La pressió del rànquing MIR porta el metge a triar especialitats top en contra de la seva veritable vocació
Un estudi recent ha analitzat l'impacte de la percepció social de l'especialitat de Pneumologia com a exemple d'aquest paradigma
I a més: Triar una especialitat MIR poc popular amb bon número: "És salut mental"
Obtenir un número d'ordre destacat és l'ambició que uneix tots els aspirants a l'hora de fer l'examen d'accés a les places de Metge Intern Resident (MIR). Tanmateix, aquesta bona notícia acadèmica pot arribar a jugar en contra seva i plantejar-los un dilema que no contemplaven en l'elecció de la seva especialitat. Així, en molts casos, qui se situa en les millors posicions en l'adjudicació tendeix a triar les places d'aquelles especialitats amb més 'estatus' o més demanda entre els millors expedients. Els resultats de l'examen MIR afavoreixen així un biaix entre els estudiants que desplaça del focus les especialitats menys valorades socialment, per considerar-se socialment la seva elecció com una forma de 'desaprofitar' la nota obtinguda.
Exemple d'aquest paradigma és l'especialitat de Pneumologia, tal com ha analitzat un estudi col·laboratiu recent publicat a ScienceDirect. La publicació parteix de la constatació que aquest àmbit amb prou feines figura entre les preferències dels candidats en posicions capdavanteres després de l'examen. No debades, els autors de l'estudi apunten que aquesta rèmora no obeeix a una manca de complexitat clínica, sinó a la comparació amb disciplines afins. La disciplina respiratòria —el protagonisme assistencial de la qual es va multiplicar després de les successives crisis sanitàries i l'avenç de les tècniques intervencionistes— presenta habitualment un patró d'elecció esglaonat i regular al llarg del procés d'adjudicació.
Aquesta dissonància entre vocació i número d'ordre no és un fenomen aïllat de la sanitat espanyola, sinó que connecta amb el que la literatura mèdica internacional descriu com l'impacte del "currículum ocult". En un estudi qualitatiu publicat a BMJ Open, investigadors britànics van constatar com l'entorn hospitalari i docent exerceix una pressió sistemàtica sobre el graduat excel·lent mitjançant comentaris que penalitzen les àrees de tall baix. El treball va documentar que els aspirants amb millors qualificacions pateixen un condicionament explícit que qualifica de "malbaratament del talent" optar per branques generalistes o menys cotitzades, empenyent-los activament cap a les places amb més estatus institucional.
Pneumologia: com revertir la percepció per augmentar l'interès
En contrastar el contingut assistencial amb el patró d'adjudicació, els investigadors constaten una contradicció evident: tot i reunir elements d'alta complexitat assistencial —des de la gestió del pacient crític en unitats de cures intermèdies (UCIR) i les tècniques de suport respiratori, fins a la broncoscòpia robòtica i intervencionista o el cribratge en càncer de pulmó amb projectes com CASSANDRA—, Pneumologia amb prou feines figura entre les opcions dels aspirants amb els millors números d'ordre. Els autors atribueixen aquest desajust al fet que especialitats afins com Cardiologia o Digestiu aconsegueixen projectar una identitat tecnològica, investigadora i procedimental molt més nítida des de la facultat. A això s'hi afegeix la poca exposició pràctica a les tècniques respiratòries avançades durant el grau, el solapament amb altres disciplines i factors determinants en la presa de decisió de l'opositor, com ara les perspectives d'exercici privat, la càrrega assistencial de les guàrdies i la conciliació laboral.
Les dades constaten que els residents que van prioritzar els factors intrínsecs, com ara el contingut del programa formatiu, el règim de guàrdies, la compatibilitat de vida i l'interès clínic, van mostrar índexs notablement superiors de resiliència i satisfacció assistencial enfront dels qui van basar la seva adjudicació en el barem numèric. L'anàlisi desmunta en primer lloc la percepció generalitzada que la Medicina Respiratòria travessa un deteriorament en les seves preferències en triar-se amb números absoluts cada cop més alts. En contrastar la sèrie temporal de la darrera dècada (2017-2026), els autors revelen que aquest retard és purament aparent: l'oferta global de places MIR i la de Pneumologia han crescut en paral·lel, representant aquesta darrera una quota estable d'entre l'1,68% i l'1,84% del total del sistema formatiu.
A aquest factor s'hi sumen elements determinants en la presa de decisió de l'opositor que penalitzen l'especialitat davant d'altres alternatives: les expectatives de desenvolupament en la medicina privada, la càrrega assistencial de les guàrdies i la recerca d'una millor conciliació laboral. Així mateix, el text remarca que els plans d'estudi del grau de Medicina ofereixen una exposició clínica insuficient a les tècniques respiratòries avançades i al seu caràcter multidisciplinari, cosa que fa que molts aspirants no descobreixin el seu veritable abast fins que l'examen ja s'ha celebrat.
Per revertir aquest biaix i evitar que les classificacions desvirtuïn l'orientació vocacional, els autors plantegen mesures concretes que transcendeixen el moment de l'assignació. Reclamen que l'assignatura sigui impartida prioritàriament per pneumòlegs i incorpori tallers pràctics obligatoris de simulació en ecografia pulmonar, ventilació i drenatges toràcics. Alhora, proposen facilitar l'accés bonificat a congressos científics nacionals i internacionals per a estudiants de Medicina, potenciar les jornades informatives post-MIR i donar suport als residents en actiu perquè exerceixin com a ambaixadors reals de l'especialitat davant la influència rígida del rànquing numèric.
La recerca, promoguda conjuntament per tutors de formació mèdica continuada, facultatius adjunts i docents d'acadèmies de preparació MIR, aprofundeix en la bretxa existent entre l'interès previ de l'opositor i l'acte final d'assignació telemàtica de places. A través d'enquestes estructurades i entrevistes qualitatives, el treball dissecciona com les expectatives de l'entorn formatiu, el prestigi social i la por al "malbaratament" d'un número competitiu reconfiguren la motivació del futur resident en qüestió de setmanes.
