El diagnòstic precoç posa a prova el SNS: "El sistema falla perquè premia respondre a la malaltia abans que prevenir-la"
Diversos experts analitzen els grans reptes que presenta el sistema de cribratge a Espanya i la necessitat de passar d'un model reactiu a un de proactiu
I a més: Tecnologia personalitzada i acompanyament professional: claus per fomentar l'envelliment saludable
La prevenció i el cribratge de malalties com el càncer de mama, de còlon o de pròstata continuen sent una de les assignatures pendents en el sistema sanitari espanyol. "El sistema falla en l'anticipació perquè seguim organitzant i reconeixent millor la resposta a la malaltia que el treball de prevenir-la", ha advertit José María Martín Moreno, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València, durant la jornada 'Longevidad, prevención y diagnóstico precoz', organitzada per Redacción Médica aquest dimarts.
Durant l'esdeveniment, celebrat amb la col·laboració d'Asisa, DKV Seguros, Fedop, GSK, HM Hospitals, SegurCaixa Adeslas i Viamed, un panell d'experts multidisciplinari integrat per representants de les societats científiques, l'administració autonòmica, l'acadèmia i la indústria tecnològica han analitzat els profunds obstacles d'un model assistencial que descriuen unànimement com "encara reactiu" i atrapat en inèrcies estructurals. La solució per arribar a un de realment proactiu passa, segons els experts, per reavaluar urgentment la formació dels professionals sanitaris, revisar la política d'incentius de l'activitat assistencial i corregir la inequitat territorial en l'accés a les proves.
Un sistema de cribratge molt variable entre comunitats autònomes
Tot i que la innovació per millorar el cribratge compta amb cada cop més projectes a Espanya, "existeix una inequitat en la manera com està arribant", ha subratllat Myriam Montes Fernández, especialista en mama de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (Seram). Des de la seva experiència, la radiòloga ha assenyalat que "passa massa temps" des que es comprova l'eficàcia d'una tècnica d'imatge fins que s'aplica de manera efectiva a la sanitat pública. Segons ha apuntat, això acaba transmetent "una pèrdua de confiança en la població i un descens en l'adherència". L'experta ha posat com a exemple el cas espanyol, on l'adherència al cribratge de càncer de mama "ha estat sempre molt alta". "Però en els darrers anys ha disminuït", ha detallat.
Jesús Cañavate Gea, director general de Salut Pública de la Conselleria de Salut de la Regió de Múrcia, també ha coincidit en l'existència d'aquesta variabilitat territorial, tot i recordant que es parteix d'una base comuna del SNS. "A Múrcia fa temps que ampliem el tram d'edat en mama de 46 a 72 anys perquè hem detectat un increment no esperat de tumors en menors de 40", ha assenyalat. Com a exemple, per sortejar les fallades del correu en el cribratge colorectal, Cañavate ha detallat la seva fórmula logística: "El ciutadà recull el kit a l'oficina de farmàcia i el diposita en una bústia del seu centre de salut sense demanar cita".
Un moment durant la taula de debat: Innovacions en diagnòstic, prevenció secundària i cribratges per viure lliures de malaltia.
Per tancar aquest cercle assistencial, Cañavate ha emfatitzat la necessitat de dotar el sistema de tecnologia punta sense perdre de vista la coordinació humana. "La tomosíntesi ja és imprescindible i la intel·ligència artificial actua com una doble lectura fonamental per reduir falsos negatius", ha destacat. Tanmateix, l'especialista ha advertit que l'Atenció Primària sol perdre el rastre del pacient un cop entra a la xarxa d'oncologia, per la qual cosa "urgeix engranar tot el recorregut des de la carta d'invitació fins al tractament final".
Jesús Cañavate Gea, director General de Salut Pública de la Conselleria de Salut de la Regió de Múrcia.
Biomarcadors a nivell nacional vs. laboratoris autonòmics
Amb més de 20 anys d'experiència del seu centre en patologia mamària, Montes ha reivindicat que existeixen criteris organitzatius i biomarcadors que haurien de ser universals i independents de la geografia: "L'edat, els intervals i els controls de qualitat han de venir fixats per guies clíniques i anar acompanyats d'auditories universals". No obstant això, també ha assenyalat que cal deixar marge a les autonomies per actuar com a "laboratoris d'innovació tecnològica", posant d'exemple projectes com Cassandra en càncer de pulmó —que suma ja 30 centres en 15 comunitats i 30 tumors detectats vinculant el cribratge a la deshabituació tabàquica— o els pilots de pròstata SPRACE-U a Galícia i Manresa.
Myriam Montes Fernández. Especialista en mama de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (Seram).
Martín Moreno ha defensat que "dues persones amb necessitats comparables haurien de tenir oportunitats comparables, visquin on visquin; el determinant del codi postal no hauria de ser condicional". Al seu parer, garantir l'accés real als biomarcadors no consisteix únicament a tenir un catàleg sobre el paper, sinó en "disposar del resultat a temps per prendre decisions clíniques reals". També ha recordat que l'adherència està molt marcada per determinants socials com els horaris de treball o les càrregues de cura. "És una cosa que moltes vegades no es té en compte", ha apuntat.
En aquesta mateixa línia, Cañavate ha subscrit la urgència d'avaluar el cost-efectivitat dels marcadors segons la seva finalitat, reconeixent la complexitat d'un catàleg molt heterogeni com l'actual. "Tot i disposar d'unitats de referència, ara mateix és pràcticament impossible que tots els marcadors arribin a tothom per igual", ha admès, assenyalant a més l'avenç de la ressonància magnètica en pròstata per confirmar tumors sense necessitat de fer una biòpsia invasiva.
José María Martín Moreno, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València.
Passar d'un sistema reactiu a un de proactiu
A l'hora de transformar la dinàmica del sistema, Martín Moreno ha assenyalat que el canvi passa primer "per creure's els beneficis de la prevenció". "Seguim buscant la resposta a la malaltia, però cal enfocar el treball en anticipar-s'hi", ha defensat. En aquest sentit, l'especialista ha apuntat que, per això, cal temps protegit, recursos i un equip responsable de comprovar qui necessita atenció. "Per exemple, en cribratges com pròstata o pulmó la clau és evitar el sobretractament mitjançant estratègies com la vigilància activa", ha afegit.
També Cañavate ha assenyalat que falta molt per arribar a un sistema de salut que, tot i que sobre el paper "sembla estar preparat per ser proactiu", en la pràctica segueix tirant de la reactivitat. Per revertir aquesta tendència, ha advocat per articular de manera continuada la salut pública, la infermeria gestora de casos i l'Atenció Primària, evitant que el metge de família actuï únicament quan el ciutadà acudeix a la consulta amb un símptoma avançat.
Des de la perspectiva de la indústria, Manel Rodríguez Barrena, vicepresident del Sector de Tecnologies i Sistemes d'Informació Clínica de Fenin, ha recalcat el dilema econòmic entre prevenció i capacitat del sistema. "Val més prevenir que curar, ¿Quant estalvi tindríem si detectem precoçment?", s'ha preguntat. Tot i això, també ha advertit que si tinguéssim el 100% d'assistència al cribratge, "amb els recursos actuals col·lapsaríem el sistema". En aquest sentit, Rodríguez ha reclamat integrar les dades en els sistemes d'informació per fer un seguiment automàtic del pacient.
Manel Rodríguez Barrena, vicepresident del Sector de Tecnologies i Sistemes d'Informació Clínica de la Federació Espanyola d'Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin).
Quins són els principals reptes dins del sistema?
Preguntats pel principal repte dins del sistema, els experts coincideixen que cal parlar de diversos. "Diria que la prevenció s'afegeix avui a agendes ja saturades, depenent en excés de l'esforç individual o de l'heroïcitat dels professionals", ha defensat Martín Moreno. Per al catedràtic, passar a un model veritablement proactiu exigeix "convertir la prevenció en una responsabilitat habitual" dels equips assistencials. Per ell, la pregunta important seria: Hem d'esperar que truqui a la nostra porta el pacient o fem alguna cosa abans?
Coincidint en aquest diagnòstic, Montes ha assenyalat que la pròpia formació universitària i la residència eduquen els sanitaris en un xip marcadament assistencial. "El sistema premia l'activitat immediata, com les consultes o els quiròfans; el que falten són radiòlegs incentivats per fer cribratge i amb recursos per evitar colls d'ampolla diagnòstics on es triga fins a dos mesos a fer una prova complementària després d'una anomalia", ha argumentat l'especialista de la Seram.
Finalment, Rodríguez Barrena ha conclòs que la sostenibilitat del model requereix una decisió política ferma per invertir en eines digitals i intel·ligència artificial que automatitzin tasques com reintentar citacions per SMS o confirmar lectures. No obstant això, ha recordat que la tecnologia ha d'anar de la mà de la divulgació: "Hem d'aprofitar les xarxes socials per educar el pacient i promoure la cultura preventiva, perquè augmentar les taxes de participació és imprescindible per fer viable el sistema sanitari".
