El nord d'Espanya concentra les majors taxes d'hospitalització infantil per asma
Un estudi sobre hospitalitzacions potencialment evitables revela que un de cada tres adults amb MPOC també acudeix als hospitals
I a més: Ozempic, Wegovy i Mounjaro, entre els fàrmacs que poden reduir l'asma en un 26%
Els nens menors de 15 anys de les comunitats autònomes del nord d'Espanya són més proclius a ser hospitalitzats per problemes relacionats amb l'asma que els de la resta del país, segons ha revelat un informe del Ministeri de Sanitat sobre hospitalitzacions potencialment evitables. En concret, les dues comunitats que han registrat més hospitalitzacions per aquests casos han estat el Principat d'Astúries i Cantàbria, amb els primers rondant des de 2021 les 30 hospitalitzacions cada 10.000 habitants i els segons arribant a un pic lleugerament superior a les 25.
L'estudi proposa ampliar la forma tradicional de mesurar les hospitalitzacions potencialment evitables. Davant dels indicadors clàssics, que comptabilitzen fonamentalment les altes hospitalàries, l'informe analitza també què passa amb les persones que ja tenen diagnosticades determinades malalties cròniques i si acaben necessitant hospitalització o atenció a urgències. Per això combina informació de la Base de Dades Clíniques d'Atenció Primària (Bdcap) i del Registre d'Atenció Especialitzada (RAE-CMBD).
La insuficiència cardíaca, un dels principals focus
La insuficiència cardíaca destaca per l'elevat ús dels serveis hospitalaris. El 2024, una de cada tres persones de 40 anys o més amb aquest diagnòstic va ser hospitalitzada per qualsevol causa i el 8,3 per cent va ingressar per una descompensació de la pròpia malaltia. A més, el 49,7 per cent va tenir algun contacte amb les urgències hospitalàries i el 8,1 per cent va acudir a urgències per una descompensació.
L'informe observa, però, una evolució favorable en les hospitalitzacions per descompensació: van baixar del 10,8 per cent el 2019 al 8,2 per cent el 2024. El descens es va produir tant en homes com en dones i a la major part de les comunitats autònomes.
L'anàlisi incorpora també el tractament farmacològic previ a l'ingrés. El 2024, el 69 per cent de les hospitalitzacions per insuficiència cardíaca no tenia registrada una dispensació de betablocadors durant els tres mesos anteriors, mentre que en el 64,9 per cent no constava tractament previ amb IECA o ARA II. A més, al voltant del 4 per cent de les hospitalitzacions es va produir en persones que havien rebut antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) en els tres mesos anteriors. Sanitat adverteix que aquests indicadors no permeten establir una relació causal individual.
Un de cada tres adults amb MPOC o asma va ingressar per un problema respiratori
L'informe assenyala també una important utilització hospitalària entre les persones de 40 anys o més amb MPOC o asma. Al voltant del 31 per cent va tenir un ingrés per un problema respiratori, amb una proporció una mica superior entre els homes. El 2024, l'indicador es va situar en el 32,2 per cent.
![Ponentes en la presentación del documento.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/109745.jpg?p=w:1706\/h:960&h=JleB5A2p"])
Pel que fa a la durada dels ingressos, l'estada mitjana hospitalària es manté estable, entre sis i sis dies i mig. Entre les persones amb problemes de salut crònics, l'estada mitjana va ser de 6,3 dies el 2024, lleugerament per sobre dels 6,1 dies registrats per al conjunt de la població. L'informe estima a més en 0,8 dies els dies acumulats d'hospitalització per persona amb un problema de salut crònic, davant de 0,67 dies en dones i 0,85 en homes.
Sanitat demana interpretar les dades amb cautela
El Ministeri subratlla que l'hospitalització “potencialment evitable” no significa que cada ingrés concret pogués haver-se evitat. L'indicador s'utilitza com una aproximació a l'efectivitat de l'atenció ambulatòria i està condicionat també per factors demogràfics, socioeconòmics, organitzatius i per la disponibilitat de serveis sanitaris.
