Entrar a Medicina després de passar per dos FP i gairebé acabar Infermeria: "No podia dormir a les nits"
Amb un 13,028 de nota i la carrera d'Infermeria gairebé acabada, la Raquel demostra que la perseverança és la clau per arribar a la facultat: "Cal lluitar totes les vies"
I a més: Noelia, l'estudiant de Medicina que va tornar al grau 20 anys després: "Vaig decidir enfrontar-me a les meves pors"
Notícies relacionades
- CTO i la Universitat Fernando Pessoa Canàries s'alien a favor de l'orientació professional abans del MIR
- El nedador olímpic que compagina Fisioteràpia i Infermeria: "Sempre cal tenir un pla B"
- Les universitats privades acaparen el 96% del creixement de matriculats en Farmàcia
- L'opció de compartir hospital de pràctiques prolifera al grau en Medicina per una excepció legal
Tot i que estudiar Medicina mai va estar als plans inicials de la Raquel, aviat la idea es va enquistar al més profund de la seva ment. Va començar el Batxillerat de Socials, però explica que només va durar un mes. "Vaig decidir tirar per la branca sanitària llavors, que és el que realment m'agradava", assenyala a Redacción Médica. Després d'acabar els estudis postobligatoris, es va matricular en un grau mitjà de Farmàcia perquè, segons destaca, "la Infermeria no li cridava gaire l'atenció". Ella ho sabia bé, havia vist què era la professió de la mà de la seva mare, infermera durant tota una vida. Allà va descobrir el món de les patologies i va acabar de confirmar que el seu era la Medicina.
Però abans d'aconseguir el seu somni va passar per un grau superior, la carrera d'Infermeria i diversos intents a la Selectivitat. "No volia quedar-me amb el dubte", afirma la ja futura metgessa, que convida tothom a persistir encara que el camí sigui més llarg. "Em feia cosa perquè començo amb 25 anys i només em queden 2 anys per acabar Infermeria", recorda la gaditana que, però, subratlla que pitjor era la sensació de "rebutjar el somni de la seva vida".
Descobrir a la farmàcia la seva passió per la Medicina
Després d'acabar Batxillerat, la Raquel va decidir matricular-se en un grau mitjà de Farmàcia amb la ment posada en l'accés universitari. "La part de la patologia sempre m'havia agradat molt, però mai m'havia vist capaç", assegura. Acabat el grau, on afirma que "va aprendre molt" i li va servir "per corroborar el seu veritable interès" en la Medicina, la Raquel va començar a treballar en una farmàcia. Però volia continuar estudiant i es va matricular en un grau superior de Laboratori.
"Però vaig haver de deixar-ho perquè preferia treballar a jornada completa en aquell moment", relata la futura metgessa. La idea d'estudiar Medicina seguia rondant-li pel cap, així que va tornar a reprendre els estudis. En aquest cas, amb un grau superior d'Imatge per al Diagnòstic i Medicina Nuclear. Explica que se'l va treure en un any agafant més assignatures per poder presentar-se a la Selectivitat. "Em vaig presentar el 2024, vaig treure un 8,75 en Biologia i un 8,25 en Química", recorda orgullosa. Però el 13,028 de nota final no va ser suficient per estudiar a Cadis, així que les portes a Medicina es van tancar, de moment.
Infermeria va sorgir com una alternativa i, tot i que no li generava gaire il·lusió, va acabar reconeixent que "no era una mala opció". Cada any, la Raquel feia la preinscripció a Medicina per "provar sort". "Hi havia alguna cosa en mi que em deia que havia de continuar intentant-ho", assegura.
La Raquel ho va acabar aconseguint, encara que amb una sensació "agridolça". "Només em quedaven 33 crèdits teòrics per acabar Infermeria. Sabia que era una professió que, tot i que no fos la meta de la meva vida, em donaria una bona vida", reconeix. Però, d'altra banda, relata com, durant les nits, la inquietud de no complir el seu veritable somni la desvetllava.
"Només em quedaven 33 crèdits teòrics per acabar Infermeria. Sabia que era una professió que, tot i que no fos la meta de la meva vida, em donaria una bona vida"
La perspectiva d'Infermeria i la importància de no quedar-se amb el dubte
Gràcies al grau superior, la Raquel ha convalidat Bioestadística, Nutrició, Bioètica, Epidemiologia i una altra optativa. Però Infermeria, segons assenyala, li ha aportat "una visió molt més àmplia de la salut". "No simplement la visió reduccionista del diagnòstic i el tractament mèdic, sinó comprendre que darrere de tot hi ha un equip d'infermeria que és qui realment està al peu del canó amb el pacient", subratlla la gaditana, que també posa el focus en la importància de comptar amb un equip multidisciplinari.
Senteix que haver començat la carrera li ha donat "la capacitat de veure els dos prismes": el de la cura i el de buscar què li passa a la persona i intentar curar-la, acompanyar-la o pal·liar-la. Una visió que espera poder posar en pràctica durant aquests anys a Medicina.
Tot i que prefereix ara viure "el dia a dia", sí que té una idea de la branca en què li agradaria acabar exercint. "Sempre m'ha cridat l'atenció Medicina Interna, és una mica com el calaix de sastre i on fas una mica de tot", explica la futura metgessa, que subratlla com la sèrie House va incidir en això. "Ja estic que em pujo per les parets", reconeix després de l'aterratge d'aquest escàs mes i mig a la carrera.
"Encara m'estic ubicant, veient els horaris que són una mica complexos, però bé. Crec que m'atabalaré de cara al desembre, que al gener començo els exàmens", afegeix. Per ara assegura anar "una mica en automàtic", però gaudint de la recompensa. Sobre això vol llançar un missatge a tots aquells que estiguin en una situació semblant: "No et quedis amb el dubte". Per a ella, si existeix un objectiu tan clar i fort a la teva vida, "has de lluitar totes les vies que estiguin a la teva mà".
