Sanitat preveu abordar en un mes l'aval autonòmic per al retorn de Medicina de l'Esport al MIR
La Comissió de Recursos Humans es reunirà per decidir el vistiplau a la seva habilitació amb les comunitats, entre les quals la subdirectora d'Ordenació Professional sosté que compta amb els suports suficients
I a més: José María Villalón: "La Medicina esportiva ha estat clau per a l'èxit de l'esport espanyol"
Després d'11 anys fora del sistema MIR, l'especialitat de Medicina de l'Educació Física i de l'Esport ha fet un pas endavant per tornar a formar part de la Formació Sanitària Especialitzada. Segons ha assenyalat la subdirectora general de Formació i Ordenació Professional del Ministeri de Sanitat, Tania Cedeño, l'actualització formativa d'aquesta especialitat es troba en mans de la Comissió Tècnica Delegada de la Comissió de Recursos Humans des de fa unes setmanes.
Ara, serà qüestió que els representants de les comunitats autònomes es reuneixin per prendre una decisió sobre la seva habilitació en una trobada que Cedeño preveu que arribi entre finals d'octubre i mitjans del següent. De cara a aquesta cita, la subdirectora ha avançat que compta amb el suport suficient entre les comunitats autònomes. Sense precisar el nombre de suports, ha apuntat que tenen el suport de més de les set comunitats necessàries per donar llum verda al procés de reprendre el reconeixement de l'especialitat. Cedeño ha explicat que la proposta afronta ara la seva recta final dins de la tramitació ordinària. "El pas per la Comissió de Recursos Humans és un tràmit ordinari que no sé si a finals de mes o dins d'un mes es reunirà, i es decidirà amb les comunitats autònomes l'habilitació", ha precisat. Un procés anàleg al que ja va afrontar en el seu dia Medicina Legal i Forense.
Així ho ha detallat en el marc d'una jornada sobre el futur d'aquesta especialitat organitzada per l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), des d'on comparteixen el propòsit d'avançar en el reconeixement formal d'aquesta especialitat. El procés, no obstant això, apunta a dilatar-se en el temps per la necessitat de plasmar-se en un Reial decret que, per terminis procedimentals, no trigaria menys de sis mesos. Un recorregut on també haurien de donar el seu vistiplau la Comissió d'Especialitats, a més de posar les bases per a l'acreditació d'unitats docents. Per afrontar-ho, la subdirectora ha advocat per "recollir el màxim consens possible" en totes les fases per no precipitar una tramitació que pugui veure's frustrada per desacord o per qüestions tècniques.
Davant l'horitzó d'incertesa que planteja l'avançament electoral i els terminis requerits per a aquesta tramitació, Cedeño ha insistit que el Ministeri deixarà els deures fets per donar continuïtat a l'especialitat amb independència d'un eventual relleu institucional: "Amb aquesta decisió es deixarà, abans d'aprovar, per seguir treballant i, vingui qui vingui, se li posarà damunt la taula on som i que es prengui la decisió, vingui qui vingui. Nosaltres amb la nostra anàlisi sí que ho deixarem ultimant per seguir treballant fins que hi hagi canvi o no hi hagi canvi".
La subdirectora ha apuntat que aquesta iniciativa respon a la necessitat d'adequar la formació sanitària especialitzada tant a la legislació nacional —en el marc del Reial decret 589/2022— com a la normativa de la Unió Europea per garantir el seu reconeixement comunitari. "Portem una feina àrdua amb la societat científica, el Consell Superior d'Esports i les comunitats autònomes per posar damunt la taula la necessitat de l'especialitat, de la seva actualització i de plantejar-la dins del marc normatiu", ha subratllat Cedeño.
Més enllà de l'atenció a l'esport d'alta competició, Cedeño ha justificat la urgència de regular l'especialitat com una eina indispensable per a la promoció de la salut en pacients crònics i per combatre la desinformació a les xarxes socials. "En una societat on les xarxes socials, els bulos i els falsos professionals sanitaris estan sortint, trobem recomanacions o la prescripció d'exercici sense control; persones que es preparen una mitja marató sense haver fet exercici abans i després tenim els problemes que estem veient", ha advertit la subdirectora general.
La prescripció d'exercici com a "eina terapèutica de primer ordre"
En el camí cap a aquest reconeixement formal, per a l'OMC hi ha altres objectius intrínsecs en el paper d'aquests facultatius. El primer d'ells passa per fomentar la prescripció d'exercici físic com un recurs terapèutic essencial. Per a la vicepresidenta d'aquesta entitat, Rosa Arroyo, si bé s'ha experimentat una millora considerable en els darrers anys, encara existeix "marge de millora". “L'esport és una eina terapèutica de primer ordre, però encara no forma part de manera sistemàtica de l'activitat mèdica”, ha assenyalat en aquest sentit.
En un moment en què la cronicitat s'erigeix com un dels principals desafiaments per a la salut pública, el manteniment d'un estil de vida saludable té cada cop més presència en el debat públic. Com a coordinador del grup de treball de Salut i Esport de l'OMC, José Pallás ha subratllat els passos de l'entitat per formalitzar el reconeixement i la presència d'aquesta especialitat en el sistema sanitari. Juntament amb l'habilitació de la desapareguda via MIR, ha emfatitzat la importància d'abordar el seu impacte en patologies cròniques i en la salut mental, des de la hipertensió i la diabetis, fins als trastorns d'ansietat. Per a Pallás, l'exercici físic ha de ser prescrit "com un agent terapèutic amb el rigor d'un fàrmac", de manera que no es limiti a aportar unes recomanacions genèriques, sinó que s'estableixin pautes concretes i adaptades a cada cas. Un propòsit per al qual des de l'OMC subratllen la conveniència de comptar amb facultatius especialistes.
