La manca de professorat clínic amenaça la formació mèdica del futur a Catalunya
El Col·legi de Metges de Barcelona reclama canviar el sistema d'acreditació universitària
I a més: La Universitat de Barcelona es manté com la millor opció a Espanya per estudiar Medicina
Entre 2017 i 2026 s'haurà jubilat el 55 per cent del professorat de Medicina vinculat a institucions sanitàries, és a dir, els professors universitaris que treballen principalment com a metges assistencials. Aquesta és una situació que preocupa el Col·legi de Metges de Catalunya, que alerta del problema del relleu generacional. El dèficit estimat en el conjunt de l'Estat ascendeix a 2.600 professors vinculats, en un moment decisiu per a Catalunya, amb propostes d'augment de places i obertura de noves facultats.
L'exdegà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Antoni Trilla, alerta: “Ens trobem davant d'un escenari preocupant: la manca de professorat per al grau de medicina, especialment en les àrees clíniques”.
Un model d'acreditació pensat per a altres disciplines
La jubilació massiva de metges del baby boom que exerceixen com a professors deixa un buit que les facultats necessiten cobrir amb urgència. Tanmateix, el sistema català d'acreditació, gestionat per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), no facilita el relleu i, denuncia el CoMB, “no reconeix allò que fa única la formació clínica”.
L'AQU utilitza un model “concebut per a disciplines sense, o amb molt poca, activitat assistencial”, per la qual cosa dona un pes molt important a publicacions, captació de projectes i trajectòria científica. Aplicats a la medicina clínica, aquests requisits “resulten clarament insuficients, ja que no permeten valorar el que és essencial per ensenyar bé la pràctica clínica: l'experiència professional”.
El que no es mesura: l'essència de la docència clínica
“Formar bons metges no consisteix només a transmetre teoria. Requereix experiència assistencial real”, afirma el Col·legi. Segons l'entitat, ensenyar Medicina implica gestionar la incertesa clínica, transmetre habilitats comunicatives, decidir en escenaris amb implicacions ètiques i legals i interpretar signes que no apareixen en cap manual. “Cap d'aquests elements es valora adequadament en el model actual de l'AQU”, subratlla.
La capacitat docent tampoc no té un pes específic rellevant, una cosa “paradoxal” que es reflecteix en el nom de les acreditacions per ser professor permanent laboral: recerca i recerca avançada. A més, la docència actual exigeix dominar la simulació clínica o l'Aprenentatge Basat en Competències, un model que “no pregunta ‘què sap l'estudiant’, sinó ‘què sap fer amb el que sap’”.
El resultat, segons el CoMB, és “una situació greu”: docents clínics, reconeguts pels seus iguals, universitats i estudiants, no poden acreditar-se perquè no acumulen prou mèrits de recerca.
Desavantatge respecte a la resta de l'Estat
L'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (Aneca) contempla, encara que amb limitacions, la trajectòria docent com a part rellevant del procés. El CoMB admet que és un sistema “també millorable”, però reconeix que l'experiència docent és “part essencial de la carrera acadèmica”. Això deixa Catalunya en desavantatge: “professionals clínics que poden acreditar-se per l'ANECA no poden fer-ho per l'AQU”.
Riscos per a la qualitat de la formació
“Les conseqüències són evidents”, adverteix la institució. Si el sistema només admet perfils amb trajectòria investigadora bàsica o translacional, les facultats podrien veure's obligades a incorporar com a professors clínics a professionals sense experiència assistencial. I això té implicacions directes: “La medicina que s'aprèn només als llibres o a la xarxa no prepara per a la realitat del sistema sanitari, ja que la pràctica clínica no és complementària a la docència, sinó que n'és l'essència”.
![Facultad de Medicina.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/103498.jpg?p=w:320\/h:240&h=QE69PR4D"])
L'entitat insisteix que “els estudiants necessiten referents que hagin viscut la pressió, els dubtes i la responsabilitat de les decisions clíniques en el món real”. I afegeix que, si l'AQU continua sense facilitar l'accés de les noves generacions a places docents, “el buit serà inevitable i profund”.
El CoMB demana a la consellera de Recerca i Universitats que impulsi canvis per establir “criteris d'acreditació específics que valorin de manera equilibrada l'experiència assistencial, la qualitat i la trajectòria docent”, inclosa l'avaluació d'estudiants i universitats, juntament amb l'activitat investigadora i la contribució al sistema sanitari. I aclareix que es tracta d'adequar l'exigència a la realitat d'una disciplina que “combina ciència, pràctica, responsabilitat i relacions humanes”.
Recerca i docència, compatibles però no equivalents
La institució reconeix que “la recerca és imprescindible per al progrés de la Medicina”, però sosté que “recerca i docència clínica no són incompatibles”.
Si no s'ajusta el sistema treballant conjuntament, adverteix l'entitat, “correm el risc que la formació mèdica a Catalunya perdi la seva identitat més valuosa: l'arrelament en la pràctica clínica i al servei de les persones”. Per al CoMB, “és ara quan cal actuar”: es tracta d'una responsabilitat compartida.
