"És possible detectar la neurodegeneració en Huntington fins a 15 anys abans que comencin els símptomes"
Un assaig multicèntric amb participació espanyola testarà el 2027 un biomarcador per tractar pacients abans que apareguin els símptomes
I a més: Abandonament i CSUR saturats en la malaltia de major repte sociosanitari
En el Dia Mundial contra la malaltia de Huntington, la recerca posa el focus en una pregunta clau: Quan comença realment la malaltia? Un nou estudi suggereix que molt abans del que es creia. El neurofilament de cadena lleugera (NfL), una proteïna que s'allibera quan les neurones es danyen, "ja està elevat en portadors de la mutació genètica fins a 15 anys abans que apareguin els primers símptomes", explica Jesús Pérez, investigador principal de l'estudi i director del Servei de Neurologia de l'Hospital Sant Pau, a Redacción Médica. Després d'aquests resultats, el següent pas que abordarà el centre és la participació en un assaig clínic a gran escala internacional que començarà el 2027 i se centrarà en els pacients presimptomàtics. L'objectiu d'aquesta empresa serà utilitzar un biomarcador per intentar frenar la neurodegeneració en les primeres etapes.
La malaltia de Huntington és d'origen genètic, i el nombre de repeticions CAG (citosina-adenina-guanina) en el gen permet estimar, mitjançant una fórmula, quan començaran els símptomes. Aquesta fórmula s'ha construït després de més de 20 anys d'estudis amb una cohort de més de 40.000 persones, entre pacients i portadors. Tanmateix, fins ara faltaven eines per saber què passa al cervell abans que la clínica es manifesti.
Un marcador que avisa anys abans
Aquí entra el NfL, ja utilitzat en altres malalties neurològiques "per valorar pronòstic i activitat neurodegenerativa". Es tracta d'una forma que "tenim de detectar que s'està produint una mort o un dany neuronal", explica l'investigador.
L'estudi mostra a més que aquest dany és visible "en persones classificades a l'estadi 0 de la malaltia", és a dir, sense símptomes ni canvis a la ressonància magnètica. Fins ara, la ressonància era l'únic marcador biològic inclòs en la classificació de la malaltia. Però només detecta l'atròfia quan ha mort un nombre suficient de neurones. "El que estem fent aquí és detectar els primers canvis de mort neuronal", resumeix Pérez.
De la recerca a la consulta
El treball també troba "una alta correlació" entre els nivells d'aquesta proteïna en plasma i en líquid cefaloraquidi. En aquest darrer, els llindars patològics s'eleven diversos anys abans, però obtenir-lo "requereix una punció lumbar, una prova més invasiva". D'aquí el següent pas: "estandarditzar la mesura en sang perquè es pugui utilitzar de manera habitual".
Amb les dades del seguiment longitudinal a cinc anys, l'equip vol establir un risc de conversió a malaltia "segons els nivells del marcador". La seva aplicació immediata serà la recerca, no la consulta. "A nivell clínic, com a diagnòstic, no té tant valor perquè el diagnòstic és l'estudi genètic", aclareix Pérez i subratlla que la seva utilitat és "establir finestres d'oportunitats terapèutiques". A més, adverteix que informar una persona que el seu procés neurodegeneratiu ha començat, sense tenir un tractament per oferir-li, planteja un dilema.
El nou assaig: tractar abans que apareguin els símptomes
La gran novetat arriba amb el següent pas de l'equip. Un biomarcador fiable permetria seleccionar els participants adequats i comprovar si un tractament funciona en persones que, estant completament sanes, no poden avaluar-se amb les escales clíniques habituals. Amb aquest objectiu, els investigadors preparen un nou "assaig clínic multicèntric dirigit a la fase presimptomàtica".
"Ara estem en fase de contractes amb l'hospital i la idea és que comenci en el primer quadrimestre de 2027", anuncia Pérez. L'assaig està previst que duri uns cinc anys, un termini llarg però imprescindible, segons explica, "en una malaltia lentament progressiva". "Hem vist que podem detectar la neurodegeneració 10 o 15 anys abans que comencin els símptomes", recorda. L'estudi, promogut per la farmacèutica uniQure, farà un seguiment de 400 pacients en aquest estadi a escala internacional.
![Rafael Moreno, oncólogo del ICO y uno de los investigadores de Conan](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/158991.jpg?p=g:fp:0.49:0.28\/w:320\/h:240&h=mMfZN6i-"])
L'aposta és ambiciosa. Si s'intervé en aquesta finestra, abans que hi hagi símptomes i abans que la ressonància mostri canvis, l'objectiu és "frenar el procés de manera primerenca". Segons Pérez, la meta és retardar l'edat d'inici entre 15 i 20 anys, "i això, en molts pacients, pot suposar no arribar a desenvolupar-la mai". El seu grup participa a més en altres assaigs en marxa, en un camp on ja hi ha quatre o cinc estudis amb teràpia gènica que busquen "reduir la producció de la proteïna causant de la malaltia".
Mentrestant, el descobriment del neurofilament ofereix quelcom valuós a les persones afectades i a les seves famílies: una nova eina per entendre la malaltia i la possibilitat d'actuar a temps.
