Els problemes de salut: l'origen de la creixent demanda a l'Atenció Primària
Antonio Burgueño Jerez és director d'Enclave Salut
Tradicionalment, les anàlisis de la demanda assistencial a Atenció Primària s'han centrat en l'estudi de l'activitat: nombre de consultes, freqüentació, visites domiciliàries, contactes no presencials o derivacions. No obstant això, aquest enfocament amaga, en certa mesura, un error conceptual: s'analitza la demanda a partir de l'activitat que genera, quan ambdues representen realitats diferents.
L'activitat assistencial és el resultat d'un procés en què intervenen tant els problemes de salut de la població com les decisions dels pacients, les actuacions dels professionals i el propi model organitzatiu. Per tant, estudiar-ne l'evolució permet conèixer la càrrega de treball que assumeix Atenció Primària, però no necessàriament comprendre què està impulsant la demanda que arriba als seus serveis.
L'origen de la demanda es troba en els problemes de salut de la població, encara que la seva aparició es pot traduir o no en la visita al professional sanitari públic. Entre ambdues situacions intervenen la percepció de malaltia, les circumstàncies personals i socials i la decisió de sol·licitar atenció sanitària en l'àmbit públic, que és el que estem estudiant.
Un cop el pacient entra al sistema, les decisions clíniques i l'organització dels serveis determinen bona part de l'activitat posterior: proves diagnòstiques, tractaments, seguiments, revisions o derivacions.
Per tant, problemes de salut, demanda i activitat assistencial són realitats relacionades, però diferents. Distingir-les és essencial per comprendre l'evolució de la pressió assistencial i, sobretot, per identificar sobre quins factors podem actuar per gestionar-la.
Cada cop més persones presenten problemes de salut
Les dades d'Espanya mostren una evolució que mereix la nostra atenció.
Entre 2016 i 2024, el nombre de persones amb problemes de salut registrats a Atenció Primària va passar de 37,4 a 43,8 milions. Però el més significatiu és que la seva proporció sobre el conjunt de la població va augmentar del 81,4 % al 91,2 %.
No estem, per tant, únicament davant d'un creixement demogràfic. Cada cop és més gran la proporció de població amb problemes de salut registrats a Atenció Primària.
Però hi ha un segon fenomen encara més rellevant. Durant aquest mateix període, el nombre de problemes de salut registrats va passar de 311,7 a 429,4 milions, un creixement considerablement superior al del nombre de persones que els presenten.
Com a conseqüència, la mitjana de problemes registrats per persona va passar de 8,33 a 9,80.
És a dir, no només augmenta el nombre de persones amb problemes de salut, sinó també el nombre de problemes que acumula cadascuna d'elles.
Una demanda cada cop més diversa
Però el volum de problemes de salut és només una part de l'explicació. Per comprendre la demanda també necessitem conèixer-ne la composició, perquè no tots els problemes generen les mateixes necessitats d'atenció.
La casuística registrada a Atenció Primària mostra l'extraordinària amplitud del seu àmbit assistencial. El 2024 trobem, entre d'altres, més de 9,3 milions de registres de dermatitis, prop de 8 milions de síndromes lumbars i cervicals, 6,3 milions de problemes relacionats amb dolor digestiu, 4,9 milions d'artrosi o 3,7 milions d'asma. A això s'hi sumen 6,6 milions de registres de neoplàsies de diferents tipus.
Són problemes de naturalesa, gravetat i evolució molt diferents, que poden requerir des d'una intervenció puntual fins a processos prolongats de diagnòstic, tractament, seguiment i coordinació assistencial.
A més, el creixement dels problemes de salut no es limita a les malalties cròniques ni es pot explicar exclusivament per l'envelliment de la població.
Entre 2016 i 2024 van augmentar els problemes psicològics un 54,8 %, els relacionats amb el metabolisme i la nutrició un 50,1 % i els digestius un 44,6 %. Especialment cridaner resulta l'increment del 130,8 % dels problemes socials registrats, que posa de manifest com Atenció Primària rep també necessitats que transcendeixen la malaltia estrictament clínica.
Aquesta diversitat planteja una qüestió important: no estem únicament davant d'una demanda potencialment més gran, sinó també davant d'una demanda de composició diferent, la resposta de la qual difícilment es pot organitzar mitjançant solucions homogènies.
Comprendre la demanda per gestionar l'activitat
Naturalment, no tots els problemes tenen la mateixa gravetat, persistència o capacitat per generar demanda assistencial. D'altra banda, no tota l'activitat respon a una sol·licitud espontània del pacient. Els programes preventius, els controls periòdics i el seguiment de malalties cròniques generen una activitat que neix de les mateixes decisions professionals i organitzatives.
Això significa que el volum d'activitat no depèn exclusivament del nombre de problemes de salut, sinó també de la seva casuística i de com el sistema sanitari decideix respondre-hi.
Conèixer quins problemes estan augmentant, quants s'acumulen en les mateixes persones, com evolucionen i quines necessitats assistencials generen constitueix, per tant, el punt de partida per comprendre la demanda.
A partir d'aquí podem analitzar com aquestes necessitats es transformen en activitat i quina part d'aquesta activitat està condicionada pel model organitzatiu: qui atén el pacient, on, mitjançant quina modalitat, amb quina capacitat resolutiva i amb quines necessitats de seguiment o derivació.
És precisament en aquesta relació entre demanda i organització on trobem una part important de les oportunitats per millorar l'eficiència d'Atenció Primària.
Una perspectiva diferent per planificar l'Atenció Primària
El debat sobre Atenció Primària sol centrar-se en com respondre a l'augment de l'activitat: més professionals, més capacitat assistencial, noves modalitats de consulta o canvis en l'organització de la feina.
Però aquestes respostes haurien de basar-se en un coneixement més precís de les necessitats sanitàries de la població i de la seva evolució.
Les dades mostren que augmenta el nombre de persones amb problemes de salut, que cadascuna acumula més problemes registrats i que la composició d'aquests també està canviant.
Per tant, no n'hi ha prou amb conèixer quant creix l'activitat assistencial. Necessitem comprendre què està passant amb els problemes de salut que hi ha al seu origen i com els nostres models organitzatius transformen aquestes necessitats en activitat.
Només des d'aquest coneixement podrem avançar cap a models de gestió de la demanda capaços d'oferir respostes diferenciades, adequades a les necessitats dels pacients i compatibles amb una utilització eficient dels recursos disponibles.
Perquè la qüestió per al futur d'Atenció Primària no és únicament quanta activitat haurem d'atendre, sinó quina demanda està creixent i com hem d'organitzar la nostra resposta per atendre-la adequadament.
-----
Les dades procedeixen de l'estudi 'Sentir-se malalt. Els problemes de salut com a origen de la demanda a l'Atenció Primària. 2016-2024', elaborat per Enclave Salut en el marc del Projecte Venturi, amb la col·laboració del Cercle de la Sanitat en la seva difusió i debat. Font de les dades de casuística: Base de Dades Clíniques d'Atenció Primària (BDCAP), Ministeri de Sanitat.
