El semàfor nutricional suspèn en la detecció d’ultraprocessats poc saludables; un estudi revela per què
Analitza el model regulador britànic, i explica els motius pels quals deixa sense control entre el 35 % i el 40 % dels aliments que superen els llindars de greix, sal o sucre
Un estudi transversal realitzat al Regne Unit revela una profunda desconnexió entre les recomanacions nutricionals del Govern britànic i les eines que utilitza per regular els productes poc saludables i advertir als consumidors.
Els sistemes actuals que empra el Regne Unit per identificar i regular els aliments i begudes perjudicials per a la salut deixen fora una gran proporció de productes processats i ultraprocessats que, segons les pròpies guies dietètiques oficials britàniques, contenen quantitats excessives de nutrients nocius o calories. Aquesta és la principal conclusió d’una anàlisi transversal publicada a la revista BMJ Medicine, liderada per investigadors del University College London (Samuel J. Dicken, Adrian Brown i Christoffer van Tulleken), la Universitat de Cambridge (Dolly RZ van Tulleken) i l’Organització Panamericana de la Salut (Fabio S. Gomes).
Per dur a terme la recerca, els autors van analitzar una mostra representativa a nivell nacional extreta de la base de dades de l’Enquesta Nacional de Dieta i Nutrició del Regne Unit (National Diet and Nutrition Survey, any 12). D’un total de 2.945 aliments i begudes avaluats (després d’excloure suplements, ítems sense dades i begudes alcohòliques), els investigadors van classificar 1.636 productes com a ultraprocessats i 262 com a processats seguint el sistema internacional Nova.
L’objectiu del treball va ser comprovar quin percentatge d’aquests productes eren catalogats com a "poc saludables" pels dos mecanismes vigents al país: el model de perfil nutricional de l’Agència de Normes Alimentàries (FSA NPM, utilitzat per exemple per restringir la publicitat) i l’etiquetatge frontal de "semàfor" (front-of-pack traffic lights, considerant poc saludable tot producte amb almenys una llum vermella). A continuació, van comparar aquests resultats amb tres nous models de perfil nutricional (NPM1, NPM2 i NPM3) dissenyats pels propis autors per traduir de manera directa els llindars de la guia dietètica oficial del Govern britànic (Eatwell Guide).
Una bretxa superior al 40 % en la detecció
Els resultats mostren diferències estadísticament significatives entre les eines actuals i les recomanacions oficials:
- Etiquetatge frontal de semàfor: Va identificar com a poc saludables a menys de la meitat dels productes ultraprocessats (48,2 %) i al 46,2 % dels processats.
- Model de l’Agència de Normes Alimentàries (FSA NPM 2004-05): Va catalogar com a menys saludables al 57,6 % dels ultraprocessats i al 50,0 % dels processats. Fins i tot utilitzant una versió revisada el 2018 (encara no aplicada en les polítiques públiques), els percentatges es van situar en el 68,3 % i el 55,0 %, respectivament.
- Nous models basats en la guia oficial (Eatwell Guide):
--- >NPM1 (que avalua l’excés de greixos saturats, sucres lliures i sodi): va identificar com a poc saludables al 91,5 % dels ultraprocessats i al 91,6 % dels processats.
---> NPM2 (que afegeix als anteriors l’excés de greixos totals): va elevar la xifra al 94,9 % dels ultraprocessats i al 93,1 % dels processats.
---> NPM3 (que incorpora a més un llindar de densitat energètica superior a 125 kcal per cada 100 grams): va classificar com a poc saludables al 98,7 % dels ultraprocessats i al 95,0 % dels processats.
En analitzar els paràmetres per separat, l’excés de densitat energètica va ser el factor individual que va identificar una proporció més gran de productes poc saludables: el 74,3 % dels ultraprocessats i el 69,1 % dels processats superaven el límit establert.
L’origen de les inconsistències reguladores
Els autors assenyalen diversos motius que expliquen per què els sistemes actuals no detecten entre el 35 % i el 40 % dels productes que incompleixen les guies dietètiques oficials.
En primer lloc, el model vigent de la FSA (creat fa dues dècades) utilitza els "sucres totals" en lloc dels "sucres lliures", i empra un algoritme compensatori en què la presència de nutrients favorables (com fibra, proteïnes o fruites i verdures) pot restar punts negatius derivats de greixos o sal, un mecanisme que no està avalat per les recomanacions dietètiques del Regne Unit.
A més, l’etiquetatge de semàfor és d’aplicació voluntària, no avalua la densitat energètica i també mesura sucres totals. Per la seva banda, la regulació actual de la FSA eximeix de control categories senceres d’aliments que solen tenir alts nivells de greixos, sal o sucre, com certs productes de pastisseria salada (per exemple, rotlles de salsitxa) o cremes de cacau amb avellanes. Entre els productes que escapen als filtres actuals però que els nous models sí que assenyalen com a poc saludables hi figuren plats preparats ultraprocessats llestos per consumir o escalfar, entrepans envasats i menjar ràpid.
Implicacions per a les polítiques públiques i limitacions
L’estudi refuta directament l’argument sostingut per membres del Govern britànic que els aliments ultraprocessats ja estan prou coberts per la legislació vigent sobre productes alts en greix, sal i sucre. Segons els investigadors, aquestes llacunes reguladores provoquen que milers de productes desalineats amb les recomanacions de salut pública quedin exempts de restriccions publicitàries i puguin ser percebuts com a opcions saludables pels consumidors, en un context en què només el 0,1 % de la població britànica compleix amb les nou recomanacions de la guia Eatwell.
Els autors reconeixen certes limitacions metodològiques en el seu treball. Entre elles, assenyalen que l’ús de la classificació Nova no està exempt de debat i que es va emprar com a aproximació per abastar els productes envasats, deixant fora de l’anàlisi els aliments mínimament processats (com els fruits secs sense sal o l’alvocat, que podrien veure’s penalitzats si s’apliqués un criteri estricte de densitat energètica sense filtrar prèviament el tipus d’aliment). Així mateix, subratllen que l’estudi no proposa una política concreta ni una llista definitiva de productes a regular, sinó que evidencia la necessitat de comptar amb un sistema únic i coherent els llindars del qual estiguin alineats amb les guies dietètiques oficials.
