Pluja de milions per climatitzar centres sanitaris: "N'hi ha que no tenen aire condicionat"
La Conferència Sectorial d'Energia repartirà 168 milions d'euros entre les regions per satisfer una reivindicació periòdica dels professionals
Cada estiu fa calor, i cada estiu els professionals sanitaris denuncien haver de treballar amb altes temperatures, ja sigui per no tenir un sistema de climatització en condicions o que ni tan sols existeixi. Un informe recent de l'Observatori de Salut i Medi Ambient centrat en la prevenció i resposta davant el risc d'estrès tèrmic, elaborat per ISGlobal i DKV, revela que hi ha "hospitals amb poca climatització", la qual cosa representa un component crític de la infraestructura durant episodis d'onada de calor. De fet, "nombrosos centres, especialment els construïts abans que els escenaris actuals de calor extrema fossin considerats en el disseny arquitectònic, no compten amb adaptacions suficients".
A més, a això s'hi afegeix la sobrecàrrega dels sistemes de refrigeració i l'increment generalitzat del consum energètic, cosa que genera vulnerabilitats addicionals amb més risc d'avaries tècniques i una alta dependència de sistemes de suport energètic. Per revertir aquesta situació, la Conferència Sectorial d'Energia va aprovar al juliol repartir 168 milions d'euros entre les comunitats autònomes per climatitzar hospitals i centres de salut.
Centres sense aire condicionat
El canvi climàtic i les onades de calor i trens d'onada de calor cada cop més recurrents han provocat també que zones on habitualment no eren necessaris els aires condicionats a l'estiu, ara siguin gairebé indispensables. Succeeix, per exemple, a Galícia, on "els hospitals tenen alguns problemes, que no són importants, però els centres de salut sí, especialment quan fa calor extrema", ha explicat el president d'O'Mega, Manuel Rodríguez, a Redacción Médica.
"Es poden assolir temperatures molt elevades a l'interior, cosa que dificulta l'activitat laboral i genera incomoditat entre els pacients", ha afegit. "Hi ha centres on s'ha posat l'aire condicionat fa poc, altres amb sistemes de climatització antics i també hi ha centres que ni tan sols tenen aire condicionat", ha criticat Rodríguez. "És una reivindicació habitual a l'estiu i l'única solució temporal són els aires condicionats portàtils, sobretot als centres de salut més vells, construïts fa trenta anys o més", ha detallat. Per això, el president d'O'Mega ha celebrat que Galícia rebi 11,7 milions d'euros del repartiment territorial del Programa de Rehabilitació Energètica d'Edificis (PREE) Sanitari.
Impacte en els professionals
Una situació semblant passa a Castella i Lleó, la tercera regió que més recursos obtindrà: 18,8 milions d'euros. La vicesecretària de Satse Lleó, Lydia De La Varga, ha explicat que hi ha problemes per manca de climatització en equipaments de la seva província, però també a Burgos o Segòvia. "Cada any ho advertim als comitès de seguretat i salut i saben perfectament on han d'actuar perquè les queixes van dirigides al mateix", ha reivindicat.
La infermera ha lamentat la lentitud dels tràmits per solucionar dèficits en climatització, ja que des que es notifica fins que es posa solució poden passar diversos mesos. "Hauria de ser tot més àgil", ha puntualitzat. La vicesecretària de Satse Lleó ha detallat que els centres sanitaris i hospitals que més pateixen són els més antics.
Així mateix, De La Varga ha incidit que les persones que més pateixen aquestes deficiències són els professionals sanitaris, especialment aquells que fan guàrdies. "La calor afecta molt el cansament i la concentració, i més si passa en zones rurals a l'estiu on la població pot triplicar-se", ha assenyalat. Per la seva banda, els pacients poden veure empitjorat el seu estat de salut, especialment si acudeixen al centre de salut amb patologies relacionades amb la deshidratació o cops de calor.
Manteniment dels equips de climatització
Un altre dels punts calents són els sistemes de climatització obsolets o que registren incidències freqüents. Aquesta mateixa setmana l'Hospital Universitari Vall d'Hebron va haver d'aturar l'activitat de l'edifici de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats durant un dia i mig per una avaria imprevista.
El secretari de salut laboral de Metges de Catalunya, Pedro Alejandro Alcácer, ha remarcat que "a la tardor i primavera es planteja a la direcció el manteniment dels aparells crítics, que solen ser els més antics o els que necessiten més cura". En aquest sentit, recorda que els professionals sanitaris han de conèixer els seus drets, com treballar amb una temperatura entre 17 i 27 graus.
Tot i que ha apuntat que a Catalunya, la més beneficiada d'aquest repartiment amb 29,6 milions d'euros, tots els hospitals i centres de salut compten amb sistemes de climatització i està tot "una mica més organitzat i es treballa amb més previsió" que en altres comunitats autònomes, "la calor extrema, que arriba a zones on abans no arribava, fa que la velocitat i ritme del sanitari decreixi molt, cosa que pot incrementar la probabilitat d'errors". Per això, recomana als professionals alertar les direccions per escrit d'aquest tipus de problemes i, en cas de no obtenir resposta, adreçar-se als sindicats.
