Una 'medicina viva' potenciarà els antibiòtics per escurçar tractaments en pacients intubats
Un estudi del Clínic-IDIBAPS i el CRG prova per primera vegada en porcs una bactèria inhalada contra els biofilms dels tubs respiratoris
I a més: Idibaps influirà en les polítiques científiques europees per compensar un escenari més competitiu
Un estudi del Clínic-IDIBAPS i el Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha demostrat, per primera vegada en un model porcí, que una bactèria modificada genèticament i administrada per inhalació pot reduir els biofilms de Pseudomonas aeruginosa. El següent pas és provar la bactèria modificada juntament amb antibiòtics intravenosos i avançar cap a un assaig de seguretat en humans, tot i que els investigadors adverteixen que abans han d’aconseguir “importants quantitats de finançament”. L’objectiu és escurçar els tractaments i reduir el risc de resistències, una estratègia que encara s’haurà d’avaluar en futurs assaigs clínics.
"Les estratègies terapèutiques alternatives als antibiòtics són de gran interès, especialment en el context actual de creixent preocupació per les resistències als antimicrobians", apunta Laia Fernàndez-Barat, investigadora de l’IDIBAPS, a Redacció Mèdica.
La pandèmia silenciosa de les UCI
Els biofilms creixen a l’interior dels tubs respiratoris dels pacients intubats i formen una capa protectora viscosa. Són una causa coneguda de pneumònia associada al ventilador, i aproximadament un de cada quatre casos el causa Pseudomonas aeruginosa, una bactèria sovint resistent a diversos tipus d’antibiòtics. A més, els antibiòtics administrats per degoteig tenen dificultats per travessar aquesta barrera física, cosa que provoca infeccions recurrents.
La resistència als antibiòtics és "una pandèmia silenciosa que veiem que afecta pacients intubats cada dia", i la Pseudomonas aeruginosa és una de les infeccions més difícils d’eliminar. "El nostre treball representa una línia d’atac diferent, i una que necessitem urgentment”, explica Antoni Torres, cap del grup de Recerca aplicada en infeccions respiratòries, a Redacció Mèdica.
Gairebé un 40 % menys de biofilm
El tractament va reduir la pel·lícula de bacteris de l’interior dels tubs de 6,08 a 3,67 micròmetres, un resultat prometedor davant la pneumònia associada al ventilador. En examinar els pulmons no es van detectar signes de dany causats per la bactèria modificada. Tampoc es va observar cap efecte mesurable sobre les bacteris de les vies respiratòries dels animals, cosa que suggereix que el fàrmac viu actua específicament contra Pseudomonas sense afectar altres microorganismes.
La via nebulitzada va ser la que va mostrar millors resultats. L’investigador explica que, "és menys invasiva" i que "no tindria tantes complicacions regulatòries" com l’administració directa al pulmó.
El finançament, el gran repte
L’avenç cap als assaigs clínics depèn del finançament, "hem d’aconseguir importants quantitats de finançament", subratlla Fernàndez-Barat. El projecte s’ha finançat en part amb una ajuda d’un milió d’euros concedida el 2019.
La investigadora adverteix a més que les xifres enganyen. Sobre la convocatòria de la Comissió Europea de 44 milions d’euros, assenyala: "Sembla molt, però finançarà només cinc projectes de recerca a tot Europa". Per això insisteix que "cal desenvolupar altres teràpies alternatives per tal de no abusar tant dels antibiòtics com hem fet en les dècades anteriors".
![Intervención neumológica en un hospital](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/157862.jpg?p=g:fp:0.44:0.25\/w:320\/h:240&h=eF435Bu5"])
Una bactèria reprogramada per atacar el biofilm
Fins ara, aquesta teràpia només havia demostrat ser eficaç en ratolins. És la primera vegada que es prova en animals grans, amb pulmons de mida, estructura i resposta immunitària similars als humans, i també la primera vegada que s’assaia per inhalació mitjançant un nebulitzador.
Torres explica que, per la mida del pulmó del porc, "s’assembla més al que passa en el pacient crític". És un model "interessant perquè demostrem eficàcia i seguretat tenint en compte una mida més semblant a l’humà, de manera que els resultats que obtenim en el model porcí es traslladen més al que succeirà en l’escenari clínic", assenyala.
L’equip també va reproduir en el porc el desenvolupament de la pneumònia en el pacient intubat, "un aspecte que seria molt complicat de fer en un animal més petit com el ratolí", segons l’investigador.
El següent pas: combinar-la amb antibiòtics
Els autors consideren que les seves troballes donen suport a un futur assaig de seguretat en humans. El següent pas és provar la bactèria modificada juntament amb antibiòtics intravenosos per "veure si millora la seva eficàcia". Per ara, els investigadors plantegen la teràpia "com a complement i no com a substitut". "Reemplaçar els antibiòtics absolutament no és una cosa que puguem fer d’un dia per l’altre, cal anar provant tractaments adjuvants, tractaments que facin un efecte sinèrgic amb els antibiòtics", afirma Fernàndez-Barat.
Amb aquesta combinació esperen més eficàcia i tractaments més curts. "Si aconseguim eradicar la infecció amb menys temps, això té unes implicacions enormes a tots els nivells: a nivell del pacient, perquè cures el pacient més ràpid, i això té repercussió també en el seu pronòstic, en el cost i en la resistència", sosté la investigadora. I afegeix: “Amb menys temps d’antibiòtics es cura el pacient, i hi ha menys probabilitat que sorgeixin resistències a aquests antimicrobians”.
Torres suma un argument a favor de la doble teràpia. L’antibiòtic nebulitzat "arriba bé a les vies aèries superiors, però li costa més arribar a les zones profundes del pulmó", on la teràpia viva podria aportar valor.
L’estudi no resol encara el problema de la resistència als antibiòtics, però demostra en un model proper a l’humà que combatre bacteris amb bacteris és una via viable.
