"Hay que medir la innovacción en una dimensión mucho más holística"
La gestió de les expectatives terapèutiques davant la longevitat: “Cal identificar les innovacions que aporten veritable valor”
Experts clínics, investigadors i de la indústria farmacèutica han subratllat els desafiaments compartits per garantir que les novetats s’introdueixin amb equitat i sostenibilitat al sistema
I a més: Aquest dimarts se celebra la jornada 'Longevitat, prevenció i diagnòstic precoç'; el programa complet
Els darrers avenços en diferents patologies han permès millorar considerablement el pronòstic de malalties a uns llindars que fins fa uns anys semblaven impensables. Tanmateix, en el camp de la longevitat, com a àrea d’interès social i industrial creixent, els agents sanitaris s’enfronten al repte de vetllar pel rigor científic per filtrar les novetats que realment aporten més beneficis per als pacients i incorporar-les amb equitat al sistema.
Aquest ha estat un dels punts de debat a la jornada ‘Longevitat, prevenció i diagnòstic precoç’, organitzada per Redacción Médica en col·laboració amb Asisa, DKV Seguros, Fedop, GSK, HM Hospitales, SegurCaixa Adeslas i Viamed. En una taula rodona moderada pel cap de Producció Científica d’aquest mitjà, Daniel Aparicio, s’ha plantejat com les darreres innovacions terapèutiques poden traduir-se en guanys no només en quantitat, sinó en qualitat de vida. Com a desafiament compartit per clínics, investigadors i indústria farmacèutica, els ponents han abordat les novetats més rellevants en les àrees terapèutiques més associades a l’envelliment i els desafiaments per a la seva incorporació de manera sostenible.
Segons ha ressaltat la presidenta de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), Pilar Rodríguez, la longevitat s’ha convertit en un “producte estrella amb molts interessos comercials”, per la qual cosa ha subratllat la importància de gestionar amb “seny” les expectatives que es generen al respecte i allunyar-se dels cants de sirena que proliferen en l’àmbit de l’envelliment. “La veritable innovació no és la que aconsegueix el resultat més espectacular en un laboratori, sinó la que demostra un benefici clínic, rellevant, reproduïble i aplicable”, ha apuntat en aquest sentit. En aquesta línia, la metgessa de família ha instat a distingir entre la millora d’un biomarcador concret, el fre a la progressió d’una malaltia o la millora de l’esperança de vida a l’hora d’analitzar els resultats d’un tractament concret.
Pilar Rodríguez Ledo, presidenta de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG).
Per al director de la Plataforma Biobanc de l’Institut d’Investigació Sanitària de l’Hospital La Paz (IdiPAZ), Eduardo López, hi ha tres casos que exemplifiquen aquest paradigma d’innovació que compten amb aval científic i compleixen els objectius referits per la doctora: la teràpia antiretroviral contra el VIH, els fàrmacs d’acció directa contra l’hepatitis C i les immunoteràpies combinades contra el melanoma. A aquests fites, el director de Relacions Corporatives i Afers Públics de Roche Farma, Federico Plaza, ha afegit les teràpies dirigides en Oncologia mèdica com a exemple de la innovació amb valor. Un impacte que ha aterrat amb xifres en el cas del càncer de mama: "Està demostrat que les teràpies han reduït la càrrega de la discapacitat entre un 25 i un 34%".
Una altra de les idees plantejades ha estat la necessitat de desterrar la visió reactiva a la malaltia del sistema per promoure enfocaments preventius. “Estem obsessionats per guanyar anys a la vida i no tant per una cosa tan important o més, com és guanyar vida als anys”, ha assenyalat Plaza en aquest sentit.
Federico Plaza Piñol, director de Relacions Corporatives i Afers Públics de Roche Farma.
L’equilibri entre sostenibilitat, equitat i accessibilitat
Una de les grans preguntes de la conversa ha estat com es pot garantir que aquesta innovació arribi al pacient. Al parer de la presidenta de SEMG, equitat, sostenibilitat i accessibilitat són els tres elements a compaginar en aquest complex joc d’equilibris. Els experts també van coincidir a assenyalar la conveniència de transformar els criteris d’avaluació dels medicaments per incorporar la perspectiva del pacient, per a la qual cosa Plaza aposta per integrar els PROMs i PREMs (resultats i experiències reportades pels pacients). Des de l’experiència en Atenció Primària, Rodríguez insisteix en la importància de tenir en compte el valor social en termes de “la càrrega del tractament, el patiment emocional, l’impacte familiar o la sobrecàrrega dels cuidadors”. La doctora també ha lamentat l’“edatisme” que, en moltes ocasions, ocorre quan l’edat es converteix en criteri d’exclusió per rebre un tractament innovador.
En l’àmbit de la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut, els ponents van coincidir que la prevenció és la inversió més rendible. López va posar l’accent en què, si bé coneixem els beneficis i estalvis que aporta una determinada teràpia, la inversió en prevenció resulta més difícil de quantificar: “El que no està comptabilitzat és quant costa no vacunar aquesta persona. Per tant, prevenir evidentment és molt més barat que tractar”.
Eduardo López Collazo, director de la Plataforma Biobanc de l’Institut d’Investigació Sanitària de l’Hospital Universitari La Paz (IdiPAZ).
En resum, per a Rodríguez, la clau a l’hora d’incorporar innovació és “identificar quines aporten veritable valor a qui beneficien i com podem fer-ho d’una manera més eficient i amb accessibilitat i amb equitat”.
Els “vasos comunicants” entre la sanitat i l’estat del benestar
El directiu de Roche Farma ha fet èmfasi en la necessitat de superar la visió analítica tradicional i adoptar un enfocament pressupostari que integri totes les dimensions d’aportació real de la innovació farmacèutica. Al seu parer, centrar el focus únicament en la tensió pressupostària del departament de Sanitat és una visió que no contempla els “vasos comunicants” entre aquesta i altres àrees per contemplar aquesta factura des d’una visió holística. “Moltes innovacions permeten que els pacients visquin més i surtin del radar del sistema sanitari convencional (...) La despesa en salut són 100.000 milions, però si hi afegim el conjunt de l’estat del benestar (salut, dependència, pensions), el total són 400.000 milions. Caldria passar la sanitat a una àrea d’estat del benestar integrant tots els vasos comunicants”.
En aquest sentit, López ha defensat la conveniència de desterrar el presentisme i no contemplar la despesa per "els quatre anys de legislatura, sinó en base a l’impacte que té en la societat". "Quan parlem d’envelliment saludable, hauríem de prestar tanta atenció a la capacitat d’una persona per desenvolupar-se en la seva vida diària com a determinats indicadors biològics. Mantenir la mobilitat, la capacitat cognitiva, les relacions socials, la independència funcional", ha argumentat Rodríguez per exposar la vinculació amb altres elements fora del sistema sanitari.
Un moment durant el debat "Últimes aportacions terapèutiques per guanyar anys de vida".
Els "somnis" de la ciència per a les pròximes dècades
Per acabar, Daniel Aparicio va demanar als ponents una mirada al futur per identificar la innovació més prometedora a l’horitzó de la recerca. Federico Plaza va assenyalar dos grans reptes pendents: vèncer les barreres en les neurociències per trobar una solució definitiva a l’Alzheimer i aconseguir abordar la malaltia metastàtica amb el mateix èxit que les fases precoces del càncer. Per la seva banda, López va coincidir a apuntar el desafiament de la metàstasi —la seva línia de recerca dels darrers 30 anys—, afegint el paper prominent de la psiconeuroimmunologia per resoldre els trastorns mentals i de l’envelliment. Finalment, Pilar Rodríguez va situar el seu desig en l’àmbit de la prevenció comunitària a través dels índexs de risc poligènic perquè tots els avenços passin del laboratori a la consulta: “Que la genètica unida a determinants socials i factors de risc ens serveixi als metges de família per guiar per on han d’estar les recomanacions als nostres pacients”.
