Victòria, la infermera que va patir ansietat a Espanya i emigrarà a Florida: "El sistema maltracta el professional"
Després de patir la precarietat laboral i el desgast del sistema espanyol, la Victòria explica a Redacción Médica el seu camí fins aconseguir un contracte en una unitat mèdico-quirúrgica en un hospital de Florida. Una ciutat de la qual es va enamorar durant un viatge d'estiu i on espera trobar "un ventall d'oportunitats"
I a més: Pablo, l'oftalmòleg que viu a Pamplona i treballa a Bordeus: "Espanya ha estat un sistema molt eficient perquè ha pagat molt malament"
Notícies relacionades
- La violència obstètrica, "la punta de l'iceberg d'una duresa institucional vinculada al patriarcat"
- Gemma, l'infermera escolar que va deixar l'hospital per la falta de conciliació: "Ara estudio Psicologia"
- Les infermeres podran formar-se sense cost en divulgació científica, comunicació a les xarxes socials i lluita contra els bulos en salut
- Una infermera espanyola revela quant es guanya a Holanda: "Es pot arribar fins als 7.000 euros mensuals"
Victòria compta els dies per poder exercir com a infermera a Florida (Estats Units). Després de més de deu anys sospesant aquest somni, encara "no ha assimilat" el contracte que acaba d'aconseguir en una unitat mèdico-quirúrgica a la ciutat de la qual, segons afirma, va tenir "un perfecte match" des de la joventut. "Tinc aquest somni i a sobre encaixa a la perfecció amb la meva professió", afegeix la sanitària, que assegura com les condicions laborals de la Infermeria al país nord-americà faciliten "molt" conciliar la vida personal, familiar o els estudis i on la formació es valora més econòmicament.
Ara, l'aragonesa espera el visat EB-3 de residència permanent amb el qual poder marxar juntament amb el seu marit, el seu fill petit i el nadó que ve en camí. "El procés burocràtic és més dilatat: el càlcul actual oscil·la entre un any i mig i dos anys d'espera", afirma amb certa incertesa, encara que amb l'esperança de poder aconseguir-ho aviat. El seu futur allà el preveu amb "una millor qualitat de vida" i la possibilitat, segons subratlla, de poder oferir "millors oportunitats" als seus fills.
El camí fins arribar a exercir com a infermera als Estats Units
La ciutat de les platges i el sol interminable la va conquerir durant un estiu, quan acabava de finalitzar l'institut. La seva intenció inicial era passar un curs acadèmic complet als Estats Units, però l'agència amb la qual estava va estafar la seva família. "Vam acabar als jutjats i va quedar allà la espineta", relata. La seva oportunitat va arribar amb un programa d'acollida d'una família estatunidenca amb la qual recorda que hi va haver un "match des del primer moment". Tant va ser així que va arribar a plantejar-se acabar els seus estudis obligatoris al país nord-americà, encara que la situació econòmica no li ho va permetre.
Amb l'inici de la universitat, aquella idea va tornar a ressorgir. "Vaig escriure correus a universitats del nord de Florida per informar-me sobre beques, però la matrícula universitària allà és impossible d'assumir", recorda amb certa llàstima. Més tard, la seva vida personal va començar a prendre un altre rumb. "Però en aquell camí vaig conèixer el meu marit i els plans van canviar", assegura. Als 28 anys va arribar la maternitat i, amb ella, noves prioritats.
La possibilitat d'emigrar va quedar relegada a un segon pla, encara que mai va desaparèixer del tot. "Vam anar a Nova York perquè volia que el meu marit conegués els Estats Units. Jo no parava de dir-li: 'I si marxem? I si ens mudem?'. Ell em mirava dient: 'Aquesta noia està com un llum'", relata entre rialles. Amb el pas del temps, la Victòria va començar a aprofundir en les condicions laborals en Infermeria i amb això la idea de poder exercir allà.
El desgast de la Infermeria a Espanya
A això s'hi suma un desgast de la professió a Espanya que va viure en pròpia pell. "Vaig començar amb el típic, contractes per dies, encara que per Nadal recordo que vaig aconseguir un contracte d'una mica més d'un mes", detalla. Poc després va esclatar la pandèmia i, des de llavors, no va deixar de treballar. Aquella etapa, segons explica, va tenir importants conseqüències per a la seva salut mental, especialment quan va entrar en una Unitat de Cures Intensives (UCI) improvisada. "D'un dia per l'altre, sense formació prèvia ni coneixements de cures intensives, em van assignar allà en torn fix de nit", recorda.
Va ser llavors quan van començar els atacs de pànic, ansietat i dificultats per dormir. "Crec que en aquell moment, quan fins i tot em van retreure com estava, vaig fer un clic intern", afirma. Al seu parer, el sistema sanitari no sempre té en compte la preparació ni les necessitats dels seus treballadors. "Hi ha serveis especialitzats on necessites formació específica i al sistema li és igual", lamenta.
També parla dels desajustos de les plantilles i les dificultats per organitzar la seva vida personal. "Et consumeixen dies de vacances sense gairebé consultar-te", exemplifica. Per a la Victòria, la Infermeria espanyola té un fort component vocacional, però considera que aquesta implicació no sempre rep el reconeixement que mereix. "El sistema maltracta el professional i no reconeix el seu mèrit real", sosté.
"D'un dia per l'altre, sense formació prèvia ni coneixements de cures intensives, em van assignar allà en torn fix de nit"
Com és la Infermeria als Estats Units?
Davant d'aquesta situació, la Victòria destaca les oportunitats de formació i promoció professional que espera trobar al país nord-americà. "Vull formar-me en ecografia clínica per detectar precoçment complicacions o infeccions en els meus pacients", explica. En aquest sentit, la sanitària assenyala que l'hospital pot assumir el cost d'aquests cursos, remunerar les hores dedicades i reconèixer econòmicament les competències.
Per exercir allà, explica que cal comptar amb la titulació universitària, acreditar el nivell d'anglès exigit i superar l'examen NCLEX, que permet obtenir la llicència professional. "És l'examen estatal de llicenciatura que habilita per exercir la Infermeria allà", detalla. Les condicions laborals també han influït en la seva decisió. Segons detalla, la jornada completa s'organitza en tres torns de 12 hores setmanals, amb una planificació mensual que, segons subratlla, permet "conciliar la vida personal, familiar i els estudis".
A més, les hores extraordinàries són voluntàries i poden remunerar-se al 150 per cent del salari base. "Una infermera generalista pot guanyar entre 70.000 i més de 100.000 dòlars anuals", detalla, encara que depenent de l'estat, l'experiència i la formació.
Tot i que reconeix les complexitats i els debats ètics que planteja el sistema sanitari estatunidenc, considera que el model espanyol també presenta importants deficiències, especialment "el col·lapse" a les llistes d'espera, la pressió assistencial i la manca de recursos. "Atenem tota la població sobre el paper, però sovint en condicions precàries per al pacient i per al professional", afegeix.
"Vull formar-me en ecografia clínica per detectar precoçment complicacions o infeccions en els meus pacients"
Una nova vida als Estats Units amb la seva família
Encara segueix sense creure's que "en qualsevol moment hagin de marxar". Ara explica que esperen la residència permanent a través del visat EB-3. "És per a l'ocupació de professionals qualificats", afirma. Si compleixen els requisits, aquesta via permet que el cònjuge i els fills menors de 21 anys també puguin obtenir la residència. El seu objectiu, segons destaca, és acabar sol·licitant la nacionalitat estatunidenca.
"A nivell professional, vull comprovar fins on puc arribar: explorar el meu sostre professional i aprofitar les facilitats de formació contínua", defensa la infermera. També busquen oferir noves oportunitats als seus fills i experimentar com seria construir una vida fora d'Espanya. "El cost de la vida ha augmentat molt a Espanya en comparació amb els salaris sanitaris", apunta.
Tot i que reconeix que és una idea "una mica boja", l'aragonesa afirma que "no podria viure sense haver-ho intentat". Una filosofia que també trasllada a altres infermers que somien amb desenvolupar la seva carrera a l'estranger. Per a la Victòria, l'important és atrevir-se a explorar les oportunitats i prendre una decisió conscient, fins i tot quan el camí no sigui fàcil. El seu objectiu, insisteix, és "viure l'experiència i assumir les dificultats".
