La manera d'entendre i avaluar la qualitat assistencial ha evolucionat de manera significativa durant les últimes dècades. Bona part d'aquest canvi ha consistit a ampliar progressivament les fonts d'informació utilitzades per comprendre què passa realment durant l'atenció sanitària. Els indicadors d'activitat, els resultats clínics i les mesures d'eficiència continuen essent imprescindibles, encara que ja no n'hi ha prou per si sols per explicar la complexitat d'uns processos assistencials cada cop més llargs, especialitzats i interdependents.
En aquesta evolució, la veu del pacient ha anat ocupant un espai creixent. Primer vam aprendre a preguntar-li com evolucionava la seva salut. Més tard vam incorporar la seva experiència com un element essencial per avaluar la qualitat de l'atenció. Aquelles dues preguntes van transformar de manera irreversible la manera d'entendre la qualitat assistencial i van consolidar instruments que avui formen part del llenguatge habitual de qualsevol organització sanitària, com els PROMs i els PREMs.
Aquest recorregut expressa un desenvolupament progressiu del paper del pacient dins de les organitzacions sanitàries. De destinatari d'atenció va passar a convertir-se en una font imprescindible d'informació per avaluar resultats i experiència.
La seguretat del pacient ha seguit un camí diferent. Durant anys, la millora de la seguretat clínica s'ha construït principalment a partir dels incidents comunicats pels professionals sanitaris. Els sistemes de notificació, l'anàlisi de causes arrel i el desenvolupament d'una cultura de seguretat han permès identificar riscos, comprendre'n les causes i transformar aquest coneixement en millores assistencials. Aquest model constitueix un dels grans avenços de la qualitat sanitària contemporània i continua representant un dels seus principals actius.
Tanmateix, tota font d'informació ofereix una perspectiva determinada del mateix fenomen. Els professionals observen l'assistència des del coneixement clínic, l'organització dels processos i l'activitat desenvolupada dins de cada unitat. Els pacients recorren una trajectòria diferent. Travessen consultes, proves diagnòstiques, hospitalització, atenció domiciliària i seguiment ambulatori, enllaçant episodis que habitualment pertanyen a àmbits assistencials diferents. Aquesta continuïtat els permet identificar problemes de coordinació, contradiccions en la informació, incidències relacionades amb la medicació o situacions potencialment insegures que només emergeixen quan el procés es contempla en el seu conjunt.
La qüestió ja no consisteix únicament a reconèixer el valor d'aquesta informació. La veritable qüestió és comprendre per què ha romàs durant tant de temps escassament integrada en els sistemes d'aprenentatge de les nostres organitzacions.
En aquest context apareixen els Patient-Reported Incident Measures o PRIMs. Més que un nou acrònim, representen l'evolució lògica d'un procés iniciat fa anys amb els PROMs i els PREMs. La seva finalitat consisteix a recollir de manera estructurada els incidents, errors, omissions i situacions de risc identificats per pacients i cuidadors durant el seu recorregut assistencial.
La seva aportació, però, transcendeix la incorporació d'un nou instrument de mesura. Els PRIMs representen el reconeixement que l'aprenentatge sobre la seguretat clínica també es pot construir des de l'experiència de qui rep l'atenció. Aquest canvi de perspectiva amplia la manera com les organitzacions observen els seus propis processos i prepara el terreny per a una nova etapa en la transformació de la qualitat assistencial.
De l'incident a l'aprenentatge
La incorporació dels PRIMs enriqueix la capacitat de les organitzacions per aprendre sobre seguretat del pacient en integrar una nova font de coneixement en els seus processos habituals d'anàlisi i millora.
Durant anys, la seguretat clínica ha evolucionat gràcies a la capacitat de transformar els incidents comunicats pels professionals en coneixement útil per millorar els processos assistencials. Aquest model ha demostrat la seva eficàcia i continua essent un dels pilars de la qualitat sanitària. La incorporació dels PRIMs afegeix una dimensió complementària en integrar la informació aportada per qui recorre el sistema sanitari des d'una experiència diferent.
Professionals i pacients observen el mateix procés des de perspectives complementàries. Els primers aporten la interpretació clínica i organitzativa de l'incident; els segons incorporen una visió transversal del recorregut assistencial que amplia la comprensió dels riscos i de les oportunitats de millora.
Aquest canvi té implicacions que van més enllà de la seguretat clínica. També modifica la manera d'entendre la participació del pacient dins de les organitzacions sanitàries. Durant anys, aquesta participació s'ha associat principalment a la presa compartida de decisions, a la informació clínica o a l'avaluació de l'experiència assistencial. Els PRIMs incorporen una dimensió addicional en reconèixer que pacients i cuidadors també contribueixen a l'aprenentatge organitzatiu quan comuniquen de manera estructurada els incidents i situacions de risc identificats durant l'atenció.
L'experiència acumulada amb els PROMs i els PREMs havia demostrat que la informació aportada pels pacients pot orientar decisions clíniques, organitzatives i estratègiques. Els PRIMs representen un pas més en aquesta evolució. La veu del pacient deixa de contribuir únicament a comprendre com evoluciona la seva salut o com percep l'atenció rebuda i comença a participar també en la interpretació de la seguretat del procés assistencial.
Aquest avanç adquireix un significat especial en un sistema sanitari caracteritzat per trajectòries cada cop més complexes. La continuïtat assistencial depèn de múltiples professionals, nivells assistencials i dispositius que han de funcionar de manera coordinada. En aquest context, incorporar l'experiència del pacient en l'anàlisi dels incidents facilita una comprensió més completa d'aquells riscos que apareixen precisament en els punts de transició entre uns àmbits i uns altres.
Potser aquesta sigui la principal aportació d'aquesta tercera mirada. Més que incorporar un nou indicador, amplia la capacitat de les organitzacions per aprendre. La seguretat del pacient deixa de construir-se exclusivament des de la perspectiva de qui presta l'atenció i comença a enriquir-se amb el coneixement de qui la rep. Aquesta convergència enforteix la comprensió dels processos assistencials i contribueix a consolidar una cultura de seguretat basada en l'aprenentatge compartit.
La incorporació dels PRIMs reflecteix la maduresa d'un model de qualitat que ha anat ampliant progressivament les seves fonts de coneixement. Incorporar l'experiència de pacients i cuidadors a l'aprenentatge sobre seguretat enforteix la capacitat de les organitzacions per comprendre els seus propis processos i consolida una cultura de seguretat basada en l'aprenentatge compartit.
