitat de protegir l'estat de salut de les persones.
El pla per a la protecció d'instal·lacions estratègiques s'aplica a tot establiment en què es prestin cures mèdiques en règim d'hospitalització o tractament intensiu o quirúrgic. Aquest també inclou les instal·lacions d'ús sanitari que disposin d'una alçada d'evacuació igual o superior als 28 metres, o d'una ocupació d'un mínim de 500 persones.
La nova normativa exigeix que les esmentades infraestructures comptin amb un pla d'autoprotecció en cas d'emergència, en què s'han d'identificar i avaluar els riscos, establir mesures preventives, assignar responsabilitats i definir procediments d'alerta, alarma, intervenció, evacuació, refugi i socors. Aquesta estratègia ha de ser elaborada per un membre del centre, qui s'encarregarà de la seva implantació i actualització -cada cinc anys-, així com de la formació del personal, l'orquestració de simulacres -mínim un a l'any- i la col·laboració amb les autoritats.
Els plans d'hospitals i centres d'Atenció Primària hauran de sotmetre's a control administratiu. D'altra banda, aquests hauran d'adaptar-se als plans territorials o especials corresponents per garantir la coordinació amb els serveis públics d'Emergència. Aquest procés es durà a terme cada quatre anys.
Actuació davant catàstrofes naturals
El Consell de Ministres també va donar llum verda a les Directrius Bàsiques de Planificació de Protecció Civil davant determinades crisis. Per exemple, en cas de terratrèmol, erupció volcànica o accidents greus en què intervenen substàncies perilloses. No s'ha d'oblidar que Espanya és un país que ha estat afectat per aquests tres tipus d'episodis.
A nivell de salut, les estratègies de resposta en els tres han de garantir l'atenció sanitària d'urgència, el trasllat de ferits a centres hospitalaris, l'assistència psicosocial, l'actuació mèdico-forense i la prevenció d'epidèmies a través del control higiènic-sanitari d'aigua i aliments. En el cas dels accidents amb elements tòxics, s'establirà una xarxa de centres de salut per al tractament de les víctimes. A més, en els tres supòsits, els plans han d'incidir en la reparació dels danys que puguin afectar infraestructures bàsiques, com el Sistema Nacional de Salut (SNS).
![Personas mirando un eclipse.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/151110.jpg?p=w:1706\/h:960&h=K_tEH1bI"])
La proposta d'actuació tampoc oblida la necessitat de mantenir la prestació assistencial després del final de la catàstrofe, així com el control sanitari i l'atenció de qualsevol incidència relativa a la salut mental dels afectats per la crisi. Aquestes accions, igual que les anteriors, seran realitzades pel grup sanitari, que serà designat per la Direcció d'Emergència establerta per a cada esdeveniment.
