Les promeses de longevitat, en el punt de mira de la ciència: "L'evidència és molt menor del que se'ns fa creure"
Dos metges de família adverteixen a Redacción Médica sobre les modes de la longevitat i detallen els aspectes que de veritat poden allargar la vida, com l'exercici o una bona alimentació
El doble tall de l'expert en longevitat: rigor professional o fals gurú?
Les xarxes socials estan plenes de fórmules per frenar l'envelliment. Suplements miraculosos que prometen rejovenir, dejunis extrems, injeccions de plasma de donants joves o dispositius per mesurar l'edat biològica són alguns d'aquests. És per això que la longevitat està pràcticament en boca de tothom i s'ha convertit en un dels principals temes d'abordatge en l'àmbit sanitari.
Tanmateix, aquest interès també ha disparat un mercat que barreja missatges útils amb d'altres que van molt per davant del que la ciència pot demostrar. La pregunta, per a qui vol viure més i millor, és tan senzilla de formular com difícil de respondre entre tant de soroll: què funciona de veritat?
Per separar el gra de la palla, Redacción Médica s'ha posat en contacte amb Jesús Santianes Patiño, metge de família i coordinador del Grup de Treball de Cronicitat i Dependència de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (Semergen), i Pilar Rodríguez Ledo, presidenta de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) i impulsora del projecte Renace (Registre Nacional de Centenaris).
Tots dos valoren que el fenomen de la longevitat hagi posat la prevenció al centre del debat i coincideixen en un punt de partida, encara que amb alguns matisos. "Molt d'aquest interès s'ha desviat cap a intervencions molt 'cridaneres' però poc provades en lloc d'intervencions provades i amb suport científic", resumeix Santianes.
Rodríguez Ledo ho formula des del sentit contrari. Així, el problema apareix en "convertir la longevitat en un producte de consum, en una promesa de rejoveniment o en una medicina d'elit basada en proves, suplements, dispositius i tractaments no sempre validats". Aquí és on es genera soroll".
Les promeses de la longevitat, quines evidències tenen?
La gran majoria de les promeses 'antiaging' es recolza en pilars com la restricció calòrica, la suplementació o l'ús de determinades substàncies. Aquests factors compten amb una base científica que, segons ambdós metges, és més fràgil del que es difon. "L'evidència científica és molt menor del que se'ns vol fer creure des de determinats perfils", sosté Santianes.
L'exemple més citat, l'assaig CALERIE (publicat a The Lancet el 2019), va mostrar millores en biomarcadors metabòlics, però amb lletra petita. Es va fer "amb reducció calòrica moderada, no extrema, en pacients prèviament sans i sota supervisió clínica estreta". Sobre aquesta millora metabòlica, apunta, s'extrapolen després efectes sobre l'esperança de vida que l'estudi no va mesurar.
"La salut no pot convertir-se en una cursa permanent d'optimització"
D'altra banda, Rodríguez Ledo reclama distingir "entre evidència experimental, evidència en biomarcadors i evidència clínica sòlida". La restricció calòrica és de les intervencions més estudiades en animals, i en humans CALERIE va aportar "senyals d'alentiment de certs marcadors epigenètics del ritme d'envelliment", però això "no vol dir que haguem de recomanar restricció calòrica extrema a la població general", explica l'especialista.
De la mateixa manera, en el cas de la metformina passa quelcom semblant. Es tracta d'un fàrmac segur i eficaç en la diabetis tipus 2, i l'assaig TAME estudia si podria retardar malalties lligades a l'edat en persones no diabètiques, però "mentre no existeixin resultats concloents, no es pot recomanar de manera generalitzada com a tractament antienvelliment", explica Rodríguez Ledo.
Santianes afegeix a la llista l'assaig PEARL, amb rapamicina, "sense resultats que donin suport al seu ús". I sobre els suplements, la presidenta de la SEMG marca la frontera: són útils davant un dèficit demostrat —vitamina D, B12, ferro—, però això "no justifica el consum indiscriminat en persones sense dèficit".
Els possibles riscos de la longevitat
Suplements / Imatge d'Envato
La veritat és que perseguir la joventut eterna no està exempt de riscos. "Els principals riscos seran la iatrogènia i la pèrdua d'oportunitat", detalla Santianes. Afegir fàrmacs fora d'indicació o productes de venda lliure a pacients que ja arrosseguen malalties cròniques i tractaments "augmenta el risc de secundarismes i interaccions farmacològiques". A més, qui inverteix temps i diners en intervencions no demostrades acaba, sovint, descuidant el seguiment del que sí funciona.
Però no només això, ja que en el cas d'una restricció calòrica sense seguiment professional pot afavorir la "pèrdua de massa muscular, dèficit nutricional, alteracions menstruals, fragilitat, trastorns de la conducta alimentària o deteriorament funcional", sobretot en persones grans, detalla la presidenta de SEMG. Alhora, el perjudici també és psicològic i social, ja que "es medicalitza la vida quotidiana, es genera ansietat per cada marcador biològic i es culpabilitza les persones per envellir". Tot això porta a la conclusió que "la salut no pot convertir-se en una cursa permanent d'optimització".
"La longevitat no pot ser només una medicina privada per a persones sanes amb alt poder adquisitiu"
Davant totes aquestes promeses i els riscos que poden suposar, la pregunta que un es fa és: com es pot distingir l'expert real d'un gurú? Una de les claus és que "la divulgació científica rigorosa respecta el nivell de certesa", diferencia el demostrat del prometedor i l'especulatiu, i "accepta la possibilitat que l'aparició de nova evidència" la desmenteixi, explica Santianes. La pseudociència, en canvi, "fa servir expressions vagues, es recolza en el biaix de confirmació i en l'anècdota personal" i tolera malament que se la rebati.
A la certesa se li suma la incertesa, ja que "la ciència conviu amb ella i la redueix progressivament", mentre que "la pseudociència l'oculta o la substitueix per promeses", detalla Ledo. A això cal afegir un component comercial recurrent on s'exageren beneficis, es minimitzen riscos, s'apel·la a la por d'envellir i es presenta la medicina convencional "com endarrerida o interessada" mentre s'ofereixen solucions no validades com si fossin revolucionàries.
![Alimentos de la dieta mediterránea (Envato)](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/149797.jpg?p=w:320\/h:240&h=h2NZIH2I"])
El que de veritat funciona per viure més i millor
Davant el catàleg de modes, les intervencions amb suport real són, admeten tots dos, molt menys espectaculars. La primera és l'exercici. Santianes prescriu activitat física "multicomponent", on es faci treball de força combinat amb exercici aeròbic i exercicis d'equilibri i flexibilitat, pel seu efecte sobre la capacitat funcional i la prevenció de la sarcopènia i la fragilitat. Per la seva banda, Rodríguez Ledo subratlla especialment l'entrenament de força, perquè la pèrdua de massa muscular "es relaciona amb fragilitat, caigudes, dependència i mortalitat".
A partir d'aquí, tots dos dibuixen un mateix mapa on la protagonista és una alimentació saludable basada en patrons com la dieta mediterrània o l'atlàntica i no en la suplementació aïllada. A això s'hi suma el control dels factors de risc cardiovascular (pressió arterial, diabetis, dislipèmia, obesitat), l'abandonament del tabac i l'alcohol, la vacunació i la prevenció d'infeccions.
Tampoc cal oblidar-se de cuidar "el son, la salut mental, els vincles socials i el propòsit vital", perquè la solitud no desitjada i l'aïllament "tenen un impacte real en salut i supervivència", destaca Rodríguez Ledo. L'especialista reivindica a més el paper de l'Atenció Primària en la detecció precoç de la fragilitat.
Tanmateix, tots dos coincideixen que, perquè el camp de la longevitat guanyi credibilitat, ha de madurar a nivell científic. Així, s'ha de separar l'etiqueta de "expert en longevitat" de la biologia de l'envelliment, ja integrada en la formació de geriatria, medicina de família o medicina interna, i apel·lar a la recerca de qualitat liderada per les societats científiques. "Com més gran sigui l'evidència disponible, menor serà el nínxol comercial i mediàtic per a aquestes figures", afirma Santianes.
Igualment, segons la presidenta de SEMG, la longevitat "ha de evolucionar des de l'entusiasme cap a l'evidència". Això exigeix assaigs amb resultats rellevants per als pacients —menys dependència, menys deteriorament cognitiu, millor qualitat de vida—, biomarcadors validats que donin sentit clínic a conceptes com l'"edat biològica" i transparència sobre els conflictes d'interès. "La longevitat no pot ser només una medicina privada per a persones sanes amb alt poder adquisitiu": la seva meta hauria de ser reduir desigualtats, no ampliar-les. "No n'hi ha prou amb millorar un biomarcador si no sabem què significa clínicament", conclou Rodríguez Ledo.
