Anna Pons Rodríguez, médica de Familia del Cap Eixample, de Lleida.
Opinió

La intel·ligència artificial arriba a la consulta, però la confiança continua tenint nom: Metge de Família

Anna Pons Rodríguez és metgessa de Família del Cap Eixample de Lleida i tutora de residents

Publicada

La intel·ligència artificial (IA) ha irromput amb força en tots els àmbits de la nostra societat, i la sanitat no n'és una excepció. Avui comptem amb algoritmes capaços d'interpretar proves d'imatge amb gran precisió, predir el risc d'hospitalització, identificar pacients vulnerables o ajudar en la presa de decisions clíniques. Ens trobem davant d'una revolució tecnològica comparable a les grans transformacions que ha viscut la medicina al llarg de la seva història. Tanmateix, enmig d'aquest entusiasme sorgeix una pregunta que mereix una profunda reflexió: què passarà amb allò que mai no es podrà programar? Qui sostindrà la confiança, l'empatia, l'escolta o l'acompanyament que necessita una persona quan emmalalteix? Poques especialitats representen millor aquest dilema que la Medicina Familiar i Comunitària.

El metge de Família no es limita a diagnosticar malalties o prescriure tractaments. Acompanya les persones durant bona part de la seva vida. Coneix el seu context familiar, les seves preocupacions, les seves pèrdues, les seves il·lusions i, en moltes ocasions, es converteix en el professional sanitari que millor coneix la seva història vital. Aquesta continuïtat assistencial constitueix un dels majors actius de l'atenció primària i un dels principals factors de confiança del sistema sanitari.

L'Organització Mundial de la Salut considera l'atenció primària com la pedra angular d'un sistema sanitari més equitatiu, eficient, resilient i sostenible. Sense una medicina de família forta resulta difícil respondre a l'envelliment de la població, a l'augment de les malalties cròniques, a la complexitat de la pluripatologia o al creixent impacte dels problemes de salut mental. Paradoxalment, qui sostenim la porta d'entrada al sistema treballem, sovint, sota una enorme pressió assistencial. Consultes de pocs minuts, llistes de pacients cada cop més complexes, burocràcia creixent, dificultats per conciliar la vida professional i personal i un elevat desgast emocional formen part d'aquesta realitat quotidiana. Diversos estudis han demostrat que el síndrome de burnout entre els professionals sanitaris no només deteriora el seu benestar, sinó que també repercuteix en la seguretat del pacient, la qualitat assistencial i la satisfacció de la ciutadania. És precisament en aquest escenari on la intel·ligència artificial pot esdevenir una gran aliada.

La IA pot automatitzar tasques administratives, resumir històries clíniques, facilitar la codificació diagnòstica, detectar pacients amb més risc, revisar interaccions farmacològiques o ajudar a prioritzar actuacions preventives. Moltes d'aquestes activitats consumeixen avui un temps molt valuós que amb prou feines aporta valor directe a la relació clínica. Però reduir burocràcia no significa únicament guanyar eficiència. Significa retornar temps a la trobada entre el metge i el pacient. Potser el veritable èxit de la intel·ligència artificial no consisteixi a substituir decisions clíniques, sinó a recuperar allò que la sobrecàrrega assistencial ha anat robant silenciosament a la Medicina: el diàleg pausat, l'escolta activa, el contacte visual i l'acompanyament. Perquè dues persones amb el mateix diagnòstic mai viuen la malaltia de la mateixa manera. Mentre una acaba de perdre la seva parella, una altra pot estar travessant una situació d'atur, cuidar d'un familiar dependent o conviure amb la solitud. Cap algoritme és capaç de comprendre completament el context emocional, social i familiar. Aquí rau precisament el valor insubstituïble de la medicina de família.

La intel·ligència artificial identifica patrons, calcula probabilitats i processa milions de dades en segons. El metge interpreta aquestes dades a la llum de la biografia, els valors i les circumstàncies de cada pacient. La tecnologia aporta informació; el professional aporta significat.

El filòsof Emmanuel Levinas afirmava que la responsabilitat neix quan som capaços de mirar el rostre de l'altre. En aquesta mirada es reconeix la vulnerabilitat humana i el compromís ètic de cuidar. Cap algoritme pot substituir aquesta experiència profundament humana. Per això, potser el debat no hauria de centrar-se en si la intel·ligència artificial acabarà substituint determinades funcions que realitzen els professionals. La veritable qüestió és: volem una tecnologia que substitueixi la relació humana o una tecnologia que permeti enfortir-la?

Si la IA prepara la consulta, organitza la informació clínica o elimina tasques repetitives, el metge disposarà de més temps per escoltar, explicar, acompanyar i compartir decisions amb els seus pacients. Aquest pot ser el seu major valor.

La pandèmia de covid-19 va posar de manifest fins a quin punt els professionals sanitaris sostenen el sistema fins i tot en les circumstàncies més adverses. Tanmateix, un cop superada l'emergència sanitària, el desgast emocional roman. Escoltar patiment cada dia, comunicar males notícies, conviure amb la incertesa clínica o treballar sota una pressió constant té un cost que poques vegades apareix reflectit en els indicadors d'activitat.

Les organitzacions sanitàries haurien d'invertir en lideratge humanista, suport psicològic, formació, espais per a la reflexió professional i models organitzatius que afavoreixin el benestar dels equips. Perquè un professional que se sent cuidat escolta millor, comunica millor, pren decisions més encertades i ofereix una atenció més segura i de més qualitat. L'evidència científica confirma que existeix una estreta relació entre el benestar dels professionals i els resultats en salut dels pacients. Cuidar qui cuida no constitueix un luxe organitzatiu ni una mesura de benestar laboral, sinó que representa una autèntica estratègia de qualitat assistencial i seguretat del pacient.

La intel·ligència artificial transformarà les organitzacions sanitàries i canviarà la nostra manera de treballar, però continuarà sent el metge de Família qui, cara a cara amb el seu pacient, interpreti un silenci, sostingui una mà, descobreixi el significat d'una mirada o trobi les paraules justes quan cap tecnologia pugui oferir consol.