Els MIR no només volen cobrar més: conciliació, flexibilitat i projecció laboral com a claus de fidelització
Les millores retributives no són suficients per si soles per retenir els metges després de la residència, donant més pes a la reorganització dels torns i a les possibilitats de desenvolupament professional
I a més: Les propostes de Sanitat per retenir els MIR a la Primària: menys torns de tarda i més teletreball
La fidelització dels metges un cop finalitzen la residència s'ha convertit en un maldecap comú per a les administracions sanitàries. En diferents llocs d'Espanya, els serveis de salut ofereixen contractes post-MIR que queden deserts i dificulten el relleu generacional davant el pic de jubilacions que afronta la professió mèdica.
Es tracta d'una problemàtica que afecta especialment les zones rurals i en determinades especialitats, com Medicina Familiar i Comunitària, donant lloc a les anomenades places de difícil cobertura. Davant la dificultat per cobrir aquestes vacants, les comunitats han entrat de ple en la pugna per atraure i fidelitzar els professionals. Tanmateix, en aquesta ‘subhasta’ pel talent mèdic, es constata que el salari per si sol no és suficient per mantenir els residents.
Aquest és un fenomen que ha analitzat el Ministeri de Sanitat en un informe recent en què proposa una sèrie d'estratègies per fomentar la permanència dels MIR a Atenció Primària després de la residència. En aquest document, Sanitat proposa apostar pels contractes de llarga durada, alliberar els facultatius de tasques burocràtiques i reorganitzar les guàrdies amb modalitats de jornada més flexibles.
Des de l'Associació MIR Espanya, el seu vicepresident David Montes assenyala les possibilitats de projecció laboral i les condicions del centre, pel que fa a cupos de pacients i estabilitat laboral oferta, com aspectes clau per romandre al lloc en acabar la formació MIR. En declaracions a aquest mitjà, apunta que “les possibilitats d'estabilització és el que més preocupa” entre els residents. Tot i que reconeix que l'aspecte salarial té un pes important, les limitacions econòmiques vénen en molts casos per l'encariment dels preus de l'habitatge.
Per a la subdirectora general de Gestió de Professionals del Servei Gallec de Salut (Sergas), Begoña Caamaño, darrere d'aquesta problemàtica hi ha una qüestió de fons pel canvi de mentalitat entre generacions. Caamaño entén que les noves generacions de metges estan plantejant una reconfiguració de les seves prioritats respecte a la feina i la importància que li donen dins del seu projecte de vida. “Els metges d'abans no diré que siguin més vocacionals, però sí que tenien més disponibilitat per treballar de la que hi ha ara”, afirma en conversa amb Redacción Médica. La situació és especialment delicada en l'àmbit rural, encara més en una comunitat amb la demografia de Galícia. "Els residents prefereixen sempre les places de Vigo o la Corunya. Prefereixen anar a les ciutats que als pobles petits".
Aquest nou paradigma aboca les administracions a prioritzar altres criteris a més del sou, com la flexibilitat i la conciliació. La directiva del Sergas defensa que és una de les apostes que estan fent a la seva comunitat, tot i que subratlla que “la conciliació té el límit de l'assistència a la població, no podem tancar els hospitals en cap de setmana”. Des de la seva experiència al capdavant de la subdirecció gallega, Caamaño constata que “per molt que s'apugin les retribucions no es volen fer més hores”. Una qüestió que, al seu parer, es posa especialment de manifest en els entorns rurals: “Crec que els metges ara canvien anar tres dies de matí i tarda a canvi de tenir més dies lliures”. Aquesta reflexió la porta a plantejar-se la necessitat de redissenyar l'estructura o el repartiment dels centres sanitaris, al·ludint a models d'altres països on només fan guàrdies de nit.
En aquest sentit, Montes també aprecia aquest canvi de mentalitat, que atribueix al cansament davant una sobrecàrrega laboral a la professió que no estan disposats a tolerar: “Entre els joves preocupa molt més el tema de les guàrdies, estem en un sistema totalment arcaic i la gent cada cop està més farta”. En resum, per al vicepresident d'AME es tracta de posar en equilibri la conciliació juntament amb l'estabilitat dels contractes, com un aspecte per al qual considera imprescindible que les administracions planifiquin abans d'acabar la residència. A això hi suma la importància d'establir incentius per a les places de difícil cobertura i ajudes a l'habitatge, com ofereixen als arxipèlags.
La directiva subratlla les xifres de retenció que han aconseguit a la seva comunitat, millorant cinc punts respecte al 2023. Així, segons les dades que gestiona el Sergas, van formalitzar contracte 115 dels 122 residents que van finalitzar la seva formació (un 94%). No obstant això, Caamaño subratlla que el problema continua sent que "no surten tants metges com jubilacions".
