La llum, aliada de la longevitat: la fototeràpia millora el son i l'activitat de la gent gran a la ciutat
Un estudi de la Universitat de Surrey prova com les làmpades d'alta lluminositat restauren el ritme circadià i redueixen els trastorns del descans en adults grans
I a més: Ossos forts per envellir millor: l'exercici que protegeix contra l'osteoporosi
La llum natural és un dels grans rellotges del cos humà, ja que regula quan tenim son, quan estem actius i com funcionen multitud de processos hormonals. El problema és que moltes persones viuen a ciutats i gairebé no reben la llum que necessiten. De fet, en persones grans, el deteriorament de la visió, els problemes de mobilitat que dificulten sortir al carrer o passar la major part del dia en interiors poc il·luminats fan que la seva exposició lumínica sigui insuficient, amb conseqüències directes sobre el descans i la salut.
En aquest sentit, un equip de la Universitat de Surrey (Regne Unit), que publica els seus resultats a la revista Journal of Pineal Research, ha posat a prova una solució senzilla: portar més llum a l'interior de les llars. Segons les seves conclusions, l'ús de làmpades de fototeràpia d'alta lluminositat i, en general, una major exposició lumínica, millora el son, l'activitat diürna i els ritmes circadians dels adults grans que viuen a ciutats. Els investigadors ho plantegen com una via "no farmacològica i de baix cost" per promoure un envelliment més saludable en entorns urbans, una alternativa als somnífers i altres tractaments.
Un experiment en tres ciutats europees
La particularitat del treball és que va sortir del laboratori per provar-se a la vida real. Emmarcat en el projecte europeu ENLIGHTENme, l'equip va reclutar més de 200 participants d'entre 63 i 92 anys en tres ciutats culturalment molt diferents i amb diferent llum estacional: Tartu (Estònia), Bolonya (Itàlia) i Amsterdam (Països Baixos).
Després de dues setmanes inicials d'avaluació, els participants es van dividir en dos grups. Un va rebre una làmpada de fototeràpia i l'altre va servir de control, sense làmpada. Als qui van utilitzar el dispositiu se'ls va demanar col·locar-lo a l'alçada del cap a l'estança on passaven més temps, encendre'l una hora després de despertar-se i apagar-lo com a màxim quatre hores abans d'anar a dormir, durant 12 setmanes. Tots van portar un mesurador d'activitat al canell i un sensor de llum penjant, i l'estudi es va repetir en les diferents estacions per tenir en compte els canvis de llum natural.
D'aquesta manera, els resultats apunten en una direcció clara. Els participants amb una major exposició a la llum presentaven nivells d'activitat diürna significativament més alts, un estat de vigília més consolidat durant el dia i una millor qualitat del son que els qui rebien menys llum. "L'exposició a la llum diürna és crucial per regular els nostres ritmes circadians i els nostres patrons de son", explica Daan van der Veen, professor titular de Son i Cronobiologia a la Universitat de Surrey.
El problema, adverteix, és que molts grans a les ciutats no reben aquesta llum "a causa del deteriorament de la seva visió o potser a problemes de mobilitat que els impedeixen sortir a l'exterior", la qual cosa "pot provocar problemes de son i de salut, augmentant el seu risc de patir malalties cròniques".
![Persona mayor haciendo ejercicio](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/151601.jpg?p=w:320\/h:240&h=GeiDjdDK"])
El "quan" també importa
L'estudi no només va fixar-se en la quantitat de llum, sinó en el moment de rebre-la. Les persones de perfil matiner ("aloses") que començaven a utilitzar la làmpada més d'hora al matí eren significativament més actives durant el dia i tenien uns ritmes d'activitat i descans menys alterats que els qui la feien servir més tard. De la mateixa manera, els qui acabaven abans la sessió de llum i reduïen així l'exposició lumínica a la tarda-vespre mostraven un descans menys fragmentat.
Igualment, una de les dades més suggerents va sorgir de les mesures inicials. Els participants que ja patien trastorns metabòlics, és a dir, hipertensió, diabetis, obesitat o afeccions cardiovasculars, presentaven nivells d'exposició total a la llum significativament més baixos que els qui no referien cap d'aquests problemes.
Tanmateix, és una troballa que convé interpretar amb prudència, perquè descriu una associació i no demostra que la manca de llum causi aquestes malalties, però reforça l'interès pel paper de la il·luminació en la salut. "Ens entusiasma que els resultats que hem obtingut en estudis de laboratori amb persones grans s'estiguin reproduint ara en condicions de la vida real, amb diferents nivells de llum natural i en diferents cultures", destaca Debra Skene, catedràtica de Neuroendocrinologia de la mateixa universitat.
