On van els minuts que estalvia la IA?
Carlos Déniz Armengol és cirurgià toràcic de l'Hospital Universitari de Bellvitge
En medicina parlem molt del temps. Quant dura una cirurgia, quant triga una prova, quants pacients atenem en un matí. Ara també comencem a comptar els minuts que ens estalvia la intel·ligència artificial: històries clíniques que s'escriuen soles, informes preparats en segons, consultes transcrites mentre parlem amb el pacient. I està bé. Després d'anys mirant massa una pantalla, qualsevol tecnologia que ens tregui burocràcia sembla una bona notícia. Però hi ha quelcom que m'interessa més que saber quant temps recuperarem: saber què en farem.
Perquè en un hospital no tots els minuts valen igual. Cinc minuts poden servir per omplir unes caselles o per quedar-se una mica més després d'explicar-li a algú que té càncer. Per revisar un TAC amb un company, trucar a una família o respondre aquella última pregunta que apareix quan el pacient ja té la mà a la porta. Fins i tot per acabar de treballar quan toca. Els primers estudis sobre escribes d'intel·ligència artificial comencen a mostrar que podem reduir el temps dedicat a documentació, però també que part d'aquest estalvi pot traduir-se en més activitat. No ha de ser dolent: hi ha llistes d'espera i persones que necessiten atenció. El problema apareixerà si cada minut recuperat acaba inevitablement convertit en un altre forat a l'agenda.
Potser hauríem de començar a mesurar quelcom que gairebé no apareix als informes d'innovació: on va el temps que recuperem. Si una eina estalvia cent hores al mes, m'interessa saber quantes redueixen demores, quantes eviten que un metge acabi informes a casa i quantes permeten escoltar millor qui tenim davant. No es tracta d'escollir entre eficiència i humanitat. Necessitem totes dues. La intel·ligència artificial podrà escriure les nostres notes i ordenar les nostres dades, però continuarà havent-hi pacients que necessitin uns minuts més per atrevir-se a preguntar. I potser l'autèntic avanç no sigui aconseguir que la màquina acabi abans, sinó que nosaltres no tinguem tanta pressa.
