El grup sanguini O ajuda a viure més? El que realment diu la ciència sobre sang i longevitat
Una investigació de Stanford va vincular el grup O amb la longevitat excepcional, tot i que una revisió de 2026 matisa la troballa
I a més: Ossos forts per envellir millor: l'exercici que protegeix davant l'osteoporosi
De tant en tant torna a circular la mateixa idea: qui té el grup sanguini O tindria un avantatge per viure més anys. I, a diferència d'altres afirmacions sobre salut, aquesta té una base científica real. Parteix d'una investigació de la Universitat de Stanford que va rastrejar l'ADN de centenars de persones centenàries a la recerca de les claus genètiques de la longevitat i va trobar, entre elles, una dada cridanera: els més longeus eren del grup O amb una mica més de freqüència que la resta de la població.
Tanmateix, la clau està en com s'interpreta aquesta troballa. Ni l'estudi és recent —es va publicar a PLOS Genetics el 2015— ni va concloure que el grup O “allargui la vida”. El que va detectar va ser una associació estadística, no una relació de causa i efecte. De fet, una revisió científica de 2026 ha vingut a matisar aquesta lectura i a situar el sistema ABO en el seu context, el d'un factor més entre molts, per darrere d'altres gens i, sobretot, dels hàbits de vida. Això és el que de veritat sabem sobre la sang i la longevitat.
Què va trobar l'estudi de Stanford?
L'equip de Kim va analitzar el genoma de 801 persones centenàries del New England Centenarian Study, juntament amb una cohort més àmplia de majors de 90 anys, i el va comparar amb el de milers de controls més joves. Per extreure el màxim dels dades, els investigadors van utilitzar un mètode batejat com a iGWAS, un rastreig genòmic “informat” per les malalties associades a l'edat, que permet detectar senyals que una anàlisi convencional passaria per alt.
El resultat va ser la identificació de quatre regions del genoma vinculades de manera robusta a la longevitat excepcional: APOE/TOMM40 —la més potent i coneguda, relacionada amb l'Alzheimer i el risc cardiovascular—, CDKN2B, SH2B3 i el locus ABO, que determina el grup sanguini. Amb una anàlisi genètica estàndard, de fet, només APOE hauria assolit significació estadística; les altres, inclosa la del grup sanguini, van emergir gràcies al nou enfocament.
Però, per què apareix el grup 0? L'explicació més acceptada no és que la sang del grup 0 tingui un efecte màgic, sinó que aquest grup s'associa a un perfil de salut lleugerament més favorable. La literatura científica fa temps que vincula el grup O amb un menor risc de malaltia coronària, de certs tipus de càncer i amb nivells més baixos de colesterol i d'alguns factors de coagulació i inflamació.
Dit d'una altra manera: si el grup O protegeix una mica davant les principals causes de mort, és raonable que estigui una mica sobrerepresentat entre qui arriba als 100 anys. Aquest avantatge, això sí, és modesta. El mateix disseny de l'estudi deixa clar que el grup sanguini és un més entre diversos factors genètics, i que el seu pes és molt inferior al d'altres com APOE.
![La edad no es uno de los principales factores pronósticos en el anciano.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/5035.jpg?p=w:320\/h:240&h=goiBkmfE"])
La clau que ho canvia tot
Tanmateix, cal destacar que els centenaris siguin amb més freqüència del grup O no significa que ser del grup O faci que algú visqui més. Es tracta d'una correlació observada en una població concreta, no d'una relació causal demostrada, i extrapolar-la a una persona individual no té sentit: ningú viurà més anys pel seu tipus de sang.
En aquesta línia es pronuncia una revisió narrativa sobre el sistema ABO i el deteriorament orgànic publicada el 2026 a la revista Mechanisms of Ageing and Development, encapçalada per la investigadora Carmela Balistreri. Els seus autors descriuen el grup sanguini com un modificador biològic que depèn del context —d'altres gens, de l'ambient i de l'estil de vida—, i no com un marcador que per si sol predigui la longevitat. I reclamen estudis longitudinals més amplis abans de treure conclusions fermes.
Tanmateix, la investigació coincideix en un punt: la genètica explica una part, però no ho determina tot. Es calcula que els factors hereditaris pesen de manera rellevant només en les edats més extremes, mentre que bona part de l'envelliment saludable depèn d'allò sobre el que sí es pot actuar: no fumar, mantenir una activitat física regular, cuidar l'alimentació, dormir bé, preservar la salut mental i conservar vincles socials de qualitat.
El grup sanguini, en resum, pot formar part de l'equació de la longevitat, però ni és el protagonista ni és quelcom que es pugui triar. La bona notícia és que les palanques amb més impacte demostrat sobre els anys de vida sana no estan escrites a l'ADN, sinó en els hàbits del dia a dia.
