Organitzacions compromeses amb el professionalisme
Manel del Castillo Rey és president del Comitè d'Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) de Catalunya
El malestar dels professionals sanitaris s'ha convertit en un dels grans problemes dels sistemes de salut europeus. L'estudi MeND de l'OMS Europa (2025), amb més de 90.000 respostes de metges i infermeres de 29 països, identifica una situació preocupant: aproximadament un de cada tres participants presentava símptomes depressius i entre l'11 % i el 34 % es plantejava abandonar el seu lloc de treball.
Però el mateix estudi ofereix una dada reveladora: tres de cada quatre metges i dos de cada tres infermeres continuen trobant un fort sentit i propòsit en la seva feina. Potser el problema no sigui que els professionals hagin perdut la seva vocació, sinó que troben cada cop més dificultats per exercir-la.
Les condicions laborals —retribucions, jornades, guàrdies i càrregues de treball— són fonamentals, però no suficients. Un estudi recent de la Fundació Galatea i la Universitat Oberta de Catalunya sobre els factors protectors davant el burnout destaca la importància del reconeixement, el bon tracte, l'autonomia i la cohesió dels equips.
En la mateixa línia apunten investigacions internacionals de Mayo Clinic (2009) i Stanford Medicine (2025), que relacionen el benestar professional amb la possibilitat de dedicar temps a les activitats que donen sentit a la professió i amb una cultura organitzativa que afavoreixi el reconeixement, el lideratge i la realització professional.
Tots aquests estudis apunten a una mateixa conclusió: el malestar professional no depèn únicament de les condicions laborals, sinó també de les dificultats que troben els professionals per exercir la seva professió d'acord amb els seus coneixements, el seu criteri i els seus valors. En definitiva, de com les organitzacions afavoreixen o dificulten l'exercici del professionalisme.
Del benestar al professionalisme
Parlar de professionalisme és parlar d'alguna cosa més que coneixements tècnics o compliment d'obligacions laborals. És parlar del compromís amb els pacients i amb la societat. De valors com l'empatia, la compassió, el respecte i la cura de les persones. Una dimensió ètica i humana de la professió que va més enllà dels contractes laborals, però que constitueix una part essencial de la bona pràctica sanitària.
Tanmateix, aquest compromís personal s'ha d'exercir avui en el si d'organitzacions cada cop més complexes. La medicina moderna exigeix treballar en organitzacions capaces de coordinar professionals, establir processos compartits i mecanismes d'avaluació i control. Gràcies a això, els nostres sistemes sanitaris han assolit una capacitat de diagnòstic, tractament i curació inimaginable fa unes dècades. La paradoxa és que aquestes mateixes organitzacions, que han fet possible una assistència més eficaç i segura que mai, poden convertir-se també en un obstacle per al ple desenvolupament del professionalisme.
El repte no consisteix a renunciar als mecanismes que garanteixen l'eficàcia i la seguretat, sinó a fer-los compatibles amb la capacitat dels professionals per exercir el seu propi judici, autoregular la seva feina i assumir responsabilitats. Es tracta, en definitiva, de construir organitzacions que, a més de coordinar i gestionar l'activitat assistencial, preservin i potenciïn el compromís professional amb els pacients i amb la societat.
La literatura internacional ha formulat aquesta responsabilitat institucional amb claredat. La Charter on Professionalism for Health Care Organizations (Egener i col·laboradors, 2017) recorda que el professionalisme no es pot exigir únicament a les persones: requereix també compromisos de les organitzacions. Durant molt de temps ho hem entès com un pacte entre professionals i societat. Avui cal incorporar un tercer actor: les organitzacions sanitàries.
Organitzacions Compromeses amb el Professionalisme
D'aquesta reflexió neix la proposta que CAIROS ha impulsat sota el nom d'Organitzacions Compromeses amb el Professionalisme (OCP). Organitzacions que assumeixen explícitament la responsabilitat de crear les condicions perquè els seus professionals desenvolupin plenament les seves competències i exerceixin una autonomia responsable.
El model es basa en tres principis: propòsit compartit, que permet als professionals identificar-se amb els objectius de l'organització i compartir el sentit de la seva feina; reconeixement, que suposa valorar els professionals no només per la feina que fan, sinó pel coneixement, el criteri i el compromís que aporten; i confiança, que implica confiar en el seu judici i responsabilitat, promovent unes bones pràctiques basades en l'autonomia responsable i l'avaluació, i no exclusivament en el control.
Aquests tres principis s'han de reflectir en la manera d'organitzar la feina, gestionar els equips i relacionar-se amb els professionals. Per portar-los a la pràctica, la proposta OCP identifica sis dimensions d'actuació:
1. Organització de la feina. Dissenyar processos i responsabilitats que permetin utilitzar plenament les capacitats professionals. Suposa revisar tasques de poc valor, càrregues administratives i circuits que consumeixen temps clínic; organitzar la feina al voltant de les necessitats de les persones, no només de les exigències internes del sistema.
2. Informació, avaluació i feedback. Aplicar el principi del «mínim registre viable» per disposar de la informació imprescindible que permeti assolir els objectius d'avaluació, aprenentatge i millora, tant dels professionals com de l'organització.
3. Autonomia i participació. Reconèixer espais efectius per al judici clínic, l'adaptació dels processos i la participació en les decisions que afecten l'assistència. No significa autonomia sense límits, sinó capacitat de decidir amb responsabilitat, dins d'objectius compartits i amb rendició de comptes.
4. Lideratge. Promoure lideratges que facilitin la feina dels equips, generin confiança, escoltin els professionals i mobilitzin el seu coneixement. Un bon lideratge no es limita a supervisar: identifica obstacles, ajuda a resoldre'ls i crea les condicions perquè els professionals puguin donar el millor de si mateixos.
5. Desenvolupament professional. Crear oportunitats reals d'aprenentatge, creixement, innovació i aprofitament del talent. Inclou acompanyar trajectòries professionals, compartir bones pràctiques i facilitar que les noves competències s'incorporin a l'activitat quotidiana.
6. Cultura i vinculació. Construir entorns de respecte, cooperació i bon tracte, on els professionals se sentin part d'un projecte comú. La cohesió dels equips, la col·laboració entre disciplines i el sentit de pertinença són condicions essencials per sostenir el compromís professional.
Les condicions laborals dignes són una condició necessària i transversal per a tot això, encara que no substitueixen aquestes sis dimensions organitzatives. Una OCP no s'hauria de definir pel que declara, sinó per les condicions que realment ofereix als seus professionals.
En el marc de CAIROS, la iniciativa OCP seguirà la mateixa metodologia que estem aplicant en altres iniciatives: contrastar la proposta amb els professionals i les entitats del sector i obrir una convocatòria d'organitzacions que vulguin participar voluntàriament i desenvolupar proves de concepte, amb plans d'acció adaptats a cada organització i acordats amb els seus professionals. L'avaluació d'aquestes iniciatives, en col·laboració amb la Direcció General de Professionals de la Generalitat de Catalunya, permetrà identificar quines actuacions funcionen i, si els resultats són positius, avançar cap a la seva generalització i un possible model d'acreditació d'Organitzacions Compromeses amb el Professionalisme.
Una responsabilitat compartida
El professionalisme és, abans de res, una responsabilitat dels professionals, però també de les organitzacions que l'han de fer possible. No podem exigir compromís, criteri i responsabilitat professional sense oferir les condicions necessàries per exercir-los plenament. El futur del professionalisme sanitari exigeix un doble compromís: professionals disposats a assumir la seva responsabilitat i organitzacions compromeses amb crear les condicions perquè puguin exercir-la.
----
Referències essencials
OMS/Europa (2025). Estudi MeND sobre la salut mental de metges i infermeres a Europa.
Fundació Galatea / Universitat Oberta de Catalunya (2026). Estudi sobre factors protectors davant el burnout en professionals sanitaris.
Egener, B., et al. (2017). Charter on Professionalism for Health Care Organizations. Academic Medicine.
Shanafelt, T. D., et al. (2009), Mayo Clinic, Archives of Internal Medicine; Stanford Medicine (2025), Academic Medicine. Estudis sobre feina significativa, cultura organitzativa i benestar professional.
