Espanya necessita una estratègia de flexiseguretat mèdica per a una millor gestió del temps i la trajectòria
Un informe sobre la transformació de la professió mèdica reclama deixar de mesurar només quants facultatius hi ha i començar a mesurar quant temps mèdic està realment disponible
I a més: Espanya té un 68% més de metges però les cirurgies només creixen l'1,1%
Més places cobertes no significa necessàriament més metges disponibles. Aquesta és la paradoxa que emergeix de Flexiseguretat en Sanitat 2026, una anàlisi del vicepresident del Col·legi de Metges de Màlaga i expert en IA en Medicina, José Antonio Trujillo, que revisa l'evolució de la professió des de 2022 fins a l'actualitat i planteja un canvi de rumb en les polítiques de recursos humans del Sistema Nacional de Salut (SNS). El facultatiu ressalta la necessitat de trobar un equilibri entre la vida professional i la personal, amb una organització detallada de les guàrdies i la conciliació familiar, així com l'ús de la Intel·ligència artificial com a eina.
Espanya ha augmentat de manera notable la seva capacitat per formar i incorporar facultatius. El nombre de metges col·legiats va passar de 292.413 el 2022 a 322.787 el 2025. En el mateix període van créixer les matriculacions a les facultats de Medicina, les places de grau i les places MIR. Però les dificultats per cobrir determinats llocs, la mobilitat, la conciliació i el desgast professional continuen sobre la taula.
L'explicació, sosté l'informe, no rau tant en quants metges hi ha com en com està organitzada la seva feina. Hi ha una dada que resumeix millor que cap altra la transformació d'aquests quatre anys: les homologacions favorables de títols de Medicina. El 2022 van ser 4.474 mentre que el 2025 van arribar a les 30.303. És a dir, gairebé set vegades més en només tres anys. El creixement supera àmpliament tant el dels graduats de les facultats espanyoles com el de les places MIR.
L'arribada de metges formats fora d'Espanya ha modificat així el mapa de professionals. L'informe no planteja qüestionar aquesta incorporació, que considera necessària i valuosa, sinó reflexionar sobre si aquesta arribada pot substituir la capacitat del sistema per retenir els metges en les places que ocupen. La resposta, segons l'autor, passa per abandonar una política basada exclusivament en cobrir vacants i avançar cap a una altra centrada en integrar, desenvolupar i retenir talent.
L'informe introdueix un concepte que pretén canviar la manera de planificar les plantilles: la Disponibilitat Mèdica Efectiva (DME). El text parteix de la idea que cent metges no són necessàriament cent metges a temps complet. La capacitat real d'un Servei canvia si existeixen jornades parcials, reduccions, baixes, activitat docent o investigadora, guàrdies o una elevada càrrega administrativa.
Dos hospitals amb el mateix nombre de facultatius poden tenir, per tant, capacitats assistencials molt diferents. La proposta consisteix a mesurar no només el nombre de professionals, sinó els equivalents de jornada, les hores disponibles i quant d'aquest temps es dedica realment a activitat clínica de valor.
Una professió cada cop més femenina
Un dels principals canvis que Trujillo ha detectat és la feminització de la professió. Segons l'Organització Mundial de la Salut, el 59 per cent dels metges el 2025 són dones, mentre que la proporció en el grau universitari arriba fins al 71 per cent. Per tant, Trujillo defensa que cal “organitzar una professió majoritàriament femenina i progressivament corresponsable sense que tenir fills, cuidar familiars o reduir temporalment la intensitat assistencial penalitzi la trajectòria professional”. Al mateix temps, tampoc s'han de descarregar totes les responsabilitats de cura de les famílies en les dones. “L'objectiu és que homes i dones puguin exercir responsabilitats familiars”.
El temps comença a ser part del sou
El salari també deixa de ser l'únic element que determina si un lloc resulta atractiu. Dos llocs de treball amb una remuneració similar poden competir en condicions molt diferents si un ofereix horaris previsibles, menor càrrega de guàrdies i capacitat d'adaptació, mentre que l'altre exigeix disponibilitat permanent. L'informe resumeix aquesta transformació amb una idea contundent: temps, autonomia i previsibilitat comencen a formar part del salari, especialment per a la Generació Z.
La conseqüència és que l'estabilitat tampoc pot continuar entenent-se únicament com a permanència en una plaça. La proposta és evolucionar cap a una “seguretat de trajectòria” que tracta de “mantenir un vincle professional estable, però permetre que canviïn les funcions, la intensitat de la jornada, el centre o la combinació entre assistència, docència, investigació i gestió al llarg de la carrera.
El problema de les guàrdies: no només quantes hores, sinó durant quant de temps
Les guàrdies de 24 hores apareixen a l'informe com el símbol d'un problema més ampli. La qüestió, planteja l'autor, no és únicament quina durada de jornada permet la normativa, sinó quin model pot sostenir un professional durant diverses dècades d'exercici. La proposta per al 2026 passa per avançar cap a jornades adaptades al cicle vital i estudiar la substitució progressiva de les guàrdies de 24 hores allà on sigui organitzativament possible.
Europa ja està provant altres fórmules
L'informe mira també cap a altres sistemes sanitaris europeus. L'NHS britànic ha incorporat la flexibilitat a la planificació ordinària mitjançant eines digitals d'organització de torns. Alemanya mostra que augmentar el nombre de metges no equival necessàriament a augmentar en la mateixa proporció les hores disponibles, a causa, entre altres factors, del creixement del treball a temps parcial.
El missatge que extreu Trujillo d'aquestes experiències és rellevant per al debat espanyol: flexibilitat no ha de significar precarietat. Es pot utilitzar precisament per fer més sostenible la permanència dels professionals.
La Intel·ligència Artificial entra en la batalla pel temps
A la transformació demogràfica s'hi suma ara un factor que amb prou feines tenia el mateix pes el 2022, la Intel·ligència Artificial. L'informe considera que la IA pot convertir-se en una eina per recuperar temps mèdic, especialment mitjançant l'automatització de tasques administratives i documentació clínica. Però adverteix que estalviar temps per convertir-lo immediatament en més pacients o més activitat podria acabar reproduint la mateixa sobrecàrrega que es pretenia solucionar.
Per això proposa mesurar l'anomenat “dividend de temps de la IA”, que consisteix en la quantitat de minuts que allibera una tecnologia i què passa després amb ells. Part d'aquest temps podria traduir-se en més atenció directa al pacient; una altra, en formació, investigació, organització o recuperació professional.
