Els metges de la sanitat privada reclamen millors honoraris, contractes i més autonomia professional
La primera taula de la IX Convenció de la Professió Mèdica aborda els principals reptes de l'exercici lliure de la Medicina, amb especial atenció a la relació metge-pacient
I a més: La desigualtat salarial dels metges entre comunitats avança fins al doble de ràpid que els seus sous
El present i el futur de l'exercici lliure de la Medicina ha centrat la primera taula de la IX Convenció de la Professió Mèdica, en la qual representants de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), la Fundació IDIS, ATA i el Fòrum Espanyol de Pacients van analitzar la situació dels professionals que desenvolupen la seva activitat en l'àmbit privat. El debat va posar sobre la taula alguns dels reptes del sector, com la "congelació dels honoraris mèdics, la manca de contractes, les dificultats per negociar amb les asseguradores i la necessitat de garantir l'autonomia dels facultatius".
El moderador de la taula, Alfonso Carmona Martínez, president del Col·legi Oficial de Metges de Sevilla, va defensar el paper de la sanitat privada com a part imprescindible del sistema sanitari espanyol. Va recordar la seva contribució a l'activitat assistencial, la recerca i la formació de professionals, però va advertir que el seu creixement no pot produir-se a costa de les condicions de qui hi treballa. Carmona va denunciar que "molts metges continuen percebent honoraris similars als de fa 20 o 30 anys, mentre que els costos de mantenir les seves consultes han augmentat considerablement". També va alertar sobre la manca de contractes, les expulsions injustificades de quadres mèdics i la imposició unilateral de condicions per part d'algunes companyies. «L'acte mèdic no és una mercaderia i el metge no és un proveïdor subordinat», va afirmar.
Per la seva banda, José Luis Alcíbar Gallego, representant nacional de la Secció de Metges d'Exercici Privat de l'OMC, va repassar les iniciatives impulsades per l'Organització per millorar les condicions dels facultatius. Va recordar un estudi realitzat fa sis anys juntament amb el sindicat CESM, en què van participar més de 1.400 metges i que ja reflectia problemes com l'absència de contractes, les dificultats per negociar i els obstacles administratius en l'exercici professional.
Davant d'aquest escenari, Alcíbar va defensar que l'OMC ha de fer un pas més i contribuir a crear estructures que permetin als metges exercir en condicions més dignes. Per això, va considerar necessari reclamar a les administracions un marc que garanteixi l'autonomia professional i eviti ingerències en l'exercici de la Medicina. Així mateix, va apostar per recuperar la cooperació entre metges, grups hospitalaris i companyies asseguradores. En relació amb els canvis que portarà la intel·ligència artificial, va subratllar que els facultatius hauran de comptar amb formació i mitjans per supervisar aquestes eines, una responsabilitat que també correspon a les entitats sanitàries.
La directora general de la Fundació IDIS, Marta Villanueva Fernández, va reivindicar el caràcter estructural de la sanitat privada dins del sistema sanitari espanyol i va recordar que al voltant del 26% de la població compta amb una assegurança privada de salut. Segons va explicar, l'últim informe de l'entitat xifra en uns 75.000 els metges que desenvolupen la seva activitat en aquest àmbit. Villanueva també es va referir al projecte d'eficiència de processos impulsat per IDIS, asseguradores i grups hospitalaris, l'objectiu del qual és harmonitzar procediments i evitar incidències administratives en la facturació. Va aclarir que la iniciativa no aborda els honoraris ni les qüestions econòmiques relacionades amb l'acte mèdic, en considerar que no formen part de les competències de la Fundació.
Villanueva va destacar també els resultats d'una enquesta realitzada per IDIS per conèixer la percepció dels professionals sanitaris sobre el sector privat. Segons va explicar, els metges van obtenir un índex de recomanació (NPS) de +5, davant d'una mitjana de -23 en el conjunt del teixit empresarial espanyol. Entre els aspectes millor valorats figuraven l'autonomia professional, la participació en la gestió dels centres, la conciliació, la formació i les possibilitats de recerca i innovació. Finalment, va defensar la necessitat d'avançar cap a una història clínica compartida que permeti integrar la informació de la sanitat pública i privada. «Això ja no va de col·laboració públic-privada, això va de convergència sanitària», va assenyalar.
Des de la perspectiva dels treballadors autònoms, el secretari general de la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), José Luis Perea Blanquer, va posar el focus en les condicions econòmiques i laborals dels metges que treballen per a centres i companyies privades. Perea, que va traslladar el seu agraïment a la sanitat privada per l'atenció rebuda per la seva dona durant una malaltia, va considerar necessari donar a conèixer als ciutadans els honoraris que perceben els professionals per determinats actes mèdics. També va qüestionar que molts facultatius treballin sota fórmules que no els permeten organitzar la seva pròpia activitat ni negociar la remuneració pels seus serveis. «Estem parlant d'una figura força rellevant i, malauradament, força present en l'economia actual, que és el fals autònom», va advertir.
Perea va explicar que ATA, juntament amb l'OMC i el Consell Andalús de Col·legis de Metges, ha traslladat aquesta problemàtica a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), davant de les diferències entre barems i "la capacitat de les grans asseguradores per condicionar els preus". A més, va avançar que treballen en una proposta d'Estatut del Professional Sanitari que reconegui els drets i obligacions d'aquests treballadors i reforci l'obligació de formalitzar contractes. En aquest sentit, va recordar que la Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries recull la llibertat i la independència científica dels professionals per decidir els tractaments, sense que aquestes decisions quedin condicionades per interessos econòmics externs.
El president del Fòrum Espanyol de Pacients, Andoni Lorenzo Garmendia, va aportar la visió dels usuaris del sistema sanitari i va situar la relació metge-pacient com un dels elements centrals del futur de la professió. Va explicar que els pacients demanen cada cop més una atenció continuada, que vagi més enllà de la consulta puntual, en un context marcat per l'envelliment de la població i l'augment de les malalties cròniques. Segons va assenyalar, més del 54% de la població presenta alguna patologia crònica, una realitat que obliga a reforçar el seguiment i la continuïtat assistencial. Lorenzo també va destacar que els pacients són cada cop més crítics, exigents i estan millor informats, per la qual cosa esperen del metge alguna cosa més que un diagnòstic o una prescripció: una atenció propera i una relació de confiança.
Finalment, va advertir que les condicions en què treballen els professionals repercuteixen directament en la qualitat de l'assistència. «Si el facultatiu no està ben cuidat, el pacient no estarà tan ben cuidat com hauria d'estar», va afirmar.
