Julio Pérez (CSIC): “Els nens que neixin avui a Espanya viuran 100 anys”
Un informe del CSIC sobre envelliment apunta que la pròxima generació d'espanyols serà centenària. Mentre això passa, avui a Espanya la població major de 65 anys supera els 10 milions de persones i en breu serà un terç de la població total.
Julio Pérez Díaz, demògraf de l'Institut d'Economia, Geografia i Demografia del Consell Superior d'Investigacions Científiques i coordinador de l'informe Un perfil de les persones grans a Espanya, ha assegurat que el nen que neixi avui a Espanya serà centenari. “No viurem 2.000 anys, com diuen alguns venedors de fum, però és molt possible que l'edat mitjana que assoleixin abans de morir els nens que neixin avui a Espanya superi els 100 anys. Això ja no és una especulació: aquesta generació es beneficiarà dels avenços mèdics, farmacològics o tecnològics que es produeixin en el futur”.
Segons l'informe, el nombre de persones centenàries al nostre país ha augmentat un 7,1% en només un any: “Hem passat de 15.911 el 2024 a 17.038, de les quals el 80% aproximadament són dones. I ben aviat hi haurà més de 20.000 centenaris perquè la tendència continua creixent. A més, el model de supercentenari és innovador: actiu, dinàmic, molt allunyat del clixé que tenim de la vellesa”, ha detallat Pérez Díaz.
La taxa d'envelliment també s'ha incrementat en la població major de 65 anys que ja ha superat els 10 milions de persones, cosa que representa un 20,7% del total del país. “La piràmide d'edat no tornarà a ser mai la que va ser. Es diuen moltes bajanades sobre això, com si una inèrcia de més de 100 anys es pogués revertir amb una política municipal. L'any 2046, els majors de 65 seran un 30% de la població. És un tsunami: ve la de déu i no ens n'adonem”.
Informe que descriu però no prescriu
Arran d'aquest pensament hem preguntat a l'expert del CSIC si aquest informe s'ha comunicat al Ministeri de Sanitat, Imserso o comunitats autònomes o si aquests s'han interessat per les conclusions de l'informe per poder prendre decisions. En resum, perquè l'informe faci el salt de la ‘descripció’ a la ‘prescripció’.
“Interès per part de les administracions, doncs n'hi ha molt. Jo he estat aquest any compareixent davant el Consell Econòmic i Social per a l'informe que fan, l'informe social. D'aquí a poc tornaré a assistir a alguna cosa a la qual em convoca el Ministeri d'Educació i Ciència. És a dir, és clar, per descomptat: som de l'Estat. Fins al punt que es té en compte el que fem al CSIC que molts dels nostres investigadors en aquests moments estan integrats en quadres de l'administració”.
Llavors, Espanya està preparada per a aquest tsunami? “Sense donar-hi moltes voltes: no, no estem preparats. El que està passant no ha passat mai. I el que passarà, encara menys. Ni el marc regulador ni les administracions ni les institucions estan preparades. Una altra cosa són les persones: aquí he de dir que sí”, ha reconegut el demògraf del CSIC, assumint que el cost de la longevitat continua ocult i sobre les espatlles de cuidadors informals sense que l'Administració hagi abordat de manera específica aquests reptes.
Salut en la longevitat
L'augment de l'esperança de vida ha impactat de ple en la cronicitat, cosa que ha tensionat de manera extrema la prestació assistencial al SNS. “Efectivament, la prolongació de la vida no s'ha traduït automàticament en un augment anàleg dels anys viscuts amb salut”, ha concedit Pérez Díaz. L'informe, que recull les dades d'Eurostat per al 2023, situa l'esperança de vida saludable als 65 anys en 10,3 per a dones i 10,2 per a homes. És una millora respecte a exercicis anteriors postpandèmia, però no arriben a les xifres que el nostre país registrava abans de la covid. Com a dada curiosa, la salut autopercebuda, que acostuma a disminuir en funció de l'augment d'edat, és més gran en homes que en dones.
La revolució reproductiva
L'expert ha subratllat que vivim una “revolució reproductiva. Amb molts menys naixements, hi ha molta més població. Avui els nens que neixen tenen avis i també besavis. Toquem els 50 milions d'habitants. I això, sense que la fecunditat hagi augmentat. A més, tenim mig milió de saldo net anual en el creixement no vegetatiu: immigrants joves que, al seu torn, també tenen fills”.
Però també ha precisat que les xifres no continuaran creixent gaire més: “Ha augmentat el nombre de persones vives perquè s'ha incrementat la longevitat, no perquè la fecunditat hagi augmentat. Però no, la població al món i a Espanya ja es va a estabilitzar”.
