Un psiquiatre de referència a l'hospital: la iniciativa dels MIR per agilitzar el suport en salut mental als residents
Amb el suport del Col·legi de Metges de Màlaga, l'AME busca crear un projecte pilot per reforçar l'atenció psicològica de manera específica per al col·lectiu a través del PAIME
I a més: La protecció de la salut mental dels MIR, a expenses del futur del RD: "La prevenció comença per millorar les condicions laborals"
Les darreres dades de l'Informe Ikerburn reflecteixen un esgotament crònic entre els metges joves que fa que el 94% presenti símptomes de burnout. Davant la pressió de la càrrega assistencial i la prevalença de les agressions, aquestes xifres en una etapa tan primerenca de la seva carrera professional posen el focus en la necessitat d'atendre les necessitats psicològiques d'un col·lectiu cada cop més conscienciat amb aquesta qüestió.
Amb aquest ímpetu, l'Associació MIR Espanya (AME) ha promogut un model de circuit per agilitzar la derivació dels residents cap a recursos d'atenció psicològica. La iniciativa parteix dels residents malaguenys, que treballen per implantar un projecte pilot en col·laboració amb el Col·legi de Metges de la província amb l'aspiració de dissenyar un estàndard extrapolable a nivell nacional.
Darrere d'aquesta proposta hi ha el vicepresident de l'AME, David Montes, qui destaca en declaracions a Redacción Médica l'aplicabilitat i eficiència del model proposat. El resident de tercer any apunta que la “gran aposta” d'aquesta proposta resideix en aprofitar els recursos existents, sense necessitat de crear unitats addicionals ni invertir recursos econòmics. Per això, planteja una via per facilitar l'accés a un dels recursos més potents per a l'abordatge de la salut mental dels facultatius: el Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt (PAIME).
El plantejament és fixar una figura d'enllaç a l'hospital per agilitzar l'atenció i derivació dels casos. “A través d'una figura d'enllaç hospitalària, el resident podria fer un primer contacte, rebre orientació inicial i, quan pertoqui, ser derivat al PAIME, evitant que les dificultats per demanar ajuda o accedir a aquests recursos retardin l'atenció”, argumenta en aquest sentit.
Tot i que el projecte es troba encara en fase “embrionària”, la idea és que l'Hospital Clínic Universitari Verge de la Victòria de Màlaga actuï com a camp de prova abans de plantejar-ne l'extensió a la resta de centres andalusos i, a llarg termini, a l'àmbit nacional.
Un circuit específic per a residents dins del PAIME
La proposta introdueix per primera vegada un subprograma específic dins del PAIME adaptat a les singularitats dels metges joves. Tot i que el pla original de l'Organització Mèdica Col·legial està consolidat a tot Espanya, fins ara s'orientava de manera homogènia a tots els facultatius en actiu per prevenir el risc de mala praxi derivat d'addiccions o trastorns psiquiàtrics. Tanmateix, els residents afronten una vulnerabilitat particular: “Tenen una sèrie de característiques, tant personals, per edat, recent incorporació al sistema laboral, la pressió docent, el fet que fan moltíssimes guàrdies a nivell de la porta, on es pateixen moltes agressions... i depenen de les comissions de docència i dels hospitals”, subratlla José Miguel Pena, secretari general de l'entitat col·legial malaguenya.
El nucli de la iniciativa resideix a ubicar el cribratge i l'acollida dins de les pròpies instal·lacions assistencials. A través d'aquesta figura d'enllaç, pensant prioritàriament en un especialista en Psiquiatria, es faria una primera entrevista presencial, telemàtica o telefònica on escoltar i orientar el resident i valorar la urgència del quadre. Segons explica Pena, la gran aportació rau en “coordinar l'activitat des de l'hospital, on es faria un procés de reducció de les barreres d'accés i la incorporació al programa PAIME”, situant al mateix centre sanitari la fase de detecció precoç i avaluació inicial.
Per trencar la por a l'estigma i a possibles repercussions curriculars, el doctor posa l'accent en l'estricta confidencialitat que es planteja per al procés. El protocol blindarà el procés perquè la informació “no passi a la història clínica general, per exemple al programa Diraya, de manera que no la pugui veure ningú”. Un cop derivat formalment al PAIME, el cas quedarà sota un sistema anonimitzat on el professional és identificat únicament mitjançant un codi alfanumèric, evitant la circulació d'identitats reals.
Pena alerta igualment sobre la trampa de l'autoexigència i el xoc amb la pràctica assistencial: “Són persones molt complidores, molt perfeccionistes, però quan un alumne surt de sisè, ha tret el seu MIR i el posen en una urgència, és un món diferent, de decisions ràpides i agressivitat, on aquestes generacions tenen menys eines de defensa”. Una desprotecció que sovint desemboca en conductes de risc: “És molt freqüent que quan els veiem, fa temps que s'automediquen; això se sol resoldre moltes vegades amb consulta de passadís i amb acudir a l'automedicació, cosa que afegeix complicacions addicionals a la patologia psíquica”. El nou circuit aspira a erradicar aquestes inèrcies i garantir que cap resident suporti en silenci el pes del col·lapse emocional.
