La fi de les guàrdies de 24 hores retallarà fins a 300 euros al mes el sou MIR
Per a un resident mitjà que faci 80 hores de guàrdia mensuals, tenint en compte les variacions autonòmiques i la distribució dels torns, els càlculs de Vicente Matas oscil·len entorn d'aquesta xifra
I a més: El Govern actualitza el Reial decret MIR per "reforçar les garanties en jornada, descansos i retribucions"
L'aprovació al Consell de Ministres del Reial decret 1146/2006, que regula les condicions laborals dels residents de Formació Sanitària Especialitzada (FSE), ha estat rebuda entre la celebració i l'escepticisme pel col·lectiu. La postura més crítica amb aquesta norma l'han expressat des de l'Associació MIR Espanya (AME), en base a la minva salarial a la qual aboca la norma al col·lectiu per les noves limitacions a la realització de guàrdies.
El RD posa fi als torns de 24 hores per als residents i fixa una limitació per norma general a quatre guàrdies al mes d'un màxim de 17 hores. D'aquesta manera, els residents passarien a tenir un topall de 68 hores de guàrdia al mes, amb la possibilitat d'afegir un cinquè mòdul “de manera excepcional i per raons docents justificades”, excloent expressament les necessitats assistencials del servei.
En base a aquestes noves limitacions, l'impacte sobre la butxaca dels MIR podria oscil·lar entre els 200 i els 300 euros, en funció de la comunitat i la distribució d'aquestes guàrdies, segons els càlculs de Vicente Matas del Centre d'Estudis del Sindicat Mèdic de Granada. En el seu darrer informe sobre el salari dels metges residents, el metge analitzava les diferències per comunitats i per any de residència en el preu al qual es paga l'hora de guàrdia.
En base a aquesta anàlisi, partint del cas mitjà d'un MIR que realitza unes 80 hores de guàrdia al mes, el doctor estima l'impacte entorn d'uns 200 euros al mes per als residents de primer any, als quals se'ls retribueix l'hora de guàrdia a 16 euros de mitjana a Espanya. La xifra puja progressivament amb els anys MIR, situant-se entorn dels 300 euros al mes per als facultatius de quart i cinquè any de residència. Entre aquests, la guàrdia es paga a una mitjana de 23 euros l'hora en jornada ordinària.
Matas subratlla en aquest sentit les palpables diferències entre comunitats i que aquestes quantitats es basen en les remuneracions en dies laborables, per la qual cosa podrien ser encara més grans incloent la realització de guàrdies en caps de setmana i festius.
El RD redueix a més el màxim de jornada setmanal en còmput trimestral, deixant-lo en 45 hores. De la mateixa manera, estableix noves garanties en descansos entre torns, de manera que es garanteixi el descans entre jornades d'almenys 12 hores.
La realització d'aquestes guàrdies, pel complement salarial que suposen, és fruit de debat entre els residents. Per a AME, el problema rau en què aquesta limitació de les guàrdies no vagi acompanyada d'un increment retributiu suficient. També des dels sindicats han expressat els seus recels per l'establiment d'unes millores salarials que perceben insuficients. La normativa estableix les quanties mínimes que ha de suposar aquest complement de residència sobre el salari base, establint una pujada progressiva per als residents segons el seu any de formació, amb l'objectiu de reduir la dependència salarial de les guàrdies.
La pròpia Memòria d'Anàlisi d'Impacte Normatiu del Ministeri de Sanitat per a la consulta pública de l'avantprojecte d'aquest RD fixa que l'estalvi pressupostari per als serveis de salut autonòmics amb la reducció de les jornades de guàrdies és “major que l'increment de la despesa” per l'augment retributiu contemplat en el RD. “A totes les comunitats autònomes i a l'Administració General de l'Estat la reducció de despesa associada a les guàrdies supera l'increment de despesa derivat de la pujada del complement de grau, per això es considera que l'increment de despesa es pot finançar amb la reducció”.
El president d'AME, Jesús Arzúa, assenyalava a aquest mitjà que aquesta minva salarial tem que es tradueixi en unes majors dificultats per viure en grans ciutats com Madrid o Barcelona, afavorint que, en la pràctica, l'elecció de la plaça estigui determinada per les capacitats econòmiques dels residents.
