La desigualtat salarial dels metges entre comunitats avança fins al doble de ràpid que els seus sous
Els augments salarials i l'impacte de la inflació no han fet sinó engrandir les disparitats territorials sobre les nòmines en molts casos respecte fa una dècada
I a més: La bretxa salarial autonòmica castiga els metges més joves: més de 13.000 euros de diferència entre comunitats
El salari dels metges ha vist una evolució en els darrers anys marcada per la fragmentació territorial i la pèrdua de poder adquisitiu. Després de les retallades salarials motivades per la crisi econòmica de 2010, les retribucions mèdiques han anat poc a poc remuntant a un ritme que, tanmateix, ha estat menor que l'increment del cost de la vida. Així ho venen concloent les successives anàlisis de Vicente Matas per al Sindicat Mèdic de Granada (Simeg), que porta més d'una dècada analitzant la distribució del salari mèdic i la comparativa amb els anys previs a la crisi.
La sèrie històrica d'aquests informes reflecteix que la progressiva recuperació salarial que va començar a partir de l'any 2016 després dels anys de retallades, ha tingut com a efecte col·lateral l'eixamplament de la bretxa autonòmica. Prenent com a referència l'informe anterior a aquesta recuperació (de l'any 2014), les dades confirmen que els increments percentuals han engrandit les diferències en termes absoluts.
Durant els darrers deu anys, les pujades salarials brutes han estat marcades per aquesta tendència, amb variacions segons el perfil de metge analitzat, excloent Ceuta i Melilla pel seu règim fiscal i plus de residència. Per al salari sense guàrdies dels metges amb dedicació exclusiva, la desigualtat territorial ha crescut més del doble que el sou. Mentre que des de l'inici de les pujades el 2016 el sou mitjà sense guàrdies va augmentar entre un 26,4 % i un 28,2 % (entre 11.958 i 17.234 euros anuals), la bretxa entre la comunitat que menys paga i la que més remunera es va eixamplar un 45,0 % en euros en els metges joves amb exclusivitat (de 8.935 a 12.956 euros), un 56,5 % en els especialistes consolidats de més de 40 anys (de 7.702 a 12.050 euros) i un 70,1 % en els veterans de més de 55 anys (de 8.676 a 14.757 euros). En el tram final de la carrera professional, per cada 10 euros que va pujar el salari mitjà nacional (+17.234 euros), la distància entre extrems autonòmics va créixer en 3,5 euros (+6.081 euros).
Si comptem amb l'extra que suposen les guàrdies, que els informes estableixen en una mitjana de 50 hores al mes, les disparitats entre comunitats també creixen en tots els perfils amb exclusivitat, malgrat els increments en la remuneració per hores. Entre 2014 i 2026, el salari mitjà anual amb guàrdies va créixer entre un 29,0 % i un 30,0 % per als facultatius amb dedicació exclusiva (entre 17.206 i 22.455 euros més). No obstant això, lluny de corregir-se, la bretxa autonòmica en xifres absolutes va augmentar en aquests mateixos tres perfils: va pujar 2.381 euros en el metge jove amb exclusivitat (de 15.944 a 18.325 euros entre Madrid i Múrcia), 1.994 euros en l'especialista consolidat (de 14.712 a 16.706 euros entre Madrid i Múrcia) i 4.289 euros —un 32,1 % més en euros— en el veterà de més de 55 anys (passant de 13.373 a 17.662 euros entre Canàries i Múrcia). Aquest eixamplament persisteix perquè la disparitat en la retribució de la hora de guàrdia laborable gairebé no s'ha estret: el 2026 arriba al 56,68 % (13,58 euros/hora de diferència entre els 37,54 euros de Catalunya i els 23,96 de Canàries), una bretxa molt similar als 11,14 euros/hora registrats abans de 2016.
Per contra, l'única reducció real de la bretxa es concentra en el metge jove que fa guàrdies, impulsada per l'alça del preu de la hora nocturna i festiva. Per al facultatiu que inicia la seva carrera sense exclusivitat i realitza 50 hores de guàrdia al mes (Tipus 1 amb guàrdies), la pujada salarial mitjana del 31,7 % (+17.468 euros) sí que va anar acompanyada d'una caiguda de la bretxa autonòmica, que va passar de 25.271 euros (61,13 %) abans de 2016 a 24.282 euros (39,96 %) el 2026. Aquesta retallada de la distància relativa respon a les pujades específiques de l'hora de guàrdia en comunitats com Andalusia (+6 euros/hora entre 2020 i 2022) i Catalunya. Tot i això, en la majoria dels trams professionals la dècada de pujades iniciada el 2016 deixa un doble saldo pendent: les nòmines continuen lluny de compensar la inflació acumulada des de 2009 (+44,3 %) i la desigualtat entre territoris és avui més gran en euros que abans que comencés la recuperació
