De la cronicitat a l'envelliment saludable: "La recerca contribueix a donar vida als anys"
Cents de professionals i investigadors es donen cita a la 17a Jornada de Recerca de l'ICS per reflexionar sobre els reptes presents i futurs de la població
I a més: Tecnologia personalitzada i acompanyament professional: claus per fomentar l'envelliment saludable
"La cronicitat ben portada acaba en l'envelliment". Amb aquesta afirmació ha resumit Rafa Simó, cap del Grup de Recerca de Diabetis i Metabolisme del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), la idea central de la 17a Jornada de Recerca de l'Institut Català de la Salut (ICS) sota el lema 'Cronicitat i envelliment saludable: una mirada integral de recerca', que s'ha celebrat aquest dimecres.
Cents de professionals i investigadors s'han donat cita en aquesta trobada per abordar els nous desafiaments per al sistema de salut que suposen l'envelliment de la població i l'augment de les malalties cròniques, que fan més necessària que mai una recerca orientada a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones.
El director gerent de l'ICS, Josep Maria Pomar, ha qualificat durant la inauguració com un "encert" parlar d'envelliment i cronicitat, ja que és "un dels reptes que tenim al davant i s'està arribant a nous enfocaments i fórmules que ajudin a viure més anys amb salut i donar vida als anys". Pomar ha destacat que des dels vuit instituts de recerca relacionats amb l'ICS es contribueix a assolir aquest objectiu.
Així mateix, el director gerent de l'ICS ha agraït als professionals sanitaris i investigadors el seu sacrifici i la tradició d'aquest tipus de trobades, que serveixen per "visualitzar que, malgrat l'autonomia de cada institut, les seves línies de recerca, instal·lacions, equips organitzadors i directius, formeu part del grup ICS. I ens recordem que tots junts, quan sumem, fem que l'impacte de la recerca sigui més gran".
Recerca com a motor de transformació
El mateix Pomar ha fet balanç de l'estat de la recerca de l'ICS durant l'últim any. El director gerent de l'ICS ha fet èmfasi que la recerca no és una activitat complementària a l'assistencial, sinó que s'entén com una tasca "molt íntimament vinculada i que ajuda a transformar el model assistencial i d'atenció de les persones".
Pomar ha emfasitzat que la recerca és una aposta estratègica de l'ICS, tal com recull el Pla Estratègic 2026-2028. El 2025, més de 9.500 professionals s'han dedicat a aquest àmbit, han impulsat 673 projectes competitius i publicat 6.061 articles en revistes indexades. "El que dona valor és orientar-nos a resultats i, en aquest sentit, la recerca juntament amb la innovació i la docència són eines de canvi. Així ho reflecteix la nostra missió com a organització", ha assegurat.
En aquesta edició, organitzada entre l'ICS i l'Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol, Pomar ha elogiat aquest centre com l'"únic institut de recerca d'Atenció Primària de Catalunya i un dels pocs de l'Estat", amb deu assaigs clínics promoguts per la indústria durant l'últim any.
Tot seguit, el director gerent de l'ICS ha enumerat alguns dels projectes destacats per la transferència del coneixement dels diversos instituts, en camps com el tractament de la depressió en Atenció Primària, insuficiència cardíaca, persones amb obesitat, funció renal, insulina i glucosa, apnea obstructiva i trasplantaments renals. "Fem una recerca que el mateix sistema reconeix i fa seva per millorar la salut de les persones", ha sentenciat Pomar.
Inversió en salut
Per la seva banda, la subdirectora general de Recerca i Innovació en Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Llavayol, ha incidit que la recerca és una "condició indispensable per garantir que la qualitat del sistema sanitari sigui més resolutiva i amb més capacitat de transformació".
![Manel Esteller Badosa, director del Grupo de Epigenética del Instituto de Investigación del Hospital de Sant Pau (Barcelona).](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/158325.jpg?p=w:320\/h:240&h=1-tL0sbY"])
Per això, ha refermat el compromís del Govern perquè la recerca tingui recursos suficients i arribi a pacients i societat. "La recerca és una inversió en salut, no una despesa, i motor d'economia", per la qual cosa ha agraït la feina de tots aquells que ajuden a que el coneixement arribi a l'assistència i millori l'atenció de les persones.
Després de la inauguració i l'exposició de Pomar ha estat el torn de María Isabel del Cura, responsable de la Unitat de Recerca, Gerència Assistencial Atenció Primària Madrid (Sermas) i professora titular a la Universitat Rey Juan Carlos, que ha analitzat la cronologia de com s'han abordat les malalties cròniques fins a l'actualitat. "No envellim malaltia per malaltia, envellim acumulativament. Les trajectòries venen a ajudar-nos a entendre la complexitat. El sistema de salut pot intervenir aquestes trajectòries", ha apuntat.
El primer bloc de la jornada ha conclòs amb una taula rodona abordant la complexitat complexa, en què quatre investigadors han detallat com aborden aquestes problemàtiques des del seu àmbit d'especialització. Els professionals han abordat aspectes com la importància de la coordinació entre la xarxa d'Atenció Primària i els hospitals en l'atenció de les malalties no transmissibles, com les patologies cardiovasculars, renals o el càncer.
