La fi de les millores en la jubilació mèdica activa amenaça d'arrossegar el relleu generacional a l'Atenció Primària
A finals d'aquest any decaurà el decret pel qual els facultatius d'aquest nivell assistencial podien rebre el 75% de la seva pensió mantenint-se en actiu
I a més: Primària en escac: 15 anys d'inacció deixen Família sense relleu mèdic
El relleu generacional a l'Atenció Primària afronta un dèficit d'especialistes aquests anys per la confluència d'un pic de jubilacions amb una insuficiència del sistema per formar i retenir la nova fornada de professionals. La situació, segons adverteix l'últim informe de Vicente Matas per al Sindicato Médico de Granada (Simeg), amenaça d'agreujar-se a començaments del proper any, en decaure la norma que permetia una jubilació activa amb millores per als facultatius d'aquest nivell assistencial.
Aquestes bonificacions es remunten a un projecte legislatiu instaurat el 2022 per permetre als metges de família i pediatres d'Atenció Primària compatibilitzar el 75 % de la seva pensió contributiva amb l'exercici professional, tant a jornada completa com a mitja jornada. Aquesta iniciativa, amb una durada inicial prevista de tres anys, va ser prorrogada a finals de l'any passat fins que acabi el 2026 mitjançant el Reial decret llei 3/2026, permetent als facultatius acollir-se a aquesta modalitat per rebre la seva pensió alhora que no deixen de treballar.
Ara, Matas alerta que, si no es prorroga novament aquest règim, les conseqüències podrien generar un "desastre" per a l'assistència sanitària a l'AP. En el seu informe, subratlla que les demores que pateixen els ciutadans per passar per consulta als centres de salut podrien agreujar-se si no hi ha nous metges que puguin acollir-se a aquesta mesura. D'aquesta manera, assenyala els estralls d'una mesura que estava servint de contenció davant la fugida d'especialistes a l'estranger o a la sanitat privada.
Tot i que no hi ha xifres oficials sobre quants metges continuen exercint sota aquesta modalitat, la Proposició No de Llei per a la seva pròrroga presentada l'any passat detalla que més de 1.100 metges s'havien acollit a aquesta modalitat. Tot i que aquest miler de metges podria continuar gaudint d'aquesta possibilitat de jubilació, a partir de l'1 de gener de 2027 s'anul·laria la possibilitat d'afegir més efectius.
Matas va més enllà dels efectes sobre la Primària amb la fi d'aquestes bonificacions, vaticinant que una major pressió sobre els centres de salut podria traslladar-se als serveis d'Urgències davant la dificultat per aconseguir cita amb els metges de família.
Més enllà d'evitar que el sistema decaigui el proper 31 de desembre, des de Simeg reclamen al Ministeri de Sanitat i al de Seguretat Social que estenguin aquest model a altres especialitats deficitàries, posant especial èmfasi en els hospitals comarcals i llocs de difícil cobertura. Així mateix, planteja l'ampliació voluntària de l'edat d'exercici dels 70 anys actuals fins als 72.
Una modalitat que aporta gairebé 20.000 euros extra als metges
L'estudi de Simeg analitza també la rendibilitat real per al facultatiu que decideix perllongar la seva vida laboral sota aquest esquema, prenent com a referència les retribucions del Servei Andalús de Salut (SAS) el 2026 i la pensió màxima, fixada en 3.359,60 euros bruts mensuals en catorze pagues. En el cas d'optar per la jornada completa sense guàrdies, un metge percep uns ingressos bruts anuals de 73.654,86 euros pel seu treball, als quals se sumen 35.275,80 euros bruts corresponents al 75 % de la pensió màxima. Després de descomptar cotitzacions i ajustar la declaració de la Renda per tenir dos pagadors —el que obliga a abonar un extra de 8.909,65 euros a Hisenda en assolir un tipus efectiu del 33,14 %—, l'ingrés net anual se situa en 69.776,13 euros, la qual cosa suposa 19.674,33 euros nets més que treballant sense jubilació activa.
D'altra banda, si el professional es decanta per la mitja jornada, suma el 50 % del salari (36.827,43 euros bruts) i el 75 % de la pensió (35.275,80 euros bruts). Un cop liquidat un ajust de 6.597,95 euros en l'IRPF, el metge obté 50.199,52 euros nets a l'any, percebent pràcticament el mateix sou net que treballant a jornada completa en actiu —només 97,72 euros més a l'any—, però reduint la seva càrrega laboral a la meitat. No obstant això, l'informe assenyala com un important inconvenient normatiu que durant aquesta etapa no es genera el complement de demora del 4 % anual en la pensió futura, per la qual cosa SIMEG proposa conservar aquest incentiu en un 4 % per jornada completa i un 2 % per mitja jornada donada l'elevada contribució fiscal que realitzen aquests professionals.
