Infermeria reivindica el seu "lideratge" a la xarxa de donació d'òrgans: "Tots els processos passen pel nostre filtre"
Dos professionals de la Infermeria destaquen la importància de les seves funcions i coneixements en aquest procediment
I a més: Sanitat aprova l'ampliació de l'EIR amb la creació d'Infermeria de Crítics, Urgències i Emergències
La donació d'òrgans està considerada com el "major acte de bondat entre els éssers humans". Així la defineix la Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), encarregada de coordinar i facilitar la donació i el trasplantament d'òrgans, teixits i cèl·lules a Espanya. Aquest engranatge, articulat a través d'equips multidisciplinaris, compta amb un lideratge clau en la Infermeria, una professió que aporta tant criteri clínic com capacitat de decisió en moments crítics.
Nuria García és infermera i coordinadora nacional de l'ONT. Des del seu lloc dirigeix el procediment de distribució d'òrgans, un circuit pel qual passen totes les donacions del país. "Aquí sí que es pot dir que exercim un lideratge clar, tots els processos passen pel nostre filtre", assegura a Redacción Médica.
El primer pas davant d'un potencial donant a qualsevol hospital d'Espanya consisteix a notificar-ho a la coordinació nacional. "L'equip de coordinació de l'hospital donant, que en moltes ocasions està integrat per metges i per infermeres, ens comunica que tenen un cas potencial. Ens passen tota la informació inherent a aquest donant, les proves d'imatge, analítiques i altres estudis complementaris que són necessaris per iniciar el procés, i consensuem quins són els òrgans que podrien ser susceptibles de ser donats", detalla.
A partir d'aquí, la coordinació nacional aplica un segon filtre per garantir el compliment dels criteris de distribució, revisats anualment pels equips de trasplantament i publicats amb total transparència a la web de l'ONT. Un cop els òrgans ja estan assignats, l'equip de coordinació nacional s'encarrega d'organitzar la logística del transport, especialment si la distància entre l'hospital donant i el trasplantador és de més de 300 quilòmetres, ja que en aquests casos -explica García- "entren en joc els operatius aeris", gestionats directament des de l'ONT.
Nuria García, infermera coordinadora nacional de l'ONT / Imatge de l'ONT
"Com a infermeres ens encarreguem de tot el procés. Tenim dos metges de guàrdia que ens donen suport sobretot si hi ha algun tema que pugui contraindicar la donació. Si hi ha algun antecedent una mica peculiar o que ens pugui generar dubtes sobre la viabilitat d'aquests òrgans", subratlla.
A l'ONT, un equip de 16 infermeres assumeix aquestes funcions en torns rotatoris de dilluns a diumenge. Tot i no existir una especialitat reglada oficial, el lloc exigeix comptar amb una àmplia experiència professional que es complementa amb un període formatiu de mínim tres mesos a nivell teòric i pràctic. Tot això, dota les professionals de les eines necessàries per liderar el procediment. "Tenim autonomia i lideratge", destaca García, la qual cosa és "respectada" tant dins de l'organització com en els equips de trasplantament a nivell hospitalari, on es considera el seu criteri professional.
Lideratge infermer en la coordinació hospitalària
Aquest lideratge infermer s'estén a l'àmbit hospitalari privat, com reflecteix la tasca de Marisa Fernández, coordinadora de Trasplantaments Corporativa del Grup Quirónsalud. "Les meves funcions van des de la detecció d'un potencial donant, la validació, tot el procés que va associat també a l'ingrés, manteniment a UCI, directrius del tractament i organització logística", explica a aquest diari. A aquesta tasca s'afegeix la formació en unitats potencialment generadores de donants o a companys que estiguin en altres Serveis per a la detecció de potencials donants.
Marisa Fernández, coordinadora de Trasplantaments Corporativa del Grup Quirónsalud / Imatge de l'ONT
Segons assenyala Fernández, els protocols de l'ONT marquen els seus passos a l'hospital: "No puc decidir de manera unilateral que un pacient amb càncer de còlon és donant. La responsabilitat és meva, però en base a unes guies de l'ONT". Aquesta i altres eines permeten "saber si un pacient pot o no ser un potencial donant".
De la mateixa manera, recalca la importància d'"entendre" que es desenvolupen en equips multidisciplinaris i que "no és una guerra entre Medicina i Infermeria". "El que queda clar és que és un sistema multidisciplinari, que ha d'estar compost per metges i infermeres i que cada centre ha de decidir com li funciona o com no li funciona", subratlla.
Dos àmbits -l'hospitalari i la coordinadora de l'ONT- que demostren com la Infermeria assumeix un lideratge actiu, tècnic i resolutiu en el model de donació d'òrgans i que exigeix autonomia i formació d'alta especialització d'aquestes professionals.
