La tornada de Medicina de l'Esport al MIR, un "alleujament" per al relleu generacional en l'especialitat
Des de l'Organització Mèdica Col·legial, Pedro Manolelles ressalta la importància d'arribar a la convocatòria de 2028 davant les dificultats actuals per cobrir les jubilacions en aquest camp per la manca d'especialistes.
I a més: L'especialitat de Medicina de l'Esport torna al MIR 11 anys després i espera les seves primeres places per a 2028
Després de onze anys fora del sistema MIR, Medicina de l'Esport compta amb l'aval ministerial i autonòmic per ser una realitat, previsiblement, en la convocatòria de 2028. Després de rebre el vistiplau de la Comissió de Recursos Humans aquest dilluns, el retorn d'aquesta especialitat passa a dependre de la voluntat del Consell de Ministres per continuar la seva posada en marxa. Des de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), Pedro Manolelles celebra aquest avenç com una “excel·lent notícia”. El representant de Medicina de l'Esport a la Unió Europea de Metges Especialistes (Uems), en declaracions a Redacción Médica, es mostra caut a la vegada que optimista pel moment polític en què s'ha produït aquest anunci.
La imminent convocatòria electoral del 29N fa que Manolelles recordi l'experiència d'ocasions anteriors, on els canvis de Govern han aturat el procés de retorn de l'especialitat al sistema MIR. Tanmateix, confia que en aquesta ocasió serveixi per arribar a bon port, donat el pas definitiu que suposa la seva ratificació entre les comunitats autònomes i el Ministeri. Tot i que reconeix que seria una sorpresa que arribés al Consell de Ministres abans de les eleccions, l'acord subscrit amb les comunitats suposa "un punt de partida molt avançat". "Estem esperançats perquè aquesta situació no és la mateixa que ocasions anteriors i fins i tot un hipotètic canvi de Govern no suposaria tornar a la casella de sortida", apunta l'especialista.
Urgència en la provisió de places per garantir el relleu generacional
Per a Manolelles, "era lògic que tirés endavant", en base als suports recollits a la Comissió Tècnica entre les comunitats i apunta al camí que queda per recórrer per aterrar l'especialitat al sistema MIR. Després de la seva eventual aprovació per part del Govern, prèvia consulta pública del pertinent reial decret, el primer pas seria l'acreditació de les unitats docents.
Tenint en compte que no es comptaria amb nous especialistes formats fins a 2032, el doctor dibuixa un horitzó en què la inclusió de les places no hauria d'anar més enllà dels dos pròxims anys. Altrament, apunta que s'entraria en un horitzó complicat per garantir el relleu generacional: "Estem en una situació gairebé dramàtica. Hi ha molts companys que s'estan jubilant i no podem cobrir les places que són necessàries".
Per això, apunta la necessitat que el Govern que surti de les urnes doni continuïtat a la posada en marxa de l'especialitat en el termini d'un any per començar a veure'n els fruits a la pròxima legislatura. Abans de comptar amb la nova fornada d'especialistes, l'especialista apunta que l'homologació dels facultatius amb experiència acreditada en aquest camp seria una important salvaguarda per abordar la necessitat d'especialistes: "Seria un alleujament per a les unitats que necessiten aquests perfils". Manolelles ressalta que "no partim de 0" en aquest propòsit, assenyalant l'exemple d'Andalusia o Catalunya com a comunitats que compten amb una infraestructura adequada per assumir la futura formació en Medicina de l'Esport.
La tornada d'aquesta disciplina a la sanitat pública, ressalta que no és una qüestió que afecti simplement als esportistes, sinó que va destinada a la supervisió mèdica de la pràctica d'activitat física. Una tasca per a la qual des de l'OMC subratllen la conveniència de transcendir el paradigma de la recomanació genèrica per avançar cap a un model personalitzat de prescripció com a agent terapèutic "de primer ordre".
En els anys en què Medicina de l'Esport s'ha mantingut fora de la formació sanitària especialitzada, l'OMC no ha renunciat a l'objectiu de tornar-la. Un mèrit que també reconeix a la subdirectora d'Ordenació Professional, Tania Cedeño, per "haver estat capaç de traslladar a les conselleries de Sanitat la necessitat de reconèixer l'especialitat", sent aquesta una qüestió que fins ara només s'havia abordat amb els departaments autonòmics d'Esport. Va ser la mateixa responsable ministerial qui va avançar el bon ritme d'aquesta iniciativa, destacant que el seu departament deixaria encaminada la seva tramitació, a expenses del que passi a les eleccions.
