Un cervell de 70 anys pot rendir com un de 20: la clau està en el que vas fer abans
Dos investigacions de l'Escola d'Estudis Avançats SISSA de Trieste (Itàlia) conclouen que la reserva cognitiva acumulada durant tota la vida és la millor inversió per a un cervell longeu
El secret de la longevitat cognitiva: el teu cervell no "perd" records, els reorganitza a mesura que envelleix
Quan es parla de longevitat, molta gent ho relaciona amb viure més anys, però això és només la meitat del camí. L'altra meitat correspon a arribar-hi de la millor manera possible i viure aquests anys plenament. Així, en una societat que envelleix, la gran pregunta ja no és només quant viurem, sinó en quines condicions ho farem, i el cervell ocupa un lloc central en aquesta equació.
Per què algunes persones conserven una notable agilitat mental passats els 65, mentre altres noten abans el deteriorament, és una de les claus de la longevitat saludable, i la ciència apunta cada cop amb més força a una idea: el que fem amb la ment al llarg de tota la vida deixa una empremta que ens protegeix a la vellesa. Aquesta empremta rep el nom de reserva cognitiva i és la protagonista de dues investigacions de la Escola Internacional Superior d'Estudis Avançats (SISSA) de Trieste (Itàlia), publicades a les revistes Neuropsychology i Brain Sciences.
Ambdues van analitzar com rendeixen les persones majors de 65 anys en diferents tasques mentals amb l'objectiu d'identificar quins factors ajuden a preservar la funció cognitiva amb el pas dels anys. Les seves conclusions situen al centre dos grans aliats d'un cervell longeu: un d'intel·lectual, la reserva cognitiva, i un altre d'emocional, la manera com gestionem el que sentim.
La reserva cognitiva, un "coixí" per a tota la vida
La reserva cognitiva és el conjunt de recursos mentals que una persona acumula al llarg de la seva vida a través de l'educació, l'experiència professional i les activitats d'oci intel·lectualment estimulants. La hipòtesi de fons és que aquest bagatge permet al cervell afrontar millor els canvis associats a l'edat, fent servir estratègies més eficients quan les coses comencen a costar més. És, en essència, una inversió a llarg termini, ja que es construeix durant dècades i dona beneficis just quan més es necessita.
El primer estudi ho va posar a prova amb una tasca de fluïdesa verbal: generar en pocs segons tantes paraules com fos possible a partir d'una lletra, una categoria o una emoció. L'equip, liderat per Elisabetta Pisanu i Stefania Lucia, es va centrar en un detall revelador. "En els nostres experiments, ens centrem en el que passa durant els primers 10 segons d'una tasca de fluïdesa verbal, quan les persones busquen les paraules adequades per expressar les seves idees", explica Pisanu.
En aquests primers instants, els majors de 65 anys ja mostren una davallada en el rendiment que, en les persones amb alta reserva cognitiva, es redueix i fins i tot pot desaparèixer. La dada més contundent, i la que millor il·lustra el potencial de la longevitat cerebral, va arribar en comparar generacions. L'experiment va enfrontar 38 adults joves (d'uns 24 anys de mitjana) amb 44 majors sans (al voltant dels 70). I tot i que els joves rendien millor de manera global, els majors amb una reserva cognitiva alta van assolir un rendiment estadísticament indistinguible del dels joves, mentre que els de reserva baixa van quedar clarament per darrere.
"La reserva cognitiva ajuda a mantenir el cervell 'jove', almenys pel que fa al llenguatge i la recuperació de paraules", resumeix l'equip investigador. Hi ha, a més, un matís interessant de cara a construir aquesta reserva: el component que més va pesar no va ser l'educació formal rebuda a la joventut, sinó la complexitat de la vida laboral mantinguda al llarg dels anys, la qual cosa suggereix que el cervell es continua "entrenant" molt més enllà de les aules.
Metge atén una persona gran.
El pes de les emocions (i el preu de reprimir-les)
Un cervell que envelleix bé no depèn només del seu 'entrenament muscular' sinó també de com es gestionen les emocions que viu. Les dues investigacions coincideixen que els majors recorden i gestionen amb més facilitat els estímuls associats a emocions positives que els vinculats a les negatives, un fenomen que la literatura científica coneix com a "biaix de positivitat" de l'envelliment. Així, la troballa més destacada en aquest terreny té a veure amb contenir el que sentim.
L'estudi va identificar que les persones amb una major tendència a la supressió expressiva —reprimir de manera habitual la manifestació externa de les seves emocions— rendien pitjor en la tasca de fluïdesa emocional, independentment de l'edat. L'explicació que manegen els autors és que aquest esforç constant per tapar les emocions consumeix recursos mentals i redueix l'accés als propis continguts emocionals, restant eficàcia a altres funcions cognitives. Envellir bé, suggereix el treball, també passa per no viure emocionalment "en tensió".
La segona investigació, publicada a Brain Sciences, va reforçar aquesta doble influència amb una tasca de memòria de treball. "Quan la tasca implica contingut emocional, els adults majors rendeixen millor: semblen ser més eficients", precisa Lucia. En aquest treball, la intel·ligència emocional no va millorar la precisió de les respostes, però sí que va canviar la manera de processar la informació: "Les persones amb més intel·ligència emocional triguen més a respondre als estímuls emocionals, probablement perquè dediquen més recursos atencionals i cognitius a processar-los", detalla. Lluny de ser un signe de dificultat, matisa, reflecteix "un processament més profund i exhaustiu".
![Imagen radiológica de un cerebro humano.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/96492.jpg?p=w:320\/h:240&h=Q_ZcbbuQ"])
Una fulla de ruta prometedora, amb cauteles
La investigadora principal d'ambdós treballs, la neurocientífica Raffaella Rumiati, subratlla la seva doble utilitat: millorar les eines per estudiar l'envelliment cognitiu i identificar els factors que protegeixen la ment amb els anys. Tot i així, fa una crida a la prudència i reconeix que els resultats, encara que "prometedors", hauran de confirmar-se amb més profunditat en futurs estudis.
Cal tenir present aquesta cautela. Es tracta d'investigacions de mida reduïda —82 persones en un cas, 45 en l'altre— i de disseny transversal, per la qual cosa descriuen associacions, no relacions de causa i efecte garantides; els mateixos autors adverteixen, a més, que les seves mostres tenien un nivell educatiu relativament alt i procedien d'una única zona geogràfica.
Amb tot això, la lectura de fons encaixa amb el que ja apunten altres línies d'investigació sobre envelliment saludable: arribar a la vellesa amb una vida intel·lectual, laboral i emocionalment rica és una de les millors inversions per a un cervell que aspiri a viure molts anys en bona forma, encara que no existeixi un "truc" únic ni infal·lible.
