Els tutors MIR exigeixen "directrius objectives" per avaluar el tracte al pacient i l'ètica dels residents
Els tutors FSE demanen una estructura única per a l'anàlisi de les competències transversals, a més del blindatge efectiu de les hores dedicades als residents.
I a més: 'No' dels tutors MIR al nou diploma d'acreditació: "El col·lectiu no necessita més papers, sap que està capacitat"
El bon especialista no és només aquell amb amplis coneixements sanitaris. La qualitat del professional no es mesura exclusivament pel maneig de procediments clínics o el domini de les noves tecnologies, sinó també per la seva capacitat per comunicar-se amb el pacient, detectar riscos, treballar en equip, emprar racionalment els recursos o respectar els principis ètics en l'exercici. Aquest tipus de competències defineixen els millors metges, infermeres, farmacèutics o psicòlegs. Per això, el procés de Formació Sanitària Especialitzada (FSE) insisteix en elles. Els equips docents de MIR, EIR, FIR, PIR, BIR, QIR i RFIR incideixen en la seva transmissió als residents. No obstant això, no sempre és fàcil avaluar-les, raó per la qual tutors i caps d'estudis demanen una base en la qual fonamentar la seva valoració.
La presidenta de la Societat Espanyola de Formació Sanitària Especialitzada (Sefse) i cap d'estudis de l'Hospital Universitari Fundació d'Alcorcón, Isabel González Anglada, defensa establir una directriu única per a l'anàlisi d'aquestes competències. "El Ministeri de Sanitat ha d'indicar de manera objectiva què ha d'aconseguir el resident al final de cada any i de la residència", comenta a Redacción Médica. Així, es considera fonamental establir una estructura concreta per a tots els col·laboradors docents i tutors del Sistema Nacional de Salut (SNS) -habitualment els encarregats d'omplir les fulles de valoració del resident-, amb l'objectiu d'acabar amb els biaixos i afavorir la correcta avaluació.
En aquest sentit, González Anglada recalca la importància del mètode Mini-CEX (Mini Clinical Evaluation Exercise), implantat en diferents països, però no de manera completa a Espanya. Aquesta tàctica es basa en l'observació del resident en consulta amb un pacient durant 15-20 minuts. En acabar, el tutor proporciona retroalimentació immediata i fixa una qualificació dins d'un sistema de puntuació regulat. "Ens guiaria en el procés de capacitació del professional, a més de l'avaluació", explica. "El resident podria detectar i saber què ha de millorar", continua. És més, defensa fer una prova d'aquest tipus a l'any, tant per a les competències esmentades com per a altres dimensions del seu rendiment.
Manca de temps
No obstant això, la implementació d'un mètode d'aquestes característiques requereix d'un element de vegades escàs dins del SNS: el temps. La pressió assistencial viscuda als hospitals i a l'Atenció Primària obliga la plantilla docent a dedicar la major part de la seva jornada a l'atenció de pacients i, per tant, restar hores a les seves funcions com a tutor. "En moltíssims centres no hi ha temps de dedicació a la tutoria", lamenta. "Cal recordar que aquesta tasca no es fa des de la improvisació o l'atzar, sinó que requereix de preparació i hores al costat dels residents", afirma.
El Reial Decret 183/2008, pel qual es regula el rol del tutor, estableix que les comunitats autònomes fixen el temps destinat a aquesta competència per part dels sanitaris acreditats. La majoria de regions determina tres hores al mes per resident. No obstant això, la normativa no s'acostuma a materialitzar. "No es compleix en gairebé cap lloc, ja que no sol haver-hi substituts assistencials del tutor, quan aquest ha de dedicar-se a aquesta funció", manifesta la presidenta de Sefse.
Un escenari que perjudica la formació dels futurs especialistes, però també l'atracció de sanitaris a l'àmbit de tutoria. Des de la societat científica duen a terme formacions, alhora que promocionen aquesta funció entre el personal del SNS. Una competència ben valorada, malgrat les exigències del rellotge. "L'únic que demanen els tutors és temps i que els treguin càrrega assistencial", assevera González Anglada.
Cita anual dels tutors FSE
Aquests són alguns dels temes que vertebraran la propera reunió dels encarregats de la instrucció d'especialistes. La Sefse celebrarà el seu desè congrés nacional a l'Hospital Universitari de Toledo entre el 21 i el 23 d'octubre, coincidint amb la vint-i-dosena Trobada de Tutors i Caps d'Estudis. Una cita per compartir experiències i conèixer noves tècniques i eines d'aprenentatge, però també per dialogar sobre la direcció que ha de prendre la FSE per dotar el sistema sanitari dels millors professionals.
"El nostre objectiu és ajudar tutors i caps d'estudis a desenvolupar la seva feina amb els residents, ja que són una peça fonamental per garantir la futura qualitat assistencial", indica González Anglada. L'avaluació de les competències transversals i la supervisió protagonitzen tres jornades de taules de debat, en les quals també es programaran tallers específics sobre la gestió de conflictes, el feedback efectiu o l'abordatge d'una valoració negativa. Una trobada en què també intervindran els propis professionals en formació, que transmetran la seva percepció sobre el procés d'especialització al SNS.
![Josep Montserrat, Alberto Esteban y Lorenzo Armenteros.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/149252.jpg?p=w:320\/h:240&h=LdU_4zL_"])
La majoria de residents recorda el seu tutor. "La modelització a través de l'exemple és molt important per crear professionals", determina la representant de Sefse. És més, alguns dels assistents al congrés tornaran en pròximes edicions com a acompanyants de MIR o EIR. Potser amb més minuts a la seva agenda per convertir els sanitaris del demà en millors clínics i comunicadors. "No hem d'oblidar que el SNS existeix per a l'assistència, però també per a la recerca i la docència", sentencia.
