El secret de la longevitat cognitiva: el teu cervell no "perd" records, els reorganitza a mesura que envelleix
Un estudi de la Universitat de East Anglia demostra que la ment madura perd detall sensorial per prioritzar el coneixement semàntic i la saviesa
José Serrés, metge: "La genètica només determina el 30% de la longevitat"
Quan es parla de longevitat, la conversa sol centrar-se en el cor, el metabolisme o la massa muscular. Però envellir bé també té una dimensió mental que rep menys atenció de la que mereix. És per això que la capacitat del cervell per continuar sent flexible, és a dir, per adaptar-se amb agilitat a diferents demandes cognitives a mesura que passen els anys, és també una part important.
En aquest sentit, un nou estudi de la Universitat de East Anglia (Regne Unit), publicat a la revista Psychology and Aging, aporta una peça important a aquest trencaclosques, i ho fa des d'un angle poc habitual: no preguntant quant es recorda, sinó amb quina facilitat es pot passar d'un tipus de record a un altre.
La troballa central de l'equip, liderat pel professor Louis Renoult, desmunta la idea que envellir implica simplement "perdre memòria". El que descriuen és quelcom més semblant a una reorganització. El cervell que envelleix bé no necessàriament recorda menys, sinó que recorda d'una altra manera, recolzant-se més en el coneixement general i menys en el detall sensorial concret. Entendre aquesta transformació, sostenen els investigadors, és clau per dissenyar en el futur estratègies que afavoreixin un envelliment cognitiu saludable.
Per a la realització de l'estudi, els investigadors van reclutar 37 adults joves i tants altres adults grans, i els van proposar una tasca en línia a partir de paraules clau, com "mercat". Davant de cada paraula, havien de generar dos tipus de records. D'una banda, records específics, moments únics i irrepetibles, com una festa d'aniversari concreta; de l'altra, records categòrics, experiències repetides o generals, com anar a la feina cada matí.
Al seu torn, el disseny de l'experiment tenia dues fases clarament diferenciades. En un primer "bloc de referència", es demanava als participants recordar esdeveniments específics i categòrics de manera seqüencial, un darrere l'altre, sense necessitat d'alternar. En un segon "bloc d'alternança", en canvi, calia anar canviant entre ambdós tipus de record dins de la mateixa tasca, posant a prova precisament aquesta flexibilitat mental. "Volíem obtenir tant records específics com records categòrics, que són les experiències generals o repetides", va explicar Renoult sobre el plantejament.
La flexibilitat cognitiva, un indicador que també envelleix de manera desigual
Els investigadors van mesurar els resultats des de dos angles, els quals eren si el que explicaven els participants encaixava amb el que se'ls havia demanat, i quin tipus de detalls incloïen aquests records. En el primer angle, el de la flexibilitat per canviar d'un mode de record a un altre, el cost cognitiu va aparèixer en tots els grups d'edat. De fet, alternar entre tipus de memòria va empitjorar el rendiment tant en joves com en grans.
No obstant això, aquest cost no va ser uniforme entre generacions, i aquí hi ha una de les dades més interessants des de l'òptica de la longevitat cognitiva. Els adults grans només van mostrar un rendiment inferior en els records categòrics en passar del bloc de referència a l'alternança, mentre que la seva precisió en els records específics es va mantenir pràcticament intacta.
Els problemes de memòria són habituals en moltes malalties neurològiques.
"Van ser menys precisos a l'hora de recordar records repetitius més quotidians, com anar a la feina, en condicions de canvi", va explicar Renoult. No obstant això, la seva capacitat per evocar moments únics, com una festa d'aniversari, "es va veure menys afectada pel repte de canviar de tasca". És a dir, la flexibilitat mental no es deteriora de manera homogènia amb l'edat. Hi ha funcions que es mantenen millor que altres, quelcom rellevant a l'hora de pensar en quins aspectes de la cognició val la pena entrenar o vigilar de cara a un envelliment saludable.
D'altra banda, el segon angle de l'anàlisi va revelar la diferència més consistent entre generacions, i va aparèixer amb independència de si hi havia o no canvi de tasca. En narrar un record específic, les històries dels adults grans incloïen "menys detalls, com imatges, sons i emocions lligades a un moment", però "recordaven més detalls semàntics, que abastaven coneixements generals o interpretacions sobre l'esdeveniment". El mateix patró es va repetir amb els records categòrics.
Des de la perspectiva de la longevitat, aquesta dada és clau perquè reformula el que solem entendre com a "deteriorament". Els mateixos autors descriuen aquest canvi com un desplaçament predominant "de l'episòdic al semàntic", i no dubten a assenyalar-ne la cara positiva. Recolzar-se més en el coneixement semàntic general pot sustentar la saviesa, el reconeixement de patrons i una comunicació més eficient, encara que el preu a pagar sigui perdre part del detall sensorial més fi. No és, per tant, un cervell que simplement falla, sinó un que reorganitza les seves prioritats.
![Mujer visitando un museo.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/150872.jpg?p=w:320\/h:240&h=MZT3XG40"])
Què implica això per envellir amb una ment àgil
La traducció pràctica d'aquestes troballes té a veure, sobretot, amb les tasques del dia a dia que exigeixen alternar ràpidament entre diferents modes de pensar. Així, explicar una història, prendre una decisió o resoldre un problema són activitats que, segons suggereix l'estudi, podrien tornar-se més exigents amb l'edat precisament per aquest component de canvi constant entre tipus de record o de raonament. Comprendre que aquest és el terreny on més es ressent la flexibilitat cognitiva, i no la memòria en general, obre la porta a pensar en estratègies d'entrenament mental més específiques de les que es plantegen habitualment.
Renoult apunta també a la base biològica d'aquest procés, el qual "pot reflectir canvis en els sistemes cerebrals subjacents involucrats en la memòria, particularment aquells responsables de recuperar informació contextual detallada i gestionar tasques cognitives complexes". Entendre aquest mecanisme, més que buscar frenar a tota costa la pèrdua de detall, podria ser la via més realista per promoure una longevitat cognitiva basada en mantenir la ment flexible el màxim temps possible, en lloc d'aspirar a una memòria que funcioni exactament igual que als vint anys.
