Biocat compleix 20 anys: "Catalunya té una oportunitat extraordinària per atrevir-se a liderar i assumir riscos a Europa"
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat que aquest aniversari "és una representació de ciència i salut a l'abast de tothom"
I a més: Catalunya aconsegueix el bronze a Europa en publicacions de teràpies avançades
Fa vint anys, Catalunya ja comptava amb universitats i centres de recerca d'excel·lència, hospitals amb gran capacitat clínica, una indústria farmacèutica consolidada i una nova generació de projectes biotecnològics. Faltava un darrer engranatge: connectar aquests actius i dotar-los d'una estratègia compartida. Amb aquest objectiu va néixer el 2006 Biocat, per iniciativa de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona, per articular la BioRegió de Catalunya i afavorir el creixement del sector, la col·laboració entre els seus agents i la seva projecció internacional. Aquest balanç s'ha posat aquest dilluns sobre la taula en un acte celebrat a L’Auditori de Barcelona, que ha reunit més de 1.000 professionals de la recerca, la salut, l'empresa, la inversió i les institucions, i que ha comptat amb la participació del president de la Generalitat, Salvador Illa, i de la consellera de Salut, Olga Pané.
El president de la Generalitat ha afirmat durant la seva intervenció que "apostar per la ciència és un deure de país i de primer ordre”, i ha posat com a exemple la trajectòria de Biocat. A més, Illa ha destacat que Catalunya ha d'aconseguir que “els descobriments dels científics es converteixin en empreses” i en “més prosperitat compartida”. Des de la Generalitat de Catalunya, el president ha assegurat que continuaran donant suport a Biocat i treballant “de manera conjunta des de la responsabilitat i el rigor”.
Salvador Illa, president de la Generalitat durant la seva intervenció.
Robert Fabregat, director general de Biocat, ha inaugurat l'acte agraint a “totes les persones que formen part del projecte i que l'han fet possible”. Fabregat ha destacat que en 20 anys “el salt ha estat extraordinari", consolidant la regió sanitària com un “pol d'atracció de talent internacional” i que ara ja compta amb la presència de 20 grans farmacèutiques internacionals, així com hubs d'innovació i techmed. Ha conclòs que es tracta d'una “història d'èxit, per la qual cosa Catalunya té una oportunitat extraordinària per atrevir-se a liderar i assumir riscos a Europa”. Jordi Valls, quart tinent d'alcaldia en l'àrea d'Economia, Hisenda i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona, ha destacat que Biocat ha tingut “la capacitat de canviar el model econòmic” i millorar “el dret de qualsevol ciutadà a la salut pública”.
Robert Fabregat, director del Biocat.
El naixement de Biocat: "Respon a les necessitats del sector"
La taula que ha analitzat els passos fets fins ara per part del Biocat, titulada 'D'on venim: de la visió compartida a la consolidació de la BioRegió', ha començat amb la intervenció de Montserrat Vendrell, exdirectora general de Biocat i partner al fons d'inversió Asabys, que ha destacat que Biocat va néixer per la “maduresa de l'ecosistema” i que eren els diferents actors del sistema els que demanaven “una certa coordinació”. Ha afirmat que s'ha arribat fins aquí perquè s'ha considerat com “una necessitat” que ha estat “respectada i recolzada pels diferents governs”. Per a Vendrell, és el “sentit de pertinença” que tots els participants del Biocat han desenvolupat cap al projecte perquè aquest arribi a bon port.
Ignasi Biosca, vicepresident del Patronat de Biocat i director general de Reig Jofre, ha afirmat que en l'àmbit privat també considerava que “es podia fer alguna cosa per adquirir la dimensió internacional”. D'aquesta necessitat es va arribar a la creació d'una bioregió que no només sigui a Catalunya, sinó que “és una bioregió del món”. L'especialista ha recordat també que l'inici no va ser fàcil i que han travessat diferents reptes. La clau de l'èxit del projecte és “treballar amb un objectiu únic", ha finalitzat Biosca.
Instant durant la celebració 'D'on venim: de la visió compartida a la consolidació de la BioRegió'.
Per a Joël Jean-Mairet, cofundador d'Ysios Capital, l'origen del projecte ha recaigut en la necessitat que els descobriments científics es converteixin en empreses de reconeixement internacional. Jean-Mairet ha remarcat que Biocat “ens va ajudar a unir-nos al voltant d'una vocació compartida. No podria haver crescut sense el suport de capital internacional”.
Josep Tabernero, director general del Vall d’Hebron Institute of Oncology (VHIO), ha destacat que Catalunya és “pionera en recerca”. En aquests 20 anys, el Biocat ha estat partícip del “canvi en la ciència biomèdica” i aquest impuls “s'ha vist amb escreix”. L'oncòleg ha afirmat que també ha estat molt important “la participació amb altres institucions”, tot i que encara queden reptes per davant com “la recerca en prevenció”.
Flexibilitat organitzativa i consolidar incentius, el present del Biocat
L'anàlisi de cap a on es troba actualment Biocat s'ha debatut a la taula rodona ‘On som: creixement empresarial, innovació i projecció internacional’. Fina Llados, directora general d'Amgen, ha analitzat la situació en què es troba Europa: “Catalunya ha demostrat que sap aprofitar les oportunitats. El món ha canviat enormement i Biocat pot realitzar recerca clínica de manera més ràpida”. A més, la directora general d'Amgen ha posat en relleu que “l'escalabilitat és important i hi ha molts projectes que a través del Biocat s'han de consolidar. Catalunya és un bon lloc per invertir”.
'On som: creixement empresarial, innovació i projecció internacional' ha estat la segona taula de l'acte.
Manel del Castillo, president del Comitè d'Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (Cairos), ha analitzat com el sistema de salut pot treballar per accelerar el procés d'innovació: “Aquest element no va més ràpid que una part de les institucions. Quan depèn dels professionals, la innovació no va lenta”. Quan aquesta innovació depèn de les institucions, “el procés va més lent perquè són necessaris canvis organitzatius. Es pot monitoritzar qualsevol paràmetre, però per posar en marxa l'atenció domiciliària, s'ha de posar”.
Per modificar aquesta realitat, Del Castillo ha defensat que cal sumar més flexibilitat organitzativa: “No es poden gestionar les institucions de recerca amb el dret administratiu”. La segona pota que ha destacat el president de Cairos és “la necessitat d'ajudar que aquest talent tingui temps protegit per dedicar-se de manera estable a la innovació. Finalment, la tercera peça que s'ha de consolidar són els incentius i els riscos”.
La farmacèutica Hipra fa biotecnologia i a l'hora de gestionar l'atracció de talent fora de l'àrea metropolitana de Barcelona, Carles Fàbrega, director general de Salut Humana de la institució, ha afirmat que “Hipra ha ampliat el mapa de la regió. El talent és un repte en el sector en general, i la farmacèutica té aspectes que fan que sigui un atractiu per atreure talent. Això només és possible si s'ofereixen projectes interessants”. Perquè això segueixi així, Fàbrega ha vist necessari “que tothom es beneficiï de la Bioregió. Tots els reptes que s'han anat superant des d'Hipra han estat possibles perquè es forma part d'aquesta Bioregió, que compta amb hospitals de referència i centres de recerca. El fet de tenir una xarxa forta provoca que projectes com aquest tinguin continuïtat”.
Per retenir aquest talent dins la recerca sanitària, Carolina Aguilar, fundadora i directora general d'Inbrain Neuroelectronics, ha explicat que, en aquesta startup, “s'estan construint tres productes innovadors, com per exemple uns implants al cervell que permeten codificar accions en temps real. Perquè hi hagi un impacte, ha de ser prou important perquè aquestes innovacions calin de manera exponencial. Catalunya ha de continuar sent un exemple d'èxit en aquest camp”.
Les teràpies avançades marcaran el futur de Catalunya
El futur és el camí que determinarà cap a on creixerà el Biocat, i a la taula rodona ‘Cap a on anem: projectes estratègics, accés al mercat i medicina personalitzada’, Josep Maria Campistol, director general de l'Hospital Clínic de Barcelona, ha analitzat com està avançant la creació del futur del nou Campus Clínic: “És un gran repte. Després de la història de l'Hospital Clínic, poder dissenyar un nou campus és una gran oportunitat per l'hospital, la universitat i per tot l'ecosistema sanitari”. La proximitat amb l'hospital Sant Joan de Déu és un altre factor que ha destacat Campistol, ja que “és el nostre centre de referència a nivell pediàtric”. Finalment, ha conclòs afirmant que el nou campus “ha de ser el nou tractor del sistema sanitari per fer possible nous tractaments lligats a les teràpies avançades”.
'La medicina personalitzada i els projectes estratègics' marquen el futur de Catalunya.
La recerca estratègica a Catalunya ha estat analitzada per Àngel Font, director executiu del CaixaResearch Institute: “Una Bioregió és una col·laboració entre el sector públic i el privat. La filantropia és iniciativa privada per al bé comú. El CaixaResearch busca ajudar Catalunya perquè ambdós sectors, tant públic com privat, es converteixin en un catalitzador de tots els elements que formen part de l'ecosistema sanitari”.
![Carlos Fernández-Larrea, jefe del Servicio de Hematología del Hospital Clínic.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/105993.jpg?p=w:320\/h:240&h=YO_mZtpl"])
Luis Pareras, fundador d'Invivo Capital, ha analitzat les tecnologies disruptives que està evolucionant el sector sanitari: “És un privilegi estar viu en aquest moment de la història. Els canvis que es veuran properament són extraordinaris. Si algú vol entendre el segle XXI, això passa per la Biologia sintètica, motor de les teràpies avançades, i la Intel·ligència Artificial (IA)”.
Dins de la geopolítica en què es troba la sanitat, també hi juguen un paper transcendental les universitats. En aquest sentit, Laia de Nadal, rectora de la Universitat Pompeu Fabra, ha explicat que, per donar un nou impuls a la Bioregió, “Catalunya ha de superar l'actual punt d'inflexió en què es troba. És una gran oportunitat per fer un gran salt qualitatiu, i cal fer una recerca d'impacte, facilitar una transferència i una organització més fluida que l'actual, construir un ecosistema de col·laboració, tenir un marc estable amb una visió a llarg termini i traçar un ecosistema més flexible i dinàmic”.
