Examen MIR.
MIR

El MIR 2027 creix fora de les capitals: aquestes són les ciutats que més places guanyen en un any

Les localitats amb menys places de partida són les que més acceleren, amb pujades de fins al 233% gràcies a noves unitats docents i a l'arribada d'Urgències

I a més: MIR 2027: Totes les places disponibles, al Cercador de Redacción Médica

Publicada

Quan es parla de places MIR, els focus solen apuntar a Madrid, Barcelona o València, les ciutats que més residents formen. Però si es mesura el creixement en proporció a l'oferta de partida, el mapa de 2027 canvia de protagonistes. Les ciutats que més acceleren són localitats mitjanes, moltes d'elles fora de les capitals de província, que amplien la seva oferta molt per sobre del 4% que creix el conjunt del sistema.

Són, sobretot, ciutats amb un hospital comarcal o d'àrea que aquest any suma places per primera vegada en alguna especialitat. En la majoria dels casos es tracta d'Urgències i Emergències, la disciplina que més creix en tota la convocatòria i que ara arriba també a centres de menor mida. El resultat són pujades percentuals cridaneres que, això sí, convé llegir juntament amb les xifres absolutes: en ciutats amb poques places, una o dues més són suficients per disparar el percentatge.

Estudiantes MIR.

Calella, l'estrena d'una unitat de Medicina de Família

El major creixement real de l'any correspon a Calella, a la comarca barcelonina del Maresme. La ciutat passa de 3 a 10 places MIR, un augment del 233,3%. L'explicació és concreta: la Corporació de Salut del Maresme i la Selva estrena una unitat docent de Medicina Familiar i Comunitària amb set places, que se sumen a les tres que ja oferia en altres especialitats. És l'únic cas del top en què el creixement no arriba per la via hospitalària, sinó per l'Atenció Primària.

Per la seva banda, la Comunitat de Madrid col·loca quatre municipis entre les ciutats que més creixen, tots a la seva corona metropolitana. Arganda del Rey és la segona d'Espanya en percentatge: passa de 3 a 7 places (+133,3%) gràcies a l'Hospital Universitario del Sureste, que estrena dues places d'Urgències i dues de Pediatria. Pozuelo de Alarcón creix un 50% (de 4 a 6), amb una plaça nova d'Urgències i una altra de Pediatria a l'Hospital Universitario Quirónsalud Madrid. Parla (+20%, de 15 a 18) i Coslada (+16,7%, de 24 a 28) completen la presència madrilenya. A Coslada, les quatre places noves de l'Hospital Universitario del Henares són totes d'Urgències.

Gandia i Manacor, de la mà d'Urgències

Fora de Madrid, Gandia destaca entre les ciutats amb més volum del grup. Puja d'11 a 16 places (+45,5%), i quatre de les cinc noves són d'Urgències i Emergències a l'Hospital Francesc de Borja. Manacor, a Mallorca, creix un 33,3% (de 6 a 8) pel mateix motiu: el seu hospital passa d'una a tres places d'Urgències. El patró es repeteix en bona part de la taula. En vuit de les dotze ciutats que més creixen, Urgències aporta places noves: en total, 18 de les 37 places que sumen entre totes, gairebé la meitat. És la traducció local del que passa a escala nacional, on aquesta especialitat explica gairebé la meitat del creixement del MIR.

Igualment, en les dades en brut, la ciutat que més creix és Vilanova i la Geltrú (Barcelona), que passa de 5 a 21 places, un 320% més. Però aquest salt té una explicació administrativa. L'antiga unitat docent de Medicina de Família “Costa Ponent”, que el 2026 figurava a Cornellà de Llobregat amb 61 places, s'ha dividit en tres.

Dos segueixen registrades a Cornellà (Baix Llobregat i Delta, amb 29 i 26 places) i la tercera, la del Penedès, amb 17, figura ara a Vilanova. Aquestes places ja existien al sistema, encara que sota una altra unitat i amb seu en una altra ciutat. Per això Vilanova no apareix al rànquing: la seva pujada reflecteix un canvi de seu i no un creixement comparable al de la resta.

Pediatra

Jerez, Elx i Móstoles, les grans que més creixen

Entre les ciutats amb més de 50 places, també hi ha creixements destacats, encara que més moderats en percentatge. Jerez de la Frontera puja un 15,4% (de 52 a 60), impulsada pel seu hospital, que suma vuit places. Elx creix un 14,3% (de 70 a 80), repartit entre l'Hospital General Universitari i el del Vinalopó. Móstoles avança un 13,2% (de 76 a 86), amb el Rey Juan Carlos i l'Hospital Universitario de Móstoles al capdavant.

Les ciutats que més creixen en percentatge (2027)

  1. Calella (Barcelona): +233,3% (de 3 a 10 places)
  2. Arganda del Rey (Madrid): +133,3% (de 3 a 7)
  3. Pozuelo de Alarcón (Madrid): +50% (de 4 a 6)
  4. Burjassot (València): +50% (de 2 a 3)
  5. Gandia (València): +45,5% (d'11 a 16)
  6. Manacor (Balears): +33,3% (de 6 a 8)
  7. Avilés (Astúries): +28,6% (de 7 a 9)
  8. Parla (Madrid): +20% (de 15 a 18)
  9. Empat al 16,7%: Coslada (de 24 a 28), Puerto Real (de 24 a 28), Arrecife (de 12 a 14) i Minas de Riotinto (de 6 a 7)