Amodei (Anthropic) promet que la IA curarà el càncer abans de 10 anys, però la comunitat científica li diu “senyora, deixi'm estar”
Les profecies sobre com la IA canviarà la geografia de la Medicina són recurrents. Aquesta vegada ha estat Dario Amodei, d'Anthropic, qui s'ha passat de frenada. Per a la ciència, la nova profecia sona buida.
“El càncer, l'Alzheimer, les malalties cardíaques o les malalties mentals..., seran relíquies del passat en, crec, menys d'una dècada”. La profecia pertany a Dario Amodei, CEO d'Anthropic. Ho va dir dimarts durant el roadshow de la oferta pública inicial de la seva companyia. És a dir, durant el tour amb inversors per convèncer el mercat del valor de la seva empresa abans de la sortida a Borsa. “Si fem això bé [el desenvolupament de la IA, no la sortida a Borsa] podrem crear una Era de Miracles on la humanitat sigui capaç de solucionar problemes que ens han eludit durant milers d'anys”.
No és la primera vegada que Amodei es vesteix de sibil·la per aventurar el futur. Ja ho va fer el 2024 amb el seu assaig Machines of Loving Grace, on condicionava aquest horitzó al desenvolupament d'una IA poderosa: “La meva predicció és que la biologia i la medicina potenciades per la IA ens permetran comprimir en 5-10 anys [quedeu-vos amb aquesta xifra] el progrés que els biòlegs humans haurien aconseguit en els pròxims 50-100 anys”. En aquell moment també s'atrevia a posar xifres als avenços en tot tipus de malalties, incloent-hi el càncer: “Les reduccions del 95% o més tant en mortalitat com en incidència semblen possibles. El càncer és extremadament variat i adaptatiu, i probablement sigui la més difícil d'eradicar completament d'aquestes malalties”.
Anatomia d'una profecia
Si poguéssim confiar en la seva habilitat profètica, estem a 8 anys que les plantes d'oncologia dels hospitals quedin buides. En què es basa el CEO d'Anthropic per apostar que la IA acabarà amb les malalties?
En primer lloc, la tesi central d'Amodei, desgranada al seu blog i en uns quants fils a les seves xarxes socials, és que una “IA potent” actuaria no com una eina d'anàlisi de dades, sinó com un "biòleg virtual" que fa tot el que fa un investigador: dissenyar i dirigir experiments, inventar noves tècniques de mesura, decidir què provar després. Així es comprimirien 50-100 anys de progrés biològic en 5-10.
La seva segona convicció resideix en què els grans salts de la biologia venen de molt pocs descobriments i que una enorme fracció del progrés biomèdic prové d'un grapat de tècniques generalitzables, com CRISPR. Està convençut que la IA podria multiplicar per 10 el ritme d'aquests descobriments.
El seu tercer punt és que els assaigs clínics són lents perquè els fàrmacs actuals gairebé no funcionen. Per Amodei, quan alguna cosa funciona de debò, el sistema va ràpid (acostuma a citar que les vacunes d'ARNm es van aprovar en 9 mesos). Al seu parer, amb fàrmacs de gran efecte i millors models animals/cel·lulars que prevegin la resposta humana, el coll d'ampolla clínic s'escurçaria.
I el seu quart pilar és l'anàlisi històrica: la mortalitat per càncer fa dècades que cau un 2 % anual; alguns subtipus ja es curen (CAR-T en leucèmies), de manera que confia que la IA acceleri de manera radical aquesta tendència.
A tot això, Amodei hi suma una motivació molt personal: el seu pare va morir d'hepatitis C pocs anys abans que arribessin els antivirals que avui curen la majoria dels pacients.
Ara bé, la seva controvertida declaració no compta amb cap suport científic. La comunitat oncològica és majoritàriament escèptica amb el termini. Cap fàrmac dissenyat per la IA té encara aprovació plena de la FDA i fins i tot AlphaFold no ha estat capaç encara de produir un medicament que sigui aprovat i les seves troballes en ratolins no aconsegueixen fer el salt a humans. Cap científic seriós nega que la IA estigui accelerant la recerca, però tots posen en disputa aquests “5-10 anys”.
On va parlar el profeta?
I després hi ha el context: la profecia explosiva s'emmarca en el tour per convèncer els inversors de posar els seus diners a Anthropic de cara a la sortida a Borsa. És cert que Amodei fa anys que diu el mateix, però també és cert que en el seu discurs de dimarts ja no hi havia condicionals (“si tenim una IA potent”) com el 2024 i que la seva promesa coincideix exactament amb la necessitat d'una narrativa èpica lligada a la sortida a borsa.
El mateix dia de la declaració Anthropic va presentar la forquilla de la seva sortida a borsa amb un preu previst de 70-78 dòlars per acció, una valoració de fins a 1,4 bilions (trillions americans) i un objectiu de col·locació retail del 20 %, molt per sobre del que és habitual en una operació similar. A més, es dona el cas que els cofundadors, incloent-hi el bo d'en Dario, vendran unes 3,4 milions d'accions cadascun: uns 250 milions de dòlars per cap.
Podria no ser una operació de relacions públiques i respondre al convenciment personal del tecnòleg recolzant-se en dades que encara no ha compartit. Però si té quatre potes, ronroneja i no et fa cas, és molt probable que sigui un gat i no un gos.
Tanmateix, considerem que és una afirmació honesta. Vegem quines han estat les reaccions. Ni ASCO, ni ESMO, ni la SEOM s'han posicionat sobre el tema i l'anàlisi dels grans mitjans generalistes és purament econòmic.
Sí que hi ha hagut reaccions individuals, com la de l'exministre de Sanitat alemany Karl Lauterbach: “La IA pot beneficiar la curació de totes aquestes malalties, però és impossible en només 10 anys. No està clar si Amodei sap poc de Medicina o enganya el públic a consciència”
L'executiu biotecnològic Rami Elghandour ha circumscrit la promesa d'Amodei al circ de la sortida a borsa: “Vaig treure a borsa dues empreses [Arcellx i Nevro]. I aquestes són bogeries que es diuen en una sortida a Borsa; destil·len desesperació”.
Ni tan sols Eric Topol, cardiòleg i entusiasta de la IA es creu la projecció: “Estan completament desencaminades i són impossibles”. Per no esmentar l'exabrupte de Jeff Leiden, CEO de Vertex, que va posar a més de 50 models de IA a treballar sobre 10.000 compostos amb el resultat que cap d'elles va generar un fàrmac: “És bullshit”.
Hi ha moltes crítiques similars a les xarxes socials que podríem agrupar en tres grups: el termini és biològicament impossible, el context és el que és (sortida a Borsa) i el coll d'ampolla més gran està en la biologia i els assaigs, no en la capacitat de computació.
El que promet no entrega; el que entrega, no promet
Tots els líders de tecnològiques centrades en IA defensen la mateixa idea que Amodei, tot i que amb matisos en el termini. Demis Hassabis, de Google DeepMind i premi Nobel per AlphaFold, fa anys que diu que la IA pot curar totes les malalties. “Estic molt confiat que passarà en les pròximes dues dècades”. Ho va dir a Science, Lancet, NEJM? No, ho va dir a 60 minutes, un programa de màxima audiència a la TV estatunidenca.
Sam Altman, d'OpenAI, li va dir al president Donald Trump que "veurem curar-se malalties a un ritme sense precedents" i davant el Senat americà va subratllar que treballen en eines per "abordar els majors desafiaments de la humanitat, com curar el càncer". OpenAI va comprar fa un mes una biotecnològica de descobriment de fàrmacs amb IA.
Elon Musk, de xAI, ha sortit en defensa d'Amodei quan l'han atacat. “La IA ho farà”, va tuitejar. I més tard va tornar a tuitejar que “l'ARN sintètic converteix curar malalties en un problema de software". Però tampoc s'ha sotmès al mètode científic per demostrar la seva afirmació. Simplement ho va tuitejar.
Fidji Simo, una exOpenAI que va fundar la biomèdica ChronicleBio està d'acord que la IA pot curar totes les malalties, però afegeix un matís molt rellevant: “Els colls d'ampolla no es resolen amb models de IA més llestos, sinó amb les dades biològiques adequades. La gent traça una línia recta de la IA intel·ligent a les cures i s'oblida de la infraestructura intermèdia”.
El factor comú a totes aquestes afirmacions és que es van fer en escenaris d'alta audiència estratègica (programes de televisió, ponències públiques de molt nivell o xarxes socials), mai en un entorn d'escrutini científic sotmès a validació i demostració. Molts crítics atribueixen aquesta elecció a la intenció de buscar legitimitat perquè la regulació de la IA sigui tova [“no ens ho poseu molt difícil, que anem a curar el càncer].
Perquè, al final, tots els operadors de IA competeixen en termini sense preocupar-se per lliurar un assaig clínic robust i contrastable. El que promet no ha d'entregar, però el que sí que ha d'entregar-ho, la indústria farmacèutica i els investigadors acadèmics, no es mullen amb dates.
Pascal Soriot, d'AstraZeneca, té clar que “dir que la IA curarà el càncer és potser un salt massa gran”. George Yancopoulos, de Regeneron, explica que “la IA ajudarà al laboratori, però no arribarà miraculosament a dir-nos com fer les coses”. En resum, tots creuen en el potencial de la IA, però no compren tot el peix.
Fiona Marshall, responsable de recerca de Novartis, opinava el 2024 que AlphaFold podia transformar el descobriment de fàrmacs. Dos anys després, va matisar la seva opinió: "No és una panacea màgica". Perquè apostar per una eina no és acceptar qualsevol promesa sobre ella.
En aquesta línia, i només a Espanya, AstraZeneca ha posat en marxa el seu Global Hub Barcelona, amb més de 1.600 empleats i més de 35 projectes de IA (a més de la seva aliança amb Microsoft); Sanofi també ha posat en marxa un hub de IA al districte 22@ de Barcelona; Lilly ha anunciat la remodelació i ampliació de la seva planta d'Alcobendas amb inversió industrial en IA, automatització i robòtica; Roche ha llançat el seu Digital Technology Madrid, amb més de 600 professionals treballant en IA, machine learning i medicina de precisió, i Novartis compta amb sis Centres d'Excel·lència a Barcelona, amb 511 professionals.
La IA busca les claus on hi ha llum
L'evidència és clara: no existeix cap fàrmac nou descobert per IA que hagi estat aprovat, cap lectura de fase III, cap evidència que la IA millori les taxes d'aprovació, i res que mesuri, ni directament ni indirectament, la promesa d'Amodei de curar càncer, Alzheimer i cor en deu anys.
Els pocs estudis que han mesurat què aporta la IA al desenvolupament de fàrmacs dibuixen un patró consistent: la IA resol la química (la molècula “segura” en fase 1), però no aconsegueix demostrar que tria millor la biologia de la malaltia (fase 2), que és on es decideix si el fàrmac cura. A l'agost d'aquest any Bender i un equip de 15 autors van qualificar com a “decepcionantment limitada” l'evidència d'impacte clínic rellevant. Afirmen que les capacitats tècniques sí que avancen, com és el cas d'AlphaFold o el disseny de proteïnes, però també deixen clar que no hi ha evidència de millors decisions clíniques ni de més aprovacions.
Llavors la IA no pot revolucionar el descobriment de fàrmacs? El que ens diu l'evidència és que el que més estalviaria és reduir fallades en fase 2 i la IA s'aplica sobretot a la preclínica. L'èxit rotund que obté en la fase 1 es basa en pocs dades i, sobretot, en biologia i química ja conegudes.
El treball de Haque a Cancer Treatment Reviews publicat fa un mes registrava 129 fàrmacs AI-enabled en assaigs al març de 2026, amb un èxit en fase 1 del 77,8 % i només un 19,5% en fase 2; a partir d'aquí, només 5 han arribat a fase 3 i cap ha estat aprovat.
Per trobar un resultat positiu hem d'anar al COV-Barrier de 2021, on es va trobar benefici clínic en fase 3 vinculat a IA, amb una reducció de la mortalitat. Però es tractava d'un reposicionament d'un fàrmac ja existent.
