Feijóo anuncia reformes en les lleis de l'avortament i l'eutanàsia si arriba a la Moncloa després del 29N
El líder del PP ha afirmat que reobrirà el debat sobre l'avortament i ha garantit que les dones a Espanya tinguin "els millors metges i assistència sanitària"
I a més: Sanitat buscarà un avortament més 'accessible' a través de la introducció de la seva alternativa farmacològica a l'Atenció Primària
El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha anunciat aquest matí que "reobrirà el debat" sobre la llei de l'avortament per exigir que les menors de 16 i 17 anys tinguin el coneixement dels seus pares si s'alça com a vencedor de les pròximes eleccions generals del 29 de novembre. A més, ha anunciat canvis en la llei de l'eutanàsia, defensant que la vida digna està per sobre de la mort digna.
En una entrevista a la Cadena Ser, que ha recollit Europa Press, Feijóo ha garantit que les dones a Espanya tinguin els "millors metges i la millor assistència sanitària" si decideixen interrompre l'embaràs, de manera que "puguin exercir-ho d'acord amb les lleis del meu país". "Jo ho garanteixo a la pública i a la privada", ha afegit, si bé ha dit que ell no pot "obligar un metge" a practicar un avortament.
En ser preguntat si el PP obligarà les noies de 16 i 17 anys a tenir el permís dels seus pares per avortar, Feijóo ha assenyalat que la seva "opinió personal" és que haurien de tenir "el coneixement dels seus pares" i ha afegit que considera que "és un debat que pertoca". "Vostè creu que una nena de 16 anys necessita l'autorització dels seus pares per fer-se un tatuatge i no la necessita per avortar? Vostè creu que una nena de 16 anys no pot conduir un vehicle al meu país i, en canvi, pot avortar?", ha remarcat.
Mónica García es nega a tornar "al 1980"
Així, la intenció de Feijóo xoca de ple amb la política desenvolupada fins ara pel Ministeri de Sanitat en aquesta matèria. I és que en els darrers mesos, el departament de Mónica García ha impulsat una nova regulació de la interrupció voluntària de l'embaràs per actualitzar la informació que reben les pacients i els procediments d'avaluació clínica, amb l'objectiu d'adaptar la normativa a les garanties recollides a la legislació vigent.
De fet, Mónica García ja ha carregat contra aquests anuncis del líder del PP, assegurant que pretén portar l'avortament i l'eutanàsia a "1980". La ministra de Sanitat ha defensat que "l'avortament i l'eutanàsia són un dret" i ha acusat el Partit Popular i les dretes de qüestionar l'accés de les dones a la interrupció voluntària de l'embaràs.
A més, el Govern va aprovar a l'abril de 2026 un projecte de reforma constitucional per blindar l'accés a l'avortament en condicions d'igualtat efectiva a tot el territori nacional. La iniciativa pretén incorporar aquesta garantia a la Constitució, tot i que la seva aprovació definitiva depèn de la corresponent tramitació parlamentària.
Per això, per a García les propostes del PP suposen tornar a debatre qüestions que considera "superades" a Espanya i ha cridat totes les dones a mobilitzar-se per defensar els seus drets. En aquest sentit, ha apel·lat al feminisme per frenar el que ha qualificat com "ànsies patriarcals de retallar els nostres drets" i ha instat a derrotar electoralment la dreta el pròxim 29 de novembre.
D'altra banda, Sanitat també ha iniciat els tràmits per facilitar l'avortament farmacològic a l'Atenció Primària, mitjançant canvis en la regulació dels centres sanitaris, la fitxa tècnica de la mifepristona i la cartera comuna de serveis. La mesura busca apropar aquesta prestació als centres de salut i reduir les barreres d'accés, tot i que els professionals han advertit de la necessitat de reforçar la formació, els recursos tècnics i l'organització assistencial per aplicar-la.
L'eutanàsia, un altre front de discrepància
Mentrestant, en relació amb l'eutanàsia, el secretari d'Estat de Sanitat, Javier Padilla, ha defensat que la llei vigent "està funcionant bé". Segons ha assenyalat, la norma ofereix garanties a totes les parts implicades, ja que "garanteix el dret, garanteix la pràctica i garanteix l'objecció de consciència". Padilla ha qüestionat també la reforma plantejada per Feijóo i ha afirmat que, al seu parer, el seu objectiu és "dificultar el dret i suprimir, de fet, la seva aplicació".
En aquest context, el cas de Noelia Castillo situava la llei d'eutanàsia al centre del debat sanitari fa uns mesos. La jove barcelonina, de 25 anys, va rebre la prestació el 26 de març de 2026, després d'un llarg recorregut judicial iniciat després de l'aprovació de la seva sol·licitud el 2024. L'oposició del seu pare va donar lloc a diferents recursos judicials que van endarrerir el procediment i la seva història va reobrir el debat sobre l'autonomia dels pacients.
D'altra banda, el Ministeri de Sanitat va actualitzar el Manual de Bones Pràctiques en Eutanàsia, tot i que la seva aprovació va estar marcada per les discrepàncies amb la Comunitat de Madrid. La consellera madrilenya de Sanitat, Fátima Matute, va demanar ajornar la votació prevista al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut per incorporar aportacions de societats científiques i col·legis professionals. Finalment, el 10 de juliol, el document va tirar endavant sense el suport de Madrid, que va votar en contra.
