Un estudi apunta que el model tradicional d'atenció domiciliària és el més cost-efectiu
L'agència de qualitat sanitària de Catalunya ha analitzat per primera vegada els quatre sistemes vigents
I a més: Catalunya converteix la integració sociosanitària en "realitat estructural"
Per primera vegada a Catalunya s'ha analitzat el cost-efectivitat dels models d'atenció domiciliària en Atenció Primària. Un estudi de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) ha avaluat què funciona i quin valor aporta cadascun dels quatre sistemes per prendre decisions informades i planificar els recursos amb criteris d'eficiència i qualitat. Aquest treball es divideix en dues investigacions, una de les quals conclou que cap model supera en cost-efectivitat el tradicional en el manteniment de les persones que reben atenció domiciliària a la seva residència.
El model tradicional consisteix en el fet que un metge de Família i d'Infermeria atenen a domicili qualsevol dia de la setmana els pacients inclosos en el programa d'atenció domiciliària (Atdom) del seu contingent. A més, a Catalunya conviuen altres tres formes majoritàries d'oferir atenció domiciliària. Hi ha un model que és el que disposa de dies o franges horàries concretes reservades de la setmana per fer atenció a domicili. Aquest és el sistema majoritari i és més freqüent en àrees urbanes, allà on es concentra la major part de la població.
Un altre model es basa en una unitat d'Infermeria, quan una persona entra al programa Atdom, continua assignada al seu metge referent, però passa a ser atesa per un equip d'Infermeria que atén tots els domicilis de l'equip d'Atenció Primària (EAP). Finalment, el quart es basa en una unitat multidisciplinària, que està formada per un equip de metges i infermeres, i altres perfils, que tenen assignades totes les persones en Atdom de l'EAP. Aquestes dues modalitats són minoritàries, en comparació amb les anteriors, i gairebé exclusives de zones urbanes.
Dies passats a casa
El model tradicional va obtenir el cost mitjà per persona més baix (6.896,80 euros, 6.878,58 euros sense ajustar), segons l'estudi. Aquest mateix sistema també va ser el més efectiu per a la variable principal de l'estudi, amb un 97 per cent de dies passats a casa.
Si bé les quatre modalitats van presentar un nombre de dies passats a casa pràcticament idèntic, el tradicional va dominar la resta dels models en presentar també una despesa per pacient inferior. També aquest amb dies reservats a la setmana va ser dominat en totes les variables d'efectivitat, excepte la polimedicació.
Així mateix, la unitat d'Infermeria va mostrar millors resultats en tres de les quatre variables d'efectivitat, però a un cost superior. Els investigadors han determinat que la unitat d'Infermeria pot aportar valor en resultats d'efectivitat a un cost addicional.
La unitat d'Infermeria també és més efectiva que el model tradicional en les fractures de fèmur, però també més cara. Per la seva banda, la longitudinalitat millora amb el model d'Infermeria, però ho fa amb un cost superior. Per tot això, aconseguir millores en polimedicació, fractures de fèmur i longitudinalitat dependrà de la disposició a pagar per part del sistema, conclouen els investigadors.
Atenció domiciliària en l'últim any de vida
Aquest estudi s'ha complementat amb un altre que fa una avaluació econòmica dels models organitzatius d'atenció domiciliària en l'últim any de vida, que coincideix amb les principals conclusions que l'altre estudi.
Els resultats suggereixen que cap dels models supera en cost-efectivitat el model tradicional en el seu manteniment de les persones Atdom al seu domicili durant l'últim any de vida. També indiquen que la unitat multidisciplinària i la d'Infermeria aporten valor en els resultats de longitudinalitat, però a un cost addicional.
