"L'envelliment no comença als 65 anys, arrenca en el moment de la concepció"
La Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) rastreja l'estil de vida dels centenaris espanyols a través del projecte Renace per transformar l'atenció sanitària des dels ambulatoris
I a més: Prevenció i pràctica sociosanitària: el pacient del futur requereix d'adaptació universitària
Viure cent anys no té sentit si el temps extra transcorre postrat en un llit o sense capacitat per valer-se per un mateix. Amb aquesta premissa, la Medicina de Família espanyola ha decidit disseccionar les rutines dels centenaris per erradicar el model clínic purament reactiu davant la malaltia i anticipar-se al deteriorament físic des de les consultes dels barris. Per això, el sistema sanitari s'enfronta al repte demogràfic de la longevitat, un fenomen que exigeix replantejar la pròpia assistència mèdica. Per comprendre per què certs individus arriben a edats extremes conservant la seva autonomia, el projecte nacional Renace, impulsat per la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), investiga l'entorn geogràfic, la dieta i els costums d'aquesta població excepcional. Juan Saturno, responsable del Grup de Salut Pública de la institució, detalla juntament amb Cristina Santomé, investigadora del Registre Nacional de Centenaris, en una entrevista amb Redacción Médica, que l'objectiu passa per recopilar aquestes dades reals i traslladar-les a les estratègies de promoció i prevenció dels ambulatoris.
El contacte longitudinal i continu de l'Atenció Primària situa aquests especialistes en una posició idònia per intervenir sobre els hàbits modificables dels ciutadans. Cristina Santomé argumenta que prescriure exercici físic resulta estèril si el facultatiu ignora la realitat domèstica del pacient. "Hem de tenir en compte si aquesta persona pateix artrosi de genoll o si té una càrrega familiar en què no disposa de temps", matisa la metgessa. Santomé defensa abandonar les recomanacions estandarditzades que els malalts acaben guardant en un calaix i apostar per pautes estrictament personalitzades.
Terapies realistes
Davant aquesta necessitat de constància i esforç individual, proliferen alternatives comercials que exploten la por al declivi físic. Saturno rebutja l'ús d'aquests atalls químics. "No podem caure en la publicitat enganyosa que se'ns ven a través de suplements o marques que prometen l'eterna joventut", adverteix el doctor. L'expert recorda que la salut respon a un continu biològic on mantenir bons hàbits des de la joventut redueix les patologies i allarga la supervivència de manera natural, sense fórmules miraculoses.
Detectar precoçment la fragilitat exigeix aplicar escales de valoració funcional com l'índex de Barthel o el test de Pfeiffer, però la sobrecàrrega administrativa bloqueja sistemàticament aquestes iniciatives comunitàries. Santomé lamenta que la burocratització ofega la feina diària dels sanitaris. La investigadora reclama més temps efectiu per pacient i més recursos materials per exercir un seguiment que transcendeixi l'individu i beneficiï tot el seu teixit social.
Juan Saturno
Burocràcia excloent
A aquest obstacle clínic s'hi suma un entorn urbà i digital dissenyat gairebé en exclusiva per a la joventut. La doctora denuncia aquest biaix ambiental, recordant que les actuals barreres arquitectòniques minven la independència dels grans i neutralitzen bona part de l'esforç mèdic preventiu.
Malgrat la saturació organitzativa, Espanya manté unes taxes d'esperança de vida líders a nivell mundial gràcies a la solidesa de la seva estructura pública. El repte immediat consisteix a avançar les intervencions clíniques a les etapes inicials del desenvolupament humà per frenar factors de risc clau com el sedentarisme o el tabaquisme. Retardar el deteriorament de l'organisme no admet improvisacions d'última hora a l'avantsala de la jubilació. "L'envelliment no comença a partir dels 65 anys, comença ja des del moment en què som concebuts", sentencia Santomé.
Cristina Santomé
Eva Figuero, Cristina Santomé i Juan Saturno
