La ràtio d'infermeres escolars empitjora a Espanya i se situa en una professional per cada 6.587 alumnes
La desigualtat territorial marca el mapa educatiu: mentre comunitats com Cantàbria, Navarra o País Basc presenten ràtios crítiques, regions com Andalusia, Catalunya o Comunitat Valenciana depenen de reforços puntuals des d'Atenció Primària.
I a més: L''aprovat' en Infermeria Escolar arribarà amb l'establiment d'un marc comú: "El repte és el nostre reconeixement"
La presència de la infermera escolar als centres educatius espanyols ha experimentat un retrocés en el darrer curs. Segons les darreres dades de l'Observatori d'Infermeria Escolar del Consell General d'Infermeria (CGE), Espanya compta actualment amb una infermera per cada 6.587 alumnes, una xifra que empitjora el registre del curs passat, quan la ràtio se situava en una professional per cada 6.368 estudiants.
Per al president del CGE, Florentino Pérez Raya, aquest increment d'alumnes per professional evidencia una manca estructural de recursos que compromet la qualitat assistencial a les aules. “No podem permetre que cada vegada hi hagi més infants depenent d'una mateixa infermera, perquè això dificulta garantir una atenció adequada, segura i de qualitat”, subratlla Pérez Raya, qui insta a una coordinació urgent entre l'Administració Central i les comunitats autònomes per definir criteris homogenis sobre competències, formació i dependència orgànica d'aquestes professionals.
Des de l'organització col·legial adverteixen que l'absència d'aquest perfil sanitari vulnera el dret a una educació inclusiva. “Resulta inconcebible que, en ple segle XXI, un infant amb una malaltia crònica o una necessitat especial de salut hagi de renunciar a acudir a l'escola que desitja per no disposar el centre d'una infermera escolar”, lamenta el president del CGE.
Desigualtat autonòmica i models de contractació
L'informe de l'Observatori reflecteix una forta disparitat entre territoris, amb comunitats autònomes on la cobertura resulta clarament insuficient per al volum d'alumnat. És el cas de Cantàbria, que tot just compta amb cinc infermeres per a 92.611 alumnes; Navarra, que disposa de set professionals per a 119.005 estudiants; o el País Basc, amb 16 infermeres per a un total de 362.460 escolars.
D'altra banda, en regions com Andalusia, Múrcia, Comunitat Valenciana, Balears i Catalunya, el model no contempla la dedicació exclusiva als col·legis, sinó que l'assistència es cobreix mitjançant programes o intervencions puntuals des dels centres d'Atenció Primària.
Davant d'aquest esquema, Guadalupe Fontán, coordinadora de l'Institut Espanyol de Recerca Infermera del CGE, defensa la necessitat de garantir la presència permanent de la infermera durant tota la jornada lectiva. “Aquestes professionals no només atenen les necessitats de salut de l'alumnat, sinó que desenvolupen una tasca fonamental de promoció de la salut, prevenció de malalties i educació en hàbits de vida saludables”, assenyala. Com a model de col·laboració institucional, l'informe destaca el cas de Canàries, on les sinergies entre el Servei Canari de Salut i el Cabildo han permès contractar unes 60 infermeres a temps complet per als centres educatius.
L'Observatori d'Infermeria Escolar —integrat per l'organització col·legial, societats científiques, universitats, associacions de pacients, AMPAs i direccions de centres— insisteix a delimitar les funcions dins de l'entorn escolar. Fontán recorda que docents i infermeres exerceixen rols complementaris però diferenciats, de manera que les cures sanitàries han de recaure exclusivament en personal qualificat.
En aquesta línia, Itziar Ferragud, presidenta de l'Associació Nacional i Internacional d'Infermeria Escolar (AMECE), destaca que aquestes professionals actuen com a nexe entre l'àmbit sanitari i l'educatiu, facilitant la normalització dels menors amb patologies i “alliberant el professorat de tasques que no els corresponen”.
Per la seva banda, Engracia Soler, presidenta de l'Associació Científica Espanyola d'Infermeria i Salut Escolar (Aceese), denuncia l'incompliment de compromisos en territoris com Catalunya o la Comunitat Valenciana i reclama més equitat territorial: “La cura de la salut a l'escola és un dret perquè garanteix l'entrada i l'assistència als centres educatius”.
Reclamació d'un diploma d'acreditació nacional
Amb l'objectiu de consolidar aquest perfil professional a tot el Sistema Nacional de Salut, el CGE lidera un posicionament conjunt recolzat per més d'una vintena d'entitats, entre les quals figuren AMECE, Aceese, ACISE, la Plataforma d'Organitzacions de Pacients (POP), FEDER, FEDE, FACE, Aepnaa i diverses associacions de patologies cròniques i de famílies.
Les organitzacions signants sol·liciten la creació d'un diploma d'acreditació nacional que reguli i instauri oficialment la figura de la infermera escolar. Des de l'aliança recorden que prop del 19 % de la població infantil i juvenil pateix alguna malaltia crònica, per la qual cosa la intervenció sanitària precoç a les escoles resulta clau per garantir la seguretat clínica dels menors i construir poblacions més sanes en el futur.
