L'opció de compartir hospital de pràctiques prolifera al grau en Medicina per una excepció legal
Els degans de les facultats amb estudis facultatius aposten pel compliment de la normativa que permet una única institució acadèmica per centre per a la realització de rotacions clíniques.
I a més: Els graus sanitaris fien el deteriorament de les capacitats de l'alumne al sistema d'admissió i la formació complementària
Una universitat per hospital. Cada facultat de Medicina rubrica convenis amb diferents centres perquè el seu alumnat faci les rotacions clíniques establertes en el seu pla d'estudis. A nivell normatiu, aquest tipus d'acords blinda les infraestructures sanitàries signants de la recepció d'estudiants procedents d'altres institucions acadèmiques. Tanmateix, el bloqueig formatiu es trenca a través de les excepcions legals. Els casos d'entitats assistencials amb matriculats de diferents universitats es repeteixen en diversos punts de la geografia espanyola. Un escenari que preocupa als representants universitaris, que demanen el compliment de les bases de la normativa vigent, en pro de la formació dels metges.
La Conferència Nacional de Degans de Facultats de Medicina d'Espanya (Cndfme) no aprova la compartició d'hospitals, ja que, des del seu punt de vista, afecta la instrucció sobre el terreny de l'estudiantat. "La qualitat de les pràctiques clíniques als centres sanitaris és un dels pilars fonamentals de la formació dels futurs metges", han assenyalat des de l'organització a aquest diari. Un nivell que dubten que es pugui mantenir amb la presència de matriculats de més d'una universitat.
En concret, els responsables del grau puntualitzen que el nombre de tutors disponibles per centre no és suficient per acompanyar un grup d'alumnes de major mida. "La supervisió pot veure's limitada", han indicat. El mateix problema succeeix amb l'equipament i els espais de formació. D'altra banda, el volum d'estudiants perjudica la relació pacient-estudiant i fins i tot interfereix en el dret a la intimitat dels usuaris de la instal·lació hospitalària.
Així mateix, els degans remarquen que la qualitat de la formació es veu compromesa, igual que l'accés a les diferents rotacions clíniques. D'altra banda, la presència de matriculats de diversos centres deriva en més d'un pla d'estudis aplicat en la pràctica clínica, la "coordinació del qual sol resultar complicada" i "genera confusió entre alumnes i facultatius col·laboradors". També opinen que aquest escenari es tradueix en una pitjor gestió d'horaris i rotacions, una assignació complexa de pacients i una pèrdua de la identitat institucional de les entitats acadèmiques.
Què diu la llei?
La Cndfme recorre al compliment del Reial decret 822/2021, pel qual es regula l'organització dels ensenyaments universitaris, amb l'objectiu de complir els requisits de qualitat exigits. En aquesta normativa es recull una disposició procedent de l'articulat del Reial decret 1558/1986, que defineix el règim de concerts entre les universitats i les institucions sanitàries. Aquesta estableix que "els hospitals universitaris no podran estar vinculats per concert o conveni a més d'una universitat per a la impartició d'una mateixa titulació".
Tanmateix, aquest mateix punt també obre la porta a la compartició. El text legal afirma que "en situacions excepcionals", la institució acadèmica inicialment conveniada té l'opció d'autoritzar l'ampliació a altres entitats formatives de "l'activitat d'aquest hospital universitari". D'aquesta manera, la norma assenyala que "existeix la possibilitat de realització de pràctiques acadèmiques per una altra universitat diferent de la universitat vinculada sota conveni específic i prèvia autorització de la universitat vinculada".
Casos a Espanya
L'esmentada "situació excepcional" és l'augment progressiu de les places per a la formació de metges a tot Espanya. El creixement dels centres privats amb la titulació facultativa ha donat lloc a un nombre important d'alumnes, que han de fer pràctiques clíniques. Una xifra que s'espera que no deixi d'augmentar al llarg dels propers anys, ja que existeixen diversos projectes de facultats de Medicina ja aprovats.
![Antonio Compa Rosique.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/95357.jpg?p=w:1706\/h:960&h=n6yx2ycY"])
Un ritme de creixement que no coincideix amb el de la xarxa hospitalària del país. Així, l'Hospital de Guadarrama proposa rotacions per a alumnes de cinc universitats madrilenyes -dues públiques i tres privades-, mentre que l'Hospital Nuestra Señora del Rosario (Madrid) compta amb convenis de col·laboració formativa amb tres institucions acadèmiques de la capital. A Catalunya, els Hospitals de Mollet i del Sagrat Cor reben alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona, tot i estar acreditats com a centres de la Universitat de Barcelona. D'altra banda, l'Hospital Sant Joan de Déu del Aljarafe (Sevilla) compagina la formació clínica de l'estudiantat de les Universitats de Sevilla i Loyola Andalusia. Mentrestant, la Comunitat Valenciana va obrir la porta a la compartició de tots els hospitals de la província d'Alacant per l'alumnat de les Universitats Miguel Hernández i d'Alacant. Al seu torn, les xarxes privades hospitalàries acostumen a rebre alumnes de diferents centres formatius, tot i que solen signar els convenis per grau universitari, de manera que s'aïlla la instrucció. Un model que encara genera dubtes.
